Després de dotze hores d'avió, aquesta setmana aterrava a Catalunya l'equip de representants de Tepeji del Río de Ocampo (Hidalgo, Mèxic), el poble agermanat amb Miralcamp des del passat mes d'octubre, per conèixer de prop el poble miralcampí. La rebuda de la comitiva va tenir lloc aquest dissabte, 1 d'abril a Miralcamp, on l'Ajuntament va preparar un seguit d'actes per apropar la cultura catalana als mexicans amb una mostra de cultura on van participar diferents entitats del territori.
Entre la comitiva, conformada per l'alcalde de la població mexicana, Salvador Jiménez Calzadilla; el secretari, Javier Silva Chávez; el seu director de Turisme, Óscar Lugo Velázquez; i un seguit de representants del consistori de Tepeji; també hi havia la intel·lectual María Guadalupe Huicochea, historiadora qui ha promogut aquest agermanament braç a braç amb la poeta i promotora cultural miralcampina Dolors Sans, a través de la defensa i popularització de dos arbres característics de les respectives poblacions: l'Árbol Buzón de Tepeji del Río i l'Alzinera del Quelàs de Miralcamp.
La visita dels mexicans al poble plaurgellenc és la segona fase de l'intercanvi que va iniciar-se quan els representants miralcampins van arribar-se fins a la població mexicana el passat mes d'octubre per formalitzar l'acord d'agermanament entre els dos pobles, sorgida arrel del vincle entre aquests dos arbres històrics. Aquesta trobada, que s'espera que marqui l'inici d'un ric intercanvi cultural que beneficï els habitants d'ambdues poblacions, ha estat possible gràcies a la subvenció concedida a l'Ajuntament de Miralcamp pel Departament d'Acció Exterior i Unió Europea en aquest àmbit, després que el consistori la sol·licités l'any passat.
Per la rebuda, l'Ajuntament de Miralcamp va preparar un seguit d'actes que va comptar amb la participació de la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret; l'alcaldessa, Carme Ribes, i la protectora de l'Alzinera del Quelàs, Dolors Sans.
L'acte va iniciar-se a l'edifici consistorial, on la consellera va signar el Llibre d'Honor de la vila. Seguidament, a la part inferior de l'edifici, al pavelló poliesportiu, es van fer uns parlaments dedicats a l'agermanament entre els dos pobles, mentre la Coral de Miralcamp oferia la interpretació d'algunes cançons tradicionals i actuals catalanes, i fins i tot la mexicana La Llorona, preparada especialment per l'ocasió.
L'alcaldessa de Miralcamp, Carme Ribes, va assegurar que era "un gran dia per Miralcamp": "És un orgull tenir-los aquí. Espero que aquesta mostra cultural els deixi un bon record", va dir als visitants de Tepeji, qui ja havien tingut l'oportunitat, va explicar l'alcaldessa, de viure la cultura catalana per mitjà de la cuina, provant els caragols i el pa amb tomàquet. L'alcaldessa, que va dedicar unes paraules d'agraïment a totes les entitats que van mostrar la seva "bona disposició a participar en l'acte d'entrada", va referir-se a les dues dinamitzadores impulsores de l'agermanament, Dolors Sans i María Guadalupe Huicochea, remarcant la importància de la seva tasca de protecció del patrimoni natural com a origen d'aquest agermanament: "Aquest projecte va començar a germinar anys enrere a través de les xarxes.Tot parteix d'una cosa tan important com el respecte per la natura, cap a la nostra alzinera i cap a l'Árbol Buzón. ", va assegurar Ribes, qui ha donat suport i ha treballat al costat dels seus protectors junt amb l’Equip de Govern per dur aquest moviment un pas més enllà.
En aquest sentit, l'alcalde de Tepeji del Río, Salvador Jiménez Calzadilla, va agrair "la bondat de la gent de Miralcamp" i va destacar la tasca diària de l'equip consistorial: "Miralcamp és una ciutat molt neta i ordenada i molt ben encapçalada per vostè i el seu equip de regidors", va assegurar dirigint-se a l'alcaldessa. Calzadilla va celebrar l'agermanament entre els dos pobles amb una "fusió que ens dona cultura i sentit", i va obrir les portes de Tepeji als miralcampins: "Avui, ens hem agermanat amb un arbre, però també amb la gent de Miralcamp. A Tepeji hi ha les portes obertes per tots vostès: Tepeji també és la vostra casa".
Seguidament, la consellera Meritxell Serret va donar l'enhorabona als responsables de la iniciativa, i va assenyalar la importància d'aquest capítol d'agermanament, perquè "la societat i la cultura catalana sempre ha estat una societat oberta al món, connectada a altres cultures". "Catalunya sempre ha estat terra d'acollida i trobada, i avui amb aquest agermanament refermem aquesta manera de ser, oberts i sempre solidaris i amb ganes de compartir i de trobar oportunitats", va indicar. Serret també va destacar que des d'Acció Exterior es dona suport a aquesta mena d'iniciatives, com s'ha fet en aquest cas a través de la concessió d'una subvenció, perquè "fomenten les relacions humanes i ens permeten trobar solucions conjuntes als mateixos problemes i veure que tenim els mateixos valors de fraternitat". "A més, ho heu fet d'una manera molt entranyable, que és agermanant uns arbres emblemàtics", va afegir.
