Athanàgia: “Gravar el disc ha estat com enregistrar la banda sonora de l’Apocalipsi”

El seu és un treball conceptual, cuit a foc lent, temes instrumentals que es recullen per primera vegada en format disc amb ‘De vent i òxid’.

Parlem amb els menarguins Athanàgia, Arcadi Minguet i en Lluc Casals.
 

• La tardor passada vau presentar el vostre primer single, ‘De bruixes i metzineres’.
• Arcadi Minguet: Vam començar a gravar a principi de l’estiu passat i a la tardor ja va sortir el tema de presentació. El nostre és un projecte musical que s’ha anat construint poc a poc i sobre la marxa.
• Lluc Casals: Llavors encara no ens dèiem Athanàgia, sinó ‘Arcadi & Lluc Casals’ (riures).
• A. M.: La nostra idea tampoc era formalitzar un grup de música, però ha acabat sent així.
   
• Com neix la vostra proposta musical?
• A. M.: Fa uns anys vaig descobrir el hang, i el vaig començar a tocar al carrer i a les fires. Fins i tot me l’emporto quan vaig de vacances, per pagar-me-les. Llavors vaig pensar que, si tingués un disc, seria la manera que els qui m’escolten al carrer es puguin endur a casa la meva música. I li vaig enviar un WhatsApp a en Lluc, amb qui ja havíem coincidit en projectes musicals anteriors, perquè em graves a casa seva mentre tocava el hang. La meva idea era gravar-ho en una tarda, i tenir un disc patxangero.
• Ll. C.: Vaig gravar tres temes i vam quedar que els hi passaria arreglats per WeTransfer. Però, alhora que això passava, li vaig suggerir alguns canvis, com ara afegir-hi la sonoritat de la bateria, baix, guitarres i piano.
• A. M.: La gran majoria de música feta amb hang només està acompanyada per un sintetitzador, de fons, notes llargues i sons enregistrats de la natura. Clar, quan vaig escoltar la proposta d’en Lluc, vaig al·lucinar!

Vam anar arreglant el conjunt de temes, encara sense la pretensió de fer cap grup, sinó a veure què passava

• A. M.: Quan comproves que el disc va sonant bé, ja te’l mires d’una altra manera. El disc recull cançons de molts estils diferents, que hem unit conceptualment perquè realment tinguin sentit.  
• Ll. C.: A partir d’aquell moment, ja ens entra al cap la idea gairebé obsessiva de cercar el perfeccionament sonor. I ens ve la idea de formalitzar el projecte amb un grup.

• I és en aquest punt quan neix Athanàgia. Què és Athanàgia?
• A. M.: Athanàgia era una antiga ciutat ilergeta que va lluitar contra els romans quan aquests varen conquerir el nord-est de la Península Ibèrica. Athanàgia seria la Numància lleidatana. És símbol de resistència contra l’opressor, tal com una au fènix que reneix per seguir lluitant. La idea s’uneix molt bé a l’etern retorn que treballem amb el disc, així com amb la referència a les arrels més antigues i més profundes que té Ponent.
   
• Fonamentalment, hi trobem el hang i la guitarra però, què més podem escoltar en el vostre disc?
• Ll. C.: Comencem a treballar amb hang, que és el tret diferencial de la nostra proposta, i guitarra. A partir d’aquí, incorporem la base de baixos, la bateria, el piano, l’orgue, etc. Hem comptat amb les col·laboracions del bateria mollerussenc Marc García, la violinista de Premià de Mar Andrea Cardenburg, i les veus dels menarguins Sebastià Masip i Elna Colom.
  
  
   
• El rock progressiu i la música electrònica són algunes de les sonoritats que configuren els 10 temes que hi ha al  disc ‘De vent i òxid’.
• Ll. C.: La barreja d’estils neix de les influències i gustos musicals que tenim un i l’altre, i de l’assaig i error. Ja que la nostra proposta és instrumental, volem sorprendre a la gent amb un ampli ventall d’estils i que cada tema aporti alguna cosa.
• A. M.: Les lletres moltes vegades són les que donen caràcter als temes. De fet, segons quins discs escoltes, si els hi traguéssim les lletres, seria pràcticament tot igual.

