27.11.2022 |

Les 15 escultures lleidatanes que ningú t'ha explicat

Amb el permís d’Inbídil i Mandoni, i de tantes altres peces artístiques que formen part dels carrers i places de Lleida, us parlem de 15 de les escultures que podem trobar a la capital de Ponent i que, molt probablement, us hagin passat desapercebudes

Composició fotogràfica de diverses escultures de Lleida. Fotografies: Cristina Mongay.
Composició fotogràfica de diverses escultures de Lleida. Fotografies: Cristina Mongay.
Les 15 escultures lleidatanes que ningú t'ha explicat

Per què estan on són? Qui n’és l’artista? Que representen? Comencem!

Mapa de la localització de 15 escultures de Lleida.

1. ‘Estructura’ (1995), d’Albert Coma Estadella
Localització: Avinguda Prat de la Riba amb carrer Humbert Torres

Peça del pintor, escultor i gravador lleidatà, fundador del Grup Cogul i encarregat de la Petite Galerie de l'Alliance Française. Es tracta d’una còpia de grans dimensions d’‘Estructura’ (1977), escultura de fusta pintada que forma part de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera. Resultat de la cerca de noves formes d’expressió feta per Coma Estadella als anys setanta, al voltant del constructivisme.

Coma Estadella és considerat un dels escultors més importants de l'art contemporani català.
‘Estructura’, d’Albert Coma Estadella. Fotografia: Cristina Mongay.
‘Estructura’, d’Albert Coma Estadella. Fotografia: Cristina Mongay.​

2. Monument a Pau Casals (1940), de Josep Viladomat
Localització: Plaça Pau Casals

Estàtua de bronze dedicada a l'insigne músic català, col·locada damunt d'una peanya de granet. Còpia de l’obra de l’escultor Josep Viladomat situada a l’Avinguda Pau Casals de Barcelona i que feu l’any 1940 a Prades de Conflent, abans del seu exili. Vol celebrar l’admiració que Viladomat tenia envers Casals, i és el fruit d’hores d’assistir als assajos del vendrellenc.

Curiosament, l'escultura s'envolta d'una espècie de roser blanc anomenada 'Pau Casal'', que es portà des del Vendrell i es plantà un cop restaurada (1995) la peça pel Servei d'Arqueologia de la Paeria i reubicada al seu lloc.
Monument de Pau Casals. Fotografia: Cristina Mongay.
Monument de Pau Casals. Fotografia: Cristina Mongay.​

3. ‘Gènesi’ (1975), d'Antoni Abad Gil
Localització: Campus del Rectorat, façana de Rambla d’Aragó

Peça de pedra de 2,75 metres d’alt i que representa una parella estilitzada, abraçant-se i perpetuant el seu afecte per sempre més. Abad va ser un dels artistes fundadors del Cercle de Belles Arts de Lleida, va exercir de docent a l'Escola de Belles Arts de Lleida i va ser un gran impulsor de trobades culturals a la ciutat.

L’escultura s’instal·là davant de l’edifici central de la Universitat de Lleida l’any 2017, després de passar pel bar Casa Nostra i el parc de les Basses d’Alpicat.
Escultura 'Gènesi’, d'Antoni Abad. Fotografia: Cristina Mongay.
Escultura 'Gènesi’, d'Antoni Abad. Fotografia: Cristina Mongay.​

4. ‘Als pagesos’ (1973), d'Alejandro Rubio Dalmati i Antonio Narvaiza Rubio
Localització: Plaça dels Pagesos

L'escultura de bronze presenta una parella de pagesos vestits amb robes senzilles i representats de manera realista. Ella porta un mocador al cap i cistell al braç, i ell barretina i l'aixada penjant de l'esquena.
Es tracta d'un homenatge al motor econòmic principal de la ciutat de Lleida, i de les terres de Ponent, temps enllà: la pagesia.

El conjunt, que va ser intervingut l'any 2011, compta just al darrere amb un monòlit de formigó.
'Als pagesos', d'Alejandro Rubio Dalmati i Antonio Narvaiza Rubio. Fotografia: Cristina Mongay.
'Als pagesos', d'Alejandro Rubio Dalmati i Antonio Narvaiza Rubio. Fotografia: Cristina Mongay.​

5. Monument a Salvador Allende (1998), Laurato Díaz Silva
Localització: Carrer de Ton Sirera

Estàtua que rememora la figura del metge i polític xilè Allende, president del país llatinoamericà fins al cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 que el derrocà del poder. D'estil realista, la figura és de bronze i reposa sobre una peanya de pedra. Entre els trets més característics destaca la seva posició (mà esquerra damunt del cor) i les ulleres trencades, tal que van ser recuperades de l'assalt del Palau de la Moneda.