Dolors Sans, la protectora de l'Alzinera del Quelàs i gran coneixedora de la seva història, va referir-se a la història d'aquest arbre que, junt amb l'arbre mexicà, ha conduït a aquest nou vincle entre pobles: "Avui som aquí per donar un pas més en aquest agermanament suportat i subvencionat per la Unió Europea, un agermanament entre dos arbres emblemàtics que van estar a punt de desaparèixer. En conseqüència, avui s'agermanen dos pobles", va manifestar. Sans va fer un breu repàs per la història de l'Alzinera, que ha viscut episodis de tota mena com "malalties, guerres, pestes i sequera", el pitjor dels quals ha estat "la desídia i desinterès de l'ésser humà cap a la naturalesa", i va celebrar aquest nou episodi de florescència d'ambdós arbres gràcies al "suport i atenció" que estan rebent els respectius processos de recuperació i, sobretot, a la "força i ímpetu de les persones que han lluitat per ells": "L'Alzinera, germinada cap a l'any 1350, l'hem heretat pels nostres avantpassats. Es mereix que la cuidem i la respectem per les noves generacions", va concloure.
Sans va pronunciar aquestes paraules al costat de Maria Guadalupe Huicochea, la protectora del mexicà Árbol Buzón, qui va iniciar el seu discurs amb una salutació en un perfecte català: "Bona tarda, és un plaer estar entre vosaltres". “He après algunes paraules màgiques de la mà de la Dolors, ja que som germanes igual que els nostres arbres i que els nostres pobles", va seguir. Huicochea es va referir també a les amenaces que va afrontar l'arbre recentment, que va ser a punt ser talat l'any 2016 i que l'any 2018 va perdre un 60% de les seves branques, moment en què la historiadora va emprendre una "campanya internacional" que va rebre el suport de poetes d'arreu del món. La protectora de l'Árbol Buzón va explicar que està lluitant per declarar-lo Arbre Monumental Històric, i va sol·licitar a l'Ajuntament de Tepeji del Río que doni suport al procés i que faci un decret per protegir-lo i perquè se li doni "la importància que té, no només com a arbre en si, si no com a representació de la etapa històrica del correu de mèxic de finals del segle XIX i inicis del XX", i perquè esdevingui "un símbol de la cultura no només de Tepeji, si no del món". Finament, Huicochea es va dirigir a l'alcaldessa Carme Ribes per agrair-li el suport que ha mostrat des de l'inici al projecte de protecció i agermanament dels arbres i de divulgació de les seves històries, i va destacar la bona acollida que ha tingut al municipi miralcampí, on ha pogut visitar l'escola Sant Miquel i endur-se una sorpresa: "És increïble veure que els nens de Miralcamp coneixen la història de l'Árbol Buzón. Em van entregar cartes i dibuixos que els portare als nens de Tepeji. Els nens són el futur, i si creem en ells la consciència de la protecció del patrimoni natural, tots anem un pas endavant", va afirmar.
L'acte va continuar amb el ball de bastons i la ballada de gegants i grallers de l'Arreu de Mollerussa, així com de la Colla Gegantera de Miralcamp, que van presentar-los als mexicans el Miqueló i la Roseta, per continuar amb la ballada de sardanes de la Colla Sardanista del Pla de Mollerussa i Colla Sardanista Fonts Valldons de Ponts amb la Cobla d'EMMA d'Agramunt. L'acte va finalitzar amb un seguit de sardanes obertes al públic i de germanor on van atrevir-se a participar els mexicans qui, de la mà dels sardanistes i els miralcampins, van arribar a aprendre els passos del tradicional ball català.
Un agermanament de fortes arrels
Una de les activitats programades durant l'estada dels mexicans a Miralcamp és, evidentment, la visita a la històrica Alzinera del Quelàs. Situada al capdamunt de l'Embassament de la Bòbila, a pocs quilòmetres del poble, s'alça aquesta alzina històrica des de fa al menys sis-cents anys, al llarg dels quals ha viscut multitud d'històries de tota mena. Aquest arbre és, junt amb l'Árbol Buzón de Tepeji del Río, la protagonista d'aquest agermanament, impulsat pel vincle establert entre els dos arbres per la similitud entre les seves històries.
L'equip de representants miralcampí va visitar, en la estada a Tepeji del Río, l'històric Árbol Buzón, situat en un tram del Camí Reial Terra Endins, declarat en el 2015 per la UNESCO patrimoni de la humanitat
Després d'un episodi crític de malaltia per la infecció pel paràsit de la caparreta que va deixar-lo pràcticament sense fulles, l'arbre ha tornat a recuperar la seva majestuositat gràcies als treballs de cura per part dels miralcampins Dolors Sans, Josefina Sans i Xavier Soberà, responsables de la seva declaració com a Arbre Monumental d'Interès Local l’any 2016 —i qui estan lluitant, actualment, per la seva declaració com a Arbre Monumental de Catalunya—. La seva tasca per salvar i popularitzar la història de l'alzina ha tingut repercussió més enllà de l'Atlàntic, on l'Árbol Buzón de Tepeji del Río estava vivint, simultàniament, una història similar. L'Árbol Buzón, un arbre centenari característic per haver engolit una bústia que ha quedat integrada al seu tronc, va patir la tala de les seves branques en diverses ocasions. El crit d'alarma llançat per les respectives protectores, Dolors Sans i María Guadalupe Huicochea, va portar-les a unir forces i a trobar suports arreu. El suport dels respectius consistoris en la defensa, protecció i divulgació de les seves històries i els seus arbres ha acabat resultant en la formalització d'un acord d'agermanament entre les dues viles que ha de marcar l'inici d'un ric intercanvi cultural transoceànic, connectades pel respecte i la defensa del patrimoni natural dels respectius pobles i del planeta.