Com que nosaltres no tenim unes lletres que ens marquin les diferenciacions entre les cançons, necessitem altres recursos, com ara els estils i els títols.

• Què sona a les vostres llistes de reproducció musicals? Quins són els vostres referents?
• A. M.: A mi m’encanta la música, i pràcticament escolto de tot. Des de ranxeres a funky, música clàssica, rock, etc., però potser on tinc més referents és al punk.
• Ll. C.: La veritat és que ens passem molts temes, l’un a l’altre, d’estils diferents,  així ampliem molt els nostres horitzons musicals. Però potser l’Arcadi és més punky, i jo més rocker. M’agrada molt el rock en anglès (Rolling Stones, The Beatles, etc.), i de petit sempre m’acompanyava ‘La flauta màgica’, de Mozart.
  
  
   
• ‘De bruixes i metzineres’, ‘De vi, poesia i virtut’ o ‘D’alquímia’, són alguns dels vostres temes. Recomaneu llegir el text que acompanya el disc per comprendre amb detall la història que narreu.
• Ll. C.: Gravar ‘De vent i òxid’ ha estat per nosaltres com gravar la banda sonora de l’Apocalipsi (riures).
• A. M.: Amb el text, donem algunes pistes del que s’hi trobarà; o, si més no, de la lectura que nosaltres proposem. La idea és que la persona que escolti els temes hagi de fer un treball actiu d’haver de deduir que hi ha al darrere de tot plegat, que pugui fer-se la seva pròpia història.
• Ll. C.: De fet, a priori, el text tampoc és fàcil de digerir. Aquest incorpora tots els títols, en el seu ordre, amb una obertura, un nus i un final.

Convidem a tothom a submergir-se en el món athanàgic, i que després cadascú tregui les seves pròpies conclusions

• Com va anar la gravació del tema ‘De buit i demolició’, a l’església del vostre poble.
• Ll. C.: Va ser molt guai. El tema incorpora una pluja, i ressona moltíssim deliberadament perquè el vam voler gravar a l’església de Menàrguens. Aquest efecte dona la sensació a l’oient del buit, de què no queda res.
• A. M.: Vam demanar les claus de l’església, i vam poder muntar allà els ordinadors i els altaveus. No som uns tradicionalistes (riures), però ens va fer gràcia incorporar algun tret diferencial d’aquí, de casa nostra, al disc.
  
  
  
  
   
• La petjada de la tradició també és un element present en les vostres cançons.
• Ll. C.: Hem tingut molt clar que volíem fer algo molt nostre, independentment de les modes majoritàries. Uns temes que sonessin a Ponent, a la ruralitat, al vent, a quelcom Apocalíptic, fosc, etc. Ja ens agrada lo fosc (riures).
• A. M.: Pel que fa a la història fosca que comentàvem, al nostre poble hi va haver una bruixa famosa, la Francina Redorta, de la qual se’n conserva un dibuix de la seva execució.
• Ll. C.: De fet, la segona cançó del disc, ‘De bruixes i metzineres’, és una oda a les bruixes.

En el disc hem volgut donar protagonisme als antiherois, que aquests siguin els protagonistes i, així, reivindicar la cultura underground

• I tanqueu el disc amb una cançó de bressol. Per què?
• A. M.: ‘Dels somnis del Guiu’ tanca el disc, proposant una mena de renaixement. Guiu és el masculí de Guida, que és Gretel (de Hansel i Gretel, la nena del bosc). Amb aquest tema la nostra idea és renàixer a través de la natura, un cop viscuda la destrucció que ens aboca el progrés desmesurat. Renàixer és possible si connectem amb la natura, l’essència i les nostres arrels.
• Ll. C.: Vam anar a fer la nana intencionadament, perquè és l’inici de tot. La natura és vida, i continua encara que desapareguin totes les persones pel camí.
• A. M.: El cicle de la vida també es veu representat al disc amb els títols de la primera i la darrera cançó, que tenen les mateixes paraules però amb l’ordre invertit: ‘De gestes i herois’ i ‘D’herois i gestes’.