La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà assegurava que el Govern del país mai com ara havia apostat per les polítiques de reg, i que la mostra d'això es reflecteix en el Pla d'Infraestructures, que compta amb més dotació que mai. Jordà feia aquestes declaracions en resposta a les del portaveu del PSC, Salvador Illa, en assegurar que el Govern no havia fet res ni en l'àmbit dels regadius, ni en cap altre.
Teresa Jordà va assegurar que la vida del reg al nostre país no comença i acaba als Canals d'Urgell, i que el Govern està treballant en projectes a Xènia, Pinyana o Valls
La consellera destacava que el que "no es pot entendre de cap de les maneres que el Govern de l'Estat posi sobre la taula, en un moment important, tan sols 1.000 MEUR per regadius". Això tan sols voldria dir que "el 'Gobierno del Estado' no creu ni confia en la política de regadius." Per aquest motiu, va dir, "tots els agents implicats hem de ser capaços d'arrencar la modernització de les 10.000 primeres hectàrees de l'Urgell pel nostre compte perquè l'Estat no hi és, ni se l'espera."
Jordà afegia que es va reunir amb el ministre Luis Planas per fer-li saber que una reconsideració en la política de regs seria molt ben acollida, "encara amb aquella esperança que ara toca fer polítiques de reg". En aquest sentit la consellera afegia que la modernització no tan sols vol dir més productivitat, sinó que també representa estalvi d'aigua i moltes altres: "el projecte dels Canals d'Urgell representa molt pel país", va dir. "En definitiva, (estem) esperançats que l'Estat reconsideri la xifra de 1.000 milions per tot l'Estat, perquè tan sols (els Canals de) l'Urgell representen 1.400 milions", va assegurar.
Teresa Jordà, consellera del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
Lliçons! Jo al senyor Illa l'escolto com a qualsevol representant polític, però que ens vingui a donar lliçons des d'aquest punt de vista, és poc respectuós
Teresa Jordà feia aquestes declaracions en l'acte de clausura de la Fira de Sant Josep de Mollerussa, un dels certàmens més importants del país i de l’Estat, a més d’incidir en el paper clau de la Fira “no només com un lloc per fer-hi transaccions econòmiques, sinó com un espai de trobada en un context que ja era molt difícil abans de la invasió d’Ucraïna”. I va afegir, en referència a la necessitat d’una sobirania alimentària, que “entre tots, hem de ser capaços de trobar oportunitats en aquesta situació d’incertesa, per crear un punt d’inflexió”.
