Hera, l’associació que empodera les dones més enllà dels 50

Parlem sobre l’envelliment femení, la menopausa i el canvi de vida que s’experimenta a partir dels 50 amb Maria Antònia Roca, fundadora i presidenta de l’associació lleidatana Hera, que lluita per reenfocar la importància del rol de les dones a la societat pública sigui quina sigui la seva edat

Maria Antònia Roca, presidenta d'Hera, Osteoporosi i Menopausa. Fotografia: Cristina Mongay.
photo_camera Maria Antònia Roca, presidenta d'Hera, Osteoporosi i Menopausa. Fotografia: Cristina Mongay.

La societat actual està en gran part focalitzada en el carpe diem, en gaudir de la vida. Una vida que, a través de les xarxes socials, s’idealitza donant una excessiva importància a la imatge, a lluir, i a aparentar una salut, una bellesa i una joventut que voldrien ratllat l’eternitat. La realitat més tangible és que, quan les dones compleixen anys, són majoritàriament relegades dels seus càrrecs públics i socials, invisibilitzant el seu poderós paper personal, professional i familiar. Novament, víctimes de la fredor patriarcal, i de tractaments de menysteniment, tot i valdre, i mereix, reconeixement a totes les seves escales vitals.

- Per què neix Hera?
- Hera va néixer l’any 2016 perquè jo tinc osteoporosi. L’hi diuen la malaltia silenciosa i, a mi, aquest silenci no m’agrada (riures). A la sanitat pública no s’atén especialment l’osteoporosi, quedant així moltes dones desemparades; només t’empararan, si tens sort, i disposes d’un bon metge o metgessa de capçalera que té certa sensibilitat i empatia en aquest aspecte. Només es diagnostica l’osteoporosi si et fan una densitometria, una prova que des de la salut pública es fa molt i molt poc.

Un cop diagnosticada l’osteoporosi, vaig pensar que moltes dones podrien estar passant el mateix que jo, i vaig visualitzar fer alguna cosa per ajudar-nos mútuament.

Per mi, en l’àmbit de la salut, les dones tenim el sostre de ciment (ni tan sols de vidre)

A la salut pública els vaig preguntar per què no fan cribratges d’osteoporosi, igual que vam amb les mames o amb el colon, i em van respondre que era totalment inviable per falta de recursos i personal.

- Tot i això, veu la llum el projecte per cobrir mínimament aquest buit informatiu que no es dona obertament. Parles de què ‘vas parir Hera’.
- Sí! Vaig buscar amigues meves per poder-nos constituir com associació i, de seguida, vam unir la missió de visualitzar l’osteoporosi i la menopausa, ja que estan estretament lligades. Les dues reben dos grans silencis socials.

V Fòrum Hera, Osteoporosi i Menopausa. Fotografia: Hera, Osteoporosi i Menopausa.
V Fòrum Hera, Osteoporosi i Menopausa. Fotografia: Hera, Osteoporosi i Menopausa.

- Quantes sòcies i usuàries sou?
- Actualment, som 79 sòcies, de totes les edats, i paguem 25 euros a l’any, un preu molt simbòlic ple d’avantatges. Sent sòcia d’Hera, per exemple, tens preus especials en revisions sanitàries i en sessions de fisioteràpia, i descomptes de gels i lubricants.

- Quins objectius teniu des d’Hera?
- El primer i principal, visualitzar aquesta malaltia (osteoporosi) i aquesta etapa de la vida (menopausa), exercint pressió a l’administració perquè atenguin les seves necessitats per fer òptim el dia a dia de les dones a partir dels 50.

- Enmig de les discriminacions, les pressions socials i violències de tota mena de graus que patim les dones, hi ha un tema crucial a tractar que és el pas dels anys. Complir anys! Què passa amb les dones a partir de certa edat?
- Som al segle XXI i coses no han canviat tant com pensem, respecte al tractament de les dones; el patriarcat és el que ‘mana’ i està ben viu. I és veritat que a partir dels 45, i els 50, és com si les dones deixéssim d’existir.

