Alfarràs s'uneix per recuperar el seu patrimoni cultural i natural

- Com neixen les Amigues i Amics del Patrimoni Cultural i Natural d’Alfarràs?
- Ramon Dalfó: Doncs neix el juliol del 2019 amb la voluntat de conscienciar de la importància del teixit patrimonial del poble (cultural, natural), així com per proposar accions directes que vetllin per la seva preservació i activitats que dinamitzin la seva vida i la interacció entre les veïnes i els veïns. Crec que fins ara hi havia molta necessitat d’un moviment associatiu a Alfarràs.

- Qui forma part d’aquest col·lectiu?
- R. D.: Som un grup de gent molt jove d’Alfarràs. La veritat és que hem après a fer malabars per reunir-nos (riures), perquè no tots vivim al poble i és difícil compaginar vida laboral i personal. Però tenim en comú que volem seguir estant-hi vinculats.


Horta d'Alfarràs i Andaní © Ramon Dalfó

- Quins perfils formen les Amigues i Amics?
- R. D.: Els impulsors tenim entre 20 i 30 anys, tenim estudis universitaris i hi ha des de biòlegs a historiadors, professors, músics, periodistes. L’Associació vol atendre el patrimoni cultural i el natural i és oberta a tothom. Sobretot som gent que tenim ganes de treballar transversalment. Entenem el patrimoni com quelcom obert a la reflexió social i la integració.

- El Molí de farina, l’església vella de sant Pere, el Pont medieval o l’església de sant Nicolau són alguns dels elements patrimonials d’Alfarràs. En quin estat es troba actualment aquest patrimoni?
- R. D.: Els estats de conservació són molt desiguals. Alfarràs se situa en ple Canal de Pinyana, el més antic de Catalunya, del qual l’Ajuntament n’assumí el control del 1229 al 1758. A causa d’això, el poble té un Molí fariner, documentat l’any 1152, i que va funcionar fins al 1954. Es tracta d’un edifici catalogat com Bé Cultural d’Interès Nacional i que fins fa pocs anys era del Marquesat d’Alfarràs. Es va construir sobre la Sèquia Major de Lleida. El 1895 es va ampliar per ubicar la primera turbina de les filatures Viladés i el 1950 s’hi va annexar una petita central hidroelèctrica, el Salt d’Aigua. Actualment, el molí, té una part del sostre cedida i probablement té humitats i filtracions.


Molí d'Alfarràs © Ramon Dalfó

També hi ha l’església de sant Pere i la de sant Nicolau, i el Pont de pedra del segle XV, concedit per Alfons el Magnànim i rehabilitat per l’ajuntament l’any 2006. Estem parlant d’un Bé Cultural d’Interès Local que, per motius desconeguts, es va recobrir de ciment, la qual cosa, amb la humitat pròpia d’un element a tocar del riu i les gelades de l’hivern, provoca trencaments a la pedra original i facilita filtracions d’aigua als fonaments.

Per altra banda, el municipi compta amb dues antigues filatures que aprofitaven el curs de l’aigua, i que van gaudir d’activitat fins al 2005. La seva història, però, també es força desigual.


Pont Vell © Cristina Mongay (Territoris.cat)

- No en falta, doncs, ni de feina ni d’elements d’interès i estudi a Alfarràs!
- R. D.: No en falta, no (riures)! Tot i això, hem detectat un gran desconeixement del patrimoni cultural del poble. I també molta deixadesa del patrimoni natural. Per exemple, amb la presència d’abocaments incontrolats als marges del poble.

Pensa que estem a tocar de l’Espai Natural de la Serra Llarga, un espai protegit, que compta amb el Canyissar de la Noguera Ribagorçana, zona humida protegida. Aquesta ha nascut a partir del naixement del Canal d’Algerri-Balaguer i el Pantà de Santa Anna, i hi ha molta vegetació submergida i és un gran refugi per a les aus.

Alfarràs disposa d’un paisatge molt canviant, pel fet de trobar-se en un racó de la Plana. Al sud tenim l’Altiplà del Sas, una zona de secà que va fins a Alguaire; la zona de Serra de les Bruixes i Canxinxes, que recorda a la vegetació de mitja muntanya i del Pre-Pirineu, i on se situava antigament l’extracció de guixeres; i l’horta, tot seguint la línia del riu.


Fàbrica Vilades © Ramon Dalfó

Treballadores de la Fàbrica Vilades. Fotografia de Maria Teresa Riverola

- Parla’ns del vestigi industrial estrella del vostre municipi: la Fàbrica de la Colònia de Filatures Casals.
- R. D.: Es tracta d’un equipament, fundat el 1896, que es va abandonar després de fer fallida l’any 2005, i ha sofert tota mena d’espolis que ha provocat esfondraments en algunes parts, tot i que és un Bé Cultural d’Interès Local. Segurament aquests espolis, si haguessin tingut lloc a Lleida, haurien estat tot un escàndol! Però aquí no ha passat de ser una anècdota.

