El Parlament de Catalunya aprovava a finals del maig del 2004 la Llei de Barris, un projecte que tenia l’objectiu, a grans trets, de millorar barris i àrees urbanes que presentaven una degradació urbanística important o perquè aplegaven col·lectius de població vulnerables.
Mollerussa va presentar un primer projecte de Pla de barris amb el mandat de Toni Bosch, que va ser desestimat pel Govern català - es pretenia reformar la zona de les piscines i avinguda del Canal-. Es va redactar una nova proposta - destinada al centre històric i zones més degradades de la ciutat - que es va aprovar durant el mandat de Teresa Ginestà, així i tot el projecte va quedar aparcat per diverses circumstàncies. L'estiu del 2018, ja en el mandat de Marc Solsona es va començar a desplegar el Pla de Barris.
Després de tres anys l’Ajuntament de Mollerussa ha dut a terme un estudi que constata que el Pla de Barris ha obtingut la finalitat amb els quals es va desplegar.
Concretament de l’estudi es desprèn, que en les zones del centre de la capital del Pla d’Urgell - les places de l’Ajuntament, Major, de Manuel Bertrand i del Pla d’Urgell així com al carrer de Jacint Verdaguer - s’hi ha detectat un creixement de població menor de quaranta anys. Un desplaçament de nova població i també provinent d’altres barris que s’ha produït entre els anys 2015 i 2021.
La remodelació del centre també ha fet possible que particulars hagin renovat els seus immobles, essent un altre element que ha contribuït a generar un moviment familiar, ja que si bé el 2015 hi havia registrats 53 infants de 0 a 10 anys residint en aquesta zona, el 2021 ja en són 208.
Els efectes del Pla de Barris no tan sols s’han vist reflectits en l’àmbit demogràfic, sinó que també en el comercial i econòmic. En aquest sentit, en la zona es van obrir 26 noves activitats i se'n van tancar 22 durant el 2021, l'any 2019 se’n van obrir 28 i se’n van tancar 27.
