El Museu de Lleida ha obert les portes a la seva primera proposta expositiva del 2022 'Imago Urbis. La Lleida del segle XVI', un viatge en el temps a través del qual convida al públic a descobrir la Lleida d'època moderna, anterior als conflices bèl·lics dels segles XVII i XVIII que modificaren el seu aspecte -i la seva història- per sempre més.
Aquesta mostra, comissariada per les conservadores Esther Balasch i Carmen Berlabé, romandrà visitable fins al 12 de juny
La Lleida del segle XVI duïa impregnada l'esplendor de l'època medieval en la seva manera de fer. Ja llavors superava els 6.000 habitats, que vivien al ritme de les campanes de la seva imponent Catedral, la perla principal del seu barri gòtic.
La capital de la terra ferma, tal com fixà per sempre més la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), era una ciutat amb una potent activitat comercial, no només amb els territoris adjacents, sinó també amb Flandes i la península Itàlica. També disposava d'una principal activitat agrícola i industrial, així com una prolífera vida universitària.
Al segle XVI, Lleida era la quarta ciutat més poblada de la Corona d’Aragó
Entre els testimonis del pas del temps que incorpora l'exposició del Museu de Lleida destaca la reproducció a gran escala (16 metres) d’un dibuix en aiguada de la ciutat de Lleida realitzat per Antoon van den Wijngaerde el 1563, per encàrrec del llavors rei d’Espanya, Felip II. Aquest document, conservat a la Biblioteca Nacional d’Àustria, dona la idea de la importància de la ciutat en aquell moment. Permet visualitzar la seva fisonomia i entorn, la vida quotidiana, i els seus temples, convents i palaus amb tot luxe de detall.
A més, en aquesta proposta, s’exposa per primera vegada el conjunt sencer de l’anomenat tern del papa Calixt III, una peça de luxe procedent de Constantinoble a través de la Península Itàlica; així com un Eccehomo procedent del desaparegut convent dels Agustins de Cappont.
'Imago Urbis. La Lleida del segle XVI' compta, a més, amb préstecs de la Paeria de Lleida, l’Arxiu Arqueològic de Lleida, la Biblioteca Pública de Lleida i el Museu del Disseny de Barcelona
La mostra aixopluga, a més, dos dels reconeguts tapissos renaixentistes que van ornamentar la capella major de la Seu Vella de Lleida; un fragment del retaule atribuït a Damià Forment i un compartiment del retaule major de l'antiga església de Sant Joan de Pere Garcia de Benavarri.