S'alçà en homenatge al 25è aniversari del seu assassinat.
Bust de Salvador Allende, Lautaro Díaz Silva. Fotografia: Cristina Mongay.
Bust de Salvador Allende, Lautaro Díaz Silva. Fotografia: Cristina Mongay.​

6. Monument a Juli Cèsar (1998), de Manuel Cusachs
Localització: Carrer de Jaume II

Escultura de 5 metres elaborada amb diversos blocs de granit i que volen representar a Juli Cèsar al seu pas per Lleida en mig de la batalla d'Ilerda, que tingué lloc el 49 aC. Cèsar féu de cronista d'aquest enfrontament bèl·lic contra les tropes del general Pompeu.

Es tracta d'un donatiu de l'escriptor Josep Vallverdú i la seva esposa, Isabel Arqué, amb motiu del 700 aniversari de la Universitat de Lleida.

Monument a Juli Cèsar. Fotografia: Cristina Mongay.
Monument a Juli Cèsar. Fotografia: Cristina Mongay.​

7. Monument a la Doctora Castells (2003), de Miquel Gascón Sancho
Localització: Carrer de la Dra. Castell

Bust de bronze que recorda la figura de la Doctora Martina Castells Ballespí (1852-1884), pionera en exercir la medicina i en assolir el grau de doctorat a l’Estat espanyol (1882).

Nascuda en una família de metges lleidatans, s’especialitzà en pediatria i treballà a l’Hospital Militar i l’Institut Pere Mata de Reus. Va morir allí als 31 anys, víctima d’una nefritis durant el seu primer embaràs.
Bust la Doctora Martina Castells, per Miquel Gascón Sancho. Fotografia: Cristina Mongay.
Bust la Doctora Martina Castells, per Miquel Gascón Sancho. Fotografia: Cristina Mongay.​

8. ‘FITA’ (2018), d’Àngel Eroles
Localització: Carrer Jaume II

Peça d'acer corten d'1,8 metres d'alçada que recorda a les víctimes de l'Holocaust i els camps de concentració nazis. El monument s'obre com un ventall on descobreix la vida i algunes de les seves qualitats i, a l'altra cara, la no vida, opaca. A més, va acompanyat d'una plaça amb el nom de les persones deportades de la ciutat de Lleida.

Tal com expressava Eroles el dia de la seva inauguració, vol "trametem a les noves generacions la barbàrie que va representar el règim Nazi així com el treball de la lluita per les llibertats".

‘Home’, d’Antoni Abad.  Fotografia: Cristina Mongay.
‘Home’, d’Antoni Abad.  Fotografia: Cristina Mongay.​

9. ‘Memòria, Dignitat i Vida’ (2006), d’Agustín Ortega Bragado
Localització: Avinguda de Blondel

Escultura d'acer corten que representa una figura humana caient a terra i que rememora la cinquantena de víctimes del Liceu Escolar que van morir durant el bombardeig feixista del 2 de novembre de 1937. Espai de memòria, la finesa i les ondulacions amb què es treballa el seu material evoquen la lleugeresa d'una fulla caiguda.

Se situa just davant d'on s'ubicava aquest centre educatiu, un referent lleidatà dels primers decennis del segle XX coordinat pels mestres Frederic Godàs i Victorina Vila.
‘Memòria, Dignitat i Vida’, d’Agustín Ortega Bragado. Fotografia: Cristina Mongay.
‘Memòria, Dignitat i Vida’, d’Agustín Ortega Bragado. Fotografia: Cristina Mongay.​

10. 'Arbre Paer' (1997), de Benet Rossell
Localització: Plaça Bores

Arbre simbòlic del qual broten els diferents sediments culturals de la ciutat. S'articula amb quatre branques fetes amb columnes metàl·liques de 15 metres i que assenyalen un punt diferent de la ciutat: el riu Segre, el palau de la Paeria, la Seu Vella i els Camps Elisis.

