17.09.2021 |

CDC. Reis dels tempos

Em permeten que els hi faci una pregunta? En un context de crisi sense precedents, on tothom s'agafa a un clau roent per aguantar el dia a dia, on tots suem fins a l'última gota per tirar endavant les nostres famílies i les nostres llars,

CDC. Reis dels tempos

Em permeten que els hi faci una pregunta?

En un context de crisi sense precedents, on tothom s'agafa a un clau roent per aguantar el dia a dia, on tots suem fins a l'última gota per tirar endavant les nostres famílies i les nostres llars, on busquem sota les pedres oportunitats que sorgeixen, on un dels sectors que més ho han notat són els despatxos d'arquitectura en tant que vivíem en una bombolla imaginària de construcció desmesurada i sense sentit.

Algú em pot explicar el perquè s'han presentat només un grapat de projectes en el concurs d'idees per la remodelació del centre de la nostra ciutat?

Intentaré explica'ls-hi al meu entendre alguns dels perquès,

L'ajuntament engega aquest concurs d'idees i, això s'ha de dir, ho deixa molt clar a les bases del concurs, que el consistori es quedarà amb les idees en propietat, sense possibilitat que el despatx, l'arquitecte o el grup de treball puguin desenvolupar la direcció d'obra.
Està demostrat que en els concursos on els premis són la direcció de l'obra, s'hi poden arribar a presentar desenes de projectes.
S'ha de tenir clar que en el desenvolupament del treball de l'arquitectura hi ha una component creativa que s'inicia amb la idea i es tanca amb la materialització i execució d'aquesta. Si aquest procés es fragmenta o trosseja aquesta component es desvirtua la idea. El treball queda incomplet.
L'esborrany de la llei d'Arquitectura que està pendent de desenvolupar-se al Parlament de Catalunya, apunta la necessitat que la direcció de l'obra sigui una fase del mateix projecte i no es pugui dividir en parts.
Per posar un exemple, cap editorial es planteja fer un concurs d'idees per un llibre i després escollir l'escriptor.
En poques paraules treballar per regalar el projecte, la idea, el disseny a canvi d'un premi econòmic.

Jo no dic que no estigui bé. De fet les bases eren clares, però em pregunto, o més ben dit afirmo que si haguérem garantit que la idea guanyadora seria la que es duria a terme, la ciutadania de Mollerussa haurien tingut sobre la taula més d'una trentena de projectes, i el procés de selecció hagués estat molt més enriquidor en varietat, sense menystenir els projectes que hi ha damunt la taula.

I aquí en aquest punt voldria aclarir, que en cap cas posem en dubte tot el procés desenvolupat que ens durà a aquest procés participatiu per determinar el model de centre que volem, sinó que nosaltres potser i vist la tremenda necessitat de posar-nos les piles a la nostra ciutat en temes de rehabilitació de carrers, hauríem de ser més ambiciosos i reduir tempos. La nostra ciutat ho demana a crits. Ho podem veure cada vegada que la societat civil organitza esdeveniments com el vermutet o l'Open Night, els carrers s'omplen. Hem de prioritzar i donar sortida de manera ràpida a aquesta tan anhelada actuació del centre, i permetem que el nostre sector comercial pugui sortir de l'angoixa en què es troba competint en ciutats comercialment més competitives. I no dilatem més unes obres que ja haurien d'estar començades. No cal esperar a les vigílies de les eleccions municipals, per què no podem esperar més i els ciutadans de Mollerussa ho mereixen.

Pel que fa a aquest procés participatiu que obrirà el consistori no podem fer altra cosa que veure'l amb bons ulls, si no fos per què ens ensumem que darrere del mateix hi ha quelcom que no ens acaba d'encaixar. Si el consistori prioritza la participació ciutadana, ens preguntem perquè no ho fa en altres actuacions estratègiques com la ubicació i construcció d' equipaments esportius o modificacions de Plans urbanístics. No s'hi val a obrir la caixa de la participació només pel que m'interessa o pel que em pot ocasionar desgast polític. Creiem que dilaten els tempos per seguir una premissa que està en el catàleg dels polítics de partits vells. Construir les obres grans i importants en el període final de la legislatura, ja que l'elector només recorda l'últim any. Premissa vella, carca, populista però amb lletres grans dins de la Convergència a ponent.
Nosaltres ho tenim clar, volem un centre de la ciutat viu, dinàmic, participatiu i sense vehicles.

 

CDC. Reis dels tempos
comentaris