Ho sap tothom i es profecia que la segregació de parròquies de la Franja i, acte seguit, la reclamació dels béns artístics del Bisbat de Lleida fou una pràctica perfectament calculada, que arrosseguem des de finals de segle XX, després d’entrar en vigor el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione
Deu dies després que la Diputació de Lleida presentés les conclusions de l’Estudi del potencial logístic de la província de Lleida, el llibre blanc de les potencialitats del territori en l’àmbit logístic, s’ha constituït formalment la plataforma “Lleida logística – Corredor del Mediterrani”, un grup de treball integrat per una trentena de representants del sector empresarial i institucional de les comarques de Lleida
Aquesta setmana la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida (UdL) i el Consell Social de la UdL hem fet públic l’acord de col·laboració per tal de garantir la viabilitat del doble grau de Veterinària i Ciència i Producció Animal a les nostres comarques
La confluència de personatges rellevants i singulars, que destacaren en tots els àmbits del saber i les arts, incorporaren definitivament la societat lleidatana als corrents modernista i noucentista i, a la llarga, la seva influència serà essencial per explicar la història política i cultural de la seva època.
Des que va començar el pelegrinatge del que ha de ser l’últim Estatut de Catalunya, aquest país n’ha vist de tots colors: la sentència demolidora del Constitucional, l’acreixement d’una sagnia econòmica continuada i insostenible, l’escanyament financer de la Generalitat i del món local, una paupèrrima inversió en infraestructures, la persecució de la llengua, el menyspreu a l’escola catalana, l’insult gratuït i un interminable reguitzell de despropòsits i amenaces.
Diuen que Aristòtil recomanava no discutir sobre paraules en el sentit que aquesta dissensió amagava la necessària discussió sobre les coses. En les societats democràtiques, la fidelitat a uns principis i la lluita per uns ideals és del tot encomiable, però la seva defensa més enllà de tot límit no pot contraposar-se a un precepte tan summament necessari com menystingut, el de flexibilitat, si no es vol caure en un estancament improductiu, que no beneficia a ningú.
Tres segles després que el país hagués de capitular davant les tropes franco-castellanes, fet que significà l’abolició de les constitucions del Principat, la implantació del Decret de Nova Planta i la instauració d’una monarquia absolutista i centralitzadora,
Dissabte 11 de juliol se celebrà l’acte de constitució de la Diputació de Lleida, en el transcurs del qual vaig tenir l’honor de ser reelegit president de la Diputació per majoria absoluta dels grups que integren la cambra provincial. Amb aquest acte solemne, culminava el procés de renovació democràtica del món local, iniciat el passat 24 de maig amb les eleccions municipals, i d’on sorgiren 231 nous governs locals, dotze consells comarcals i el Conselh Generau d’Aran.
Ens trobem a l’inici d’un nou període, que marcarà la vida dels municipis catalans durant els propers quatre anys. En l’exercici que acabem de cloure, 2011-2015, s’han produït nombrosos i importants esdeveniments en tots els àmbits de la societat, que han coincidit, en el món local, amb la celebració dels 35 anys d’ajuntaments democràtics.
Des del punt de vista turístic i econòmic, aquestes setmanes vivim uns moments molt importants per als interessos generals de les terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran. La Diputació de Lleida ha tornat de nou a Israel en missió comercial a l’entorn del projecte de recuperació de cinc rutes de fugida jueves pel Pirineu de Lleida durant la Segona Gran Guerra.
Són dies de balanç a les portes d’un nou període electoral que culminarà el 24 de maig amb l’elecció dels governs municipals. I com a president de la Diputació de Lleida crec oportunes algunes reflexions en aquests moments.
L’últim episodi de neu registrat el passat dimecres a Catalunya ha posat damunt la taula la problemàtica que representa aquest agent meteorològic en les zones del país on l’element no hi és habitual.
Des d’una marcada vocació municipalista i amb una atenció especial a les necessitats dels ciutadans, la Diputació de Lleida acaba d’aprovar els pressupostos corresponents a l’exercici 2015, amb els quals es pretén cobrir les necessitats bàsiques del món local lleidatà, en uns moments d’especial migradesa econòmica, i garantir els actuals nivells de prestacions als ciutadans.
Després de no sé quants anys de claudicacions i renúncies de moltes i variades menes, el poble de Catalunya ha fet gala d’una força i astúcia inusitades. Un desafiament rotund i amb tota regla contra un estat espanyol (governs, tribunals, media…) que identifica el concepte de llibertat al dret de fer exclusivament el que permeten les (seves) lleis i el redueix a l’acatament del seu únic albir.
Si del 2010 ençà la Diada Nacional de Catalunya ha esdevingut la visualització pacífica i democràtica del descontentament nacional i social de tot un país, aquesta nova convocatòria representa –justament quan
s’acompleixen tres segles de l’ocupació de la Nació catalana pels exèrcits franco‐ castellans– l’últim gest d’inflexió col∙lectiva abans que el poble sigui consultat el 9N.
Fa un any i mig, des de la Diputació de Lleida ens vam plantejar posar en valor uns fets d’una dimensió humana excepcional i poc explicats, ocorreguts ara fa 70 anys.
El Consell d’Estat s’ha pronunciat aquesta mateixa setmana contra la reforma de l'Administració local aprovada pel Govern espanyol, després de rebre prop de 3.000 recursos d’inconstitucionalitat, entre els quals s’hi compten un 90% dels municipis de Catalunya.
El sector turisme és un dels puntals de l’economia lleidatana i té una gran importància per al futur desenvolupament del territori. Representa prop del 14% del nostre PIB i és un motor econòmic que dóna feina i sortida professional a molts dels nostres joves.
A les comarques de Lleida reclamem i exigim amb absoluta convicció i compromís les garanties i concessions dels nostres regadius, que fan possible una econòmica agrícola potent i avançada, que gestiona un percentatge del PIB del país molt important.
Un any més, la Diputació de Lleida, per mitjà del Patronat de Turisme, ha participat en la fira internacional de turisme FITUR, que se celebra a Madrid i que està considerada un referent internacional per al sector. L’edició d’enguany coincideix amb un esdeveniment emblemàtic per a la Diputació, com és el 25è aniversari de la creació del Patronat de Turisme Ara Lleida.
