L'any 2022 tindrà lloc la commemoració del centenari del naixement de Guillem Viladot (1922-1999), un dels pals de paller de les lletres i les arts visuals del segle XX a les terres de Ponent.
Una data molt especial en el marc de la qual des de la seva fundació Lo Pardol d'Agramunt, i l'Ajuntament del municipi de l'Urgell, s'està treballant a consciència per reivindicar el seu nom i inventiva a través d'un fecund programa d'activitats arreu del territori.
Un entusiasme també compartit per les editorials, que des de fa mesos preparen edicions i reedicions de títols del mestre agramuntí.
No obstant això, el reconeixement públic de la figura de Viladot ha quedat arraconada en l'àmbit institucional, tal com es comprèn després de la publicació de les commemoracions oficials de Cultura de la Generalitat de Catalunya del 2022, el passat 21 de desembre.
El fotògraf Francesc Català-Roca, el poeta Gabriel Ferrater i Soler, l'escriptor Joan Fuster i l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya seran els motius escollits per tal de brindar al 2022 pel seu centenari. També pel 150è aniversari de la Fundació de l'Ateneu Barcelonès.
Ara bé, entre aquestes commemoracions, no hi figura ni el nom de Viladot ni de cap autoria ponentina
Veient aquesta situació, la Fundació Guillem Viladot, sota el timó d'en Pau Minguet des del 2018, ha impulsat el manifest Sóc un poeta (o)ponent per tal de pal·liar 'l'oblit institucional' d'aquest volgut perifèric artista.
Viladot fou un narrador, poeta visual i escultor complex, incòmode per l'estatus quo, que contribuí en l'obertura de Ponent a l'avantguarda.
Viladot va ser pioner en múltiples llenguatges artístics, per exemple, el primer a editar un llibre de poesia experimental a l'Estat espanyol i el primer a crear un museu dedicat a la poesia visual
Així, personalitats destacades del món cultural ponentí, com ara Albert Velasco, Teresa Ibars, Antoni Gelonch, Jesús Navarro, Eulàlia Pagès o Maria Garganté; equipaments i particulars han signat i donat suport públic a aquest document que reclama la seva figura, que es reconsideri la celebració oficial del seu centenari i, de retruc, es trenca una llança a favor de la descentralització de la cultura catalana.