Les dones d’ara, amb 50 anys, no són les padrines d’abans! Tenim molts anys al davant!

- Una societat que menysté i amaga els seus grans, especialment les seves dones grans, té un problema. De fet, per què està tan malvist que les dones mostrin els signes de l’edat, la qual cosa no passa amb els homes? Canes, arrugues, varius, etc.
- Hi ha un problema, i és que la menopausa és una revolta hormonal que afecta les dones, i el seu entorn immediat. I cal tenir la ment molt clara per saber veure-ho i tractar-ho amb respecte. Sempre que dono una conferència, o que em pregunten al respecte, dic: “El dia que tingueu la menopausa, cal parlar-ho amb la parella i els fills, perquè si no, no t’entendran”. No cal ni amagar-se’n, ni ocultar-ho; és quelcom natural! I cal parlant-ne i trencar el tabú i els comentaris pejoratius com “mira, té la menopausa”, igual que ha passat sempre quan et venia la menstruació.
 

Premis Hera
Premis Hera


- Quines conseqüències té la menopausa en el dia a dia de les dones?
- Principalment, cal gestionar el tema hormonal, una alteració que, mentre tenim la regla, dura uns dies, i amb la menopausa passa a tenir una llarga durada.

Tu com a dona t’has d’acceptar, has d’entendre que tu i el teu cos està canviant, i que és normal i natural. La pujada i baixada d’humor la tindràs molts anys; de vegades tens ganes de plorar i no saps el motiu, i és normal! Per això és tan important la comunicació amb l’entorn.

A partir dels 50, és molt important cuidar-se, i revisar periòdicament la salut

La sanitat pública no fa revisions ginecològiques, com a molt cada tres anys la llevadora et fa una revisió del coll de l’úter. I ‘la culpa’ d’això la té precisament ella, la sanitat pública, perquè ha privatitzat aquestes revisions.

- Recentment, heu organitzat una nova trobada Hera, per mostrar més la vostra consolidada feina convidant a dones, i homes, a reconnectar amb la vida real i el pas dels anys.
- Va anar molt i molt bé el Vè Fòrum Hera. Estem molt contentes que s’hagi consolidat, i aquí hi té un fort pes la creació dels Premis Hera, un reconeixement a les professionals de diversos àmbits que donen visibilitat, i treballen, a favor de l’osteoporosi i la menopausa. Enguany vam portar primeres espases al Fòrum, per exemple Clotilde Vázquez, cap d'Endocrinologia i Nutrició de la Fundació Jiménez Díaz i Hospital Quirón de Madrid; i la Dra. Rosario Castaño, psicòloga clínica, coordinadora de la Unitat de Sexologia del Centre Médico Instituto Palacio de Madrid.

També, en el marc del Vè Forum Hera, vam presentar el 'Pa Hera', de la mà de Marta Segura, la directora del Forn Segura de Lleida.

V Fòrum Hera, Osteoporosi i Menopausa. Fotografia: Hera, Osteoporosi i Menopausa.
V Fòrum Hera, Osteoporosi i Menopausa. Fotografia: Hera, Osteoporosi i Menopausa.

- Així, a partir dels 45/50 anys, què hem de fer les dones?
- Hem d’anar al ginecòleg i fer-nos una bona revisió; això de cada tres anys, res de res! Perquè si augmentem la freqüència de les nostres visites sanitàries, podem detectar abans possibles problemes, i actuar-hi de manera més eficient.

És molt important tenir un metge o una metgessa que ens generi confiança, que hi tinguem complicitat, que t’informi, i que miri realment per la teva salut i benestar.

I, per altra banda, ens hem de posar al cap el mantra que, tot i que la menopausa sigui normal, no ho és tenir molts fogots, no trobar-se bé, o sentir dolor.

Complir anys no ha de significar que la qualitat de vida de la dona empitjori, no molt menys! I hi ha molts remeis que poden contribuir a sentir-nos de nou amb confiança

Comentaris
Més a La Panoràmica de Territoris