Inicialment, va ser ubicada a la Plaça del Seminari, al barri antic, i el 2015 es va col·locar al punt actual. S'alçà per commemorar els 800 anys del Govern Municipal de Lleida.
'L’Arbre Paer', Benet Rossell. Fotografia: Cristina Mongay.
'L’Arbre Paer', Benet Rossell. Fotografia: Cristina Mongay.​

11. Monument a la Sardana (1986), de Julià Riu Serra
Localització: Camps Elisis

Escultura de pedra i ferro que representa quatre persones ballant sardanes damunt d’una peça de marbre. El monument, tal com es recorda a la inscripció que l’acompanya, va ser alçat per celebrar els 25 anys de l’elecció de Lleida com a Ciutat Pubilla de la Sardana.

D'aquesta obra se'n conserva una primera versió en terra refractària i ferro, realitzada entre el 1965 i 1969, a les dependències de l'Ajuntament de Molins de Rei.
Monument a la Sardana. Fotografia: Cristina Mongay.
Monument a la Sardana. Fotografia: Cristina Mongay.​

12. A Manolo Calpe (1999), de Miguel Àngel Gonzàlez
Localització: Camps Elisis

Figura d’acer de 2 metres que representa de manera realista, i de cos sencer, un dels impulsors de l’Aplec del Caragol, Manolo Calpe. Calpe va ser un dels fundadors de la penya l’Ordre del Cargol nascuda l’any 1980 al voltant de lo Xoperal de Cappont.

Aquesta escultura representa totes les persones que amb il·lusió van gestar una de les festes de més ressò de Lleida: L’aplec del Cargol. L’escultura fou donada a la ciutat per la Federació de Colles (FECOLL) de l’Aplec.
‘Manolo Calpe’, de Miguel Àngel Gonzàlez. Fotografia: Cristina Mongay.
‘Manolo Calpe’, de Miguel Àngel Gonzàlez. Fotografia: Cristina Mongay.

13. 'Home', d'Antoni Abad Gil
Localització:  Plaça de la Pau

Es tracta d'una gran escultura de bronze en forma d'home que recolza els braços damunt les cames. Es mostrava pensativa, dirigint la mirada endavant, amb un gran buit interior. Amb ella, Abad Gil dialogà hàbilment entre la figuració i l'abstracció.

La peça formava part d'una iniciativa de l'impulsor cultural Jaume Magre per tal de donar visibilitat als escultors lleidatans instal·lant les seves peces als carrers de la ciutat.

'FITA’, d’Àngel Eroles.  Fotografia: Cristina Mongay.
'FITA’, d’Àngel Eroles.  Fotografia: Cristina Mongay.​

14. ‘Els plors de la Terra’ (1994), de Miguel Àngel González
Localització: Cruïlla dels carrer Roger de Llúria i Camí de Corbins

Peça d’1,20 metre de base i 2,50 d’alçada, obra de l’escultor argentí arrelat a Lleida, es creà com un crit a la humanitat davant de la mortalitat i l’explotació infantil.

Aquesta escultura havia estat situada anteriorment al Centre Històric de la ciutat, però va ser retirada perquè havia patit desperfectes. Finalment, el juliol del 2021, va recol·locar-se al barri de Pardinyes de Lleida.
‘Els plors de la Terra’, de Miguel Àngel Gonzàlez. Fotografia: Cristina Mongay.
‘Els plors de la Terra’, de Miguel Àngel Gonzàlez. Fotografia: Cristina Mongay.

15. Bust de Màrius Torres (1992), de Miguel Ángel Sáinz Jiménez
Localització: Jardins Màrius Torres, al mític barri del Canyeret

Monument configurat en formigó, esdevé un punt de trobada de les persones seguidores i lectores del poeta lleidatà mort al desembre del 1942 al sanatori de Puig d’Olena.

Mostra el rostre de Torres amb actitud serena i sostenint entre les mans llibre i ploma per escriure. De fet, sembla representat en el seu moment d’inspiració, potser rememorant la seva estimada Lleida republicana.

‘Bust de Màrius Torres’, de Miguel Ángel Sáinz Jiménez. Fotografia: Cristina Mongay.
‘Bust de Màrius Torres’, de Miguel Ángel Sáinz Jiménez. Fotografia: Cristina Mongay.

Les 15 escultures lleidatanes que ningú t'ha explicat
comentaris
Entering on the requested page Skip advertisement