L’altra Fàbrica, la Viladés, també va tancar el mateix any a causa de la crisi del tèxtil, però afortunadament els seus propietaris en continuen fent el manteniment, i el seu estat és molt millor.

Pel que fa a la Colònia Casals, com deia, és una pena veure-la així, ja que té un gran valor arquitectònic i històric com a exponent de l’arquitectura industrial catalana pròpia de la Revolució Industrial. No només per Alfarràs, sinó també per explicar l’aprofitament i la força de l’aigua del Canal de Pinyana, la zona de major concentració industrial al segle XIX a Lleida. Alfarràs havia arribat a tenir 700 obreres i obrers treballant a les fàbriques. De fet, la Generalitat i l’Ajuntament (l’actual propietari) haurien de treballar amb major contundència per la seva recuperació, ja que així ho dictamina la llei. De fet, a l’Associació se’ns ha criticat per la nostra atenció a la Fàbrica. Però el poble ha rebut ajudes FEDER d’uns 300.000 euros per rehabilitar-la, si no es fa la modificació urbanística com a equipament públic, hi ha un alt risc de perdre els diners. A més, la banda oest del recinte pateix filtracions al subsòl, documentades des dels anys 40, i s’ha de posar remei.

Fàbrica Còlonia Casals © Cristina Mongay (Territoris.cat)


Fàbrica Còlonia Casals © Ramon Dalfó

- Una de les primeres accions que vau organitzar va ser precisament una neteja d’una de les sales de la Colònia Casals. Com va anar?
- R. D.: Feia molt de temps que prevèiem fer una neteja a la Colònia. La vam dur a terme a la zona del despatx, i vam poder recollir l’antic arxiu de Filatures Casals. Feia temps que l’Ajuntament en va assumir la propietat i els documents es trobaven escampats al terra, en un edifici amb les portes i finestres espoliades. Estem parlant de nòmines des dels anys 50 amb dades personals, documentació sindical, plànols de reformes des dels 40, comptabilitat, facturació, entre altres, documents molt sensibles que s’han de conservar i preservar per la seva privacitat. Aquests es trobaven amb molt mal estat de conservació degut a què, a l’estar a la intempèrie, tenien fongs, pols, etc.

Afortunadament, a l’hora de fer la neteja, vam comptar amb l’ajuda d’antics treballadors i treballadores, que ens explicaven quan i com s’utilitzaven cadascun dels documents. Això ens va permetre fer una pre-classificació in situ. És una sort comptar amb història oral –història viva!– d’un equipament industrial com aquest, per això pensem que ha de ser un espai de memòria, el poble es mereix una reparació.


Còlonia Casals © Ramon Dalfó

- Devia ser molt emotiu per ells tornar a entrar al recinte.
- R. D.: Sí, va ser així! Alguns, fins i tot, feien broma sobre l’hora que enganxaven a treballar. El tancament d’aquesta Fàbrica va ser molt traumàtic pels seus treballadors, ja que es va fer de la nit al dia, i fins arribar a aquest punt és van sofrir contínues amenaces d’ERE. Pensa que moltes famílies van anar al carrer amb tots els seus membres. Durant un temps, els antics treballadors es van organitzar per fer torns per evitar l’espoli de les màquines; també va sorgir la iniciativa –que no va prosperar– d’aprofitar el salt d’aigua per fer una cooperativa i aconseguir electricitat.

La Fàbrica, amb la seva colònia, va ser un espai de vida per moltes famílies, s’hi va crear comunitat, i sap molt greu com tot plegat s’ha enfonsat i ara desapareix. Participar en la neteja va ser un acte reparador per a aquestes persones.


Filadores d'Albesa, a la Fàbrica Colònia Casals. Fotografia propietat de Ramona Sellart

- Teniu pensat desenvolupar, aviat, més accions?
- R. D.: Una de les pròximes és una Ruta de l’Aigua, que tindrà lloc el 22 de març, i que convida als visitants a descobrir l’entorn natural i aquests equipaments lligats a la història hidràulica d’Alfarràs. Serà un ruta circular, i girarà entorn del riu Noguera Ribagorçana i el Canal de Pinyana. Tindrà una sorpresa afegida: serà una visita teatralitzada amb personatges històrics del poble. Això serà possible donat a la col·laboració del Grup de Teatre l’Acudit d’Alfarràs. En aquesta visita hi col·laborarà Espais Naturals de Ponent i el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.

També tenim previst seguir amb noves taules de debat al poble amb el Procés Participatiu, amb les aportacions de tothom. Nosaltres volem contribuir al poble des del patrimoni cultural, natural i històric, però també des de les inquietuds que ens mouen a tots plegats, la memòria, la integració social, el feminisme, l’ecologia, la Guerra Civil al poble, la memòria democràtica, etc.

La clau és que Alfarràs conegui millor el seu patrimoni perquè espremi al màxim les seves possibilitats.