05.08.2021 |

Quan l’amor per la lectura és quelcom irreductible

Descobrim la irreductible, la llibreria independent de Lleida

La irreductible. Fotografia: Cristina Mongay.
La irreductible. Fotografia: Cristina Mongay.
Quan l’amor per la lectura és quelcom irreductible

Al barri lleidatà de Cappont, sota l’atenta mirada del riu Segre i l’imponent Turó de la Seu Vella, alça la reixa cada matí la irreductible. Es tracta d’una llibreria que aposta per les històries de qualitat i dóna el valor que mereixen a les petites editorials i les autories noves i poc conegudes, més enllà de les signatures de renom, els clàssics i les grans distribuïdores.

En Joan Roure,  autor de llibres com ‘Cicatrices bajo la piel’ i ‘La casa del sorgo’, i la Raquel Fontecha, correctora editorial, n’estan al capdavant.

Tots dos són uns ‘devoradors de llibres’ irreductibles. No hi ha dubte en l’adjectiu. I arran aquesta passió que senten pel món de les lletres, i les històries, varen decidir engegar tota una aventura.

- Tot i que insistiu en posar en minúscules la irreductible, el vostre amor per la lectura és un amor en majúscules.
- Raquel Fontecha:
Todo arrancó a raíz deltítulo libro ‘pequeñas mujeres rojas’ de Marta Sanz, que está escrito todo en minúsculas. El nombre de la librería está cargado de intenciones. Que se escriba en minúsculas también indica que somos una pieza, que formamos parte de un engranaje, pero que todas estas partes que forman su mecanismo son igualmente necesarias para que este funcione.
- Joan Roure: Al nom també li acompanya el sentit poètic de voler ser transgressors, de trencar amb els murs que de vegades se’ns imposa. Fins i tot, en el món de la llengua, en com escriure, com parlar, etc. Creiem que és molt important conservar els matisos que cada llengua té, trencar l’homogeneització i escoltar cada territori.

- ‘irreductible’: per què trieu aquest adjectiu per autoanomenar-vos?
- J. R.:
Vam donar algunes voltes al nom del projecte, però tampoc moltes, perquè quan va sortir la irreductible vam saber que ja ho teníem.
- R. F.: El nombre tenía que transmitir la idea que queremos permanecer, ir a por todas.
- J. R.: ‘la irreductible’ té molt ganxo com a nom, i expressa molt bé el que volem projectar.
La irreductible. Fotografia: Cristina Mongay.
- I obriu les portes en pleníssima pandèmia.
- J. R.:
Sí! En plena tercera onada de COVID-19. Molta gent ens ha dit que estem bojos, per això. Però teníem la necessitat de fer-ho. Vam obrir ‘la irreductible’ sense voler ser el mateix que ja són altres llibreries. Volíem desenvolupar la nostra pròpia personalitat i manera de fer. És veritat que va ser una aposta arriscada, perquè a Lleida mai havia aixecat la reixa una llibreria així, i no saps com pot reaccionar la gent. Però estem molt contents.
- R. F.: ‘la irreductible’ no es un negocio al uso, sino un proyecto de vida, una vocación. La manera de enfrentarte al negocio es diferente, ya que tratas de imprimir tu manera de hacer personal en él. Buscas que la persona que entre en la librería se sienta en un sitio especial, y que pueda encontrar su hueco. De hecho, tenemos lectores habituales con los que mantenemos una relación casi personal, de quienes conoces sus gustos y te descubren nuevas lecturas, autores y editoriales que no conocías. Es un proceso que se retroalimenta. Hablar con la gente siempre desprende sinergias.

- La vostra és una aposta pels textos d’editorials independents, amb noms recuperats i nous escriptors i escriptores.
- R. F.:
Apostamos por el catálogo de editoriales que cuidan los textos, los autores, los lectores, etc.A veces nos olvidamos de que los lectores son lo importante, su disfrute con la lectura. Cuando te lees un libro del que hablan todos los medios,que sale en todas las marquesinas, y resulta que le sobran 100 páginas, considero quees una falta de respeto al lector. Por este motivo creemos más interesante trabajar con aquellas editoriales que piensan en ellector y que apuestan por textos de calidad, que los trabajan y que no presionan a las librerías.
- J. R.: Això no vol dir que no vulguem literatura dels grans grups editorials perquè dins l’enorme catàleg que tenen també hi ha molt bona literatura. Ara bé, una gran part d’ell no ens interessa tant per diversos motius (per temàtica, per qualitat, etc.) Al final a la llibreria has d’escollir què és el que vols tenir, perquè tot no hi entra, i tenim clar que apostem per la literatura en majúscules.

- Escolliu cadascun dels llibres que estan a les prestatgeries de la irreductible?
- J. R.:
Exacte. Ens agrada saber el que recomanem, llegim molt, tot i que és impossible arribar a tot, llavors ens agrada informar-nos al màxim, així podem saber si una lectura encaixa bé amb la persona que la vol descobrir. 

La irreductible. Fotografia: Cristina Mongay.
- Davant de tanta oferta de llibres, d’autories noves, desconegudes, clàssiques, etc., la vostra prescripció facilita moltíssim escollir la propera lectura. De fet, cada setmana recomaneu als vostres lectors i seguidors nous títols a través de vídeos, a les xarxes socials.
- R. F.:
Al final es como quién entra en una tienda de ropa: hay quien acude a una gran superficie porque quiere que no le molesten los dependientes, y opta por revolver, probarse cosas, elegir y comprar. Otras personas van a una tienda pequeña donde les pueden asesorar según sus gustos. Es decir, hay lectores que compran un libro como en un supermercado porque ya saben lo que quieren, y otros que prefieren que les descubran historias.
- J. R.: la irreductible som una llibreria de proximitat. La majoria dels nostres lectors no són compradors per impuls, sinó que busquen altres coses, els agrada passejar-se entre les prestatgeries, mirar, buscar lectures diferents, etc. Als que som molt lectors hi ha una cosa que ens encanta, i és parlar de llibres amb altra gent que comparteix aquest mateix plaer. Quan et trobes a algú que, a més, li agrada parlar del que ha llegit, podries entaular conversa durant hores.És brutal quan algú entra aquí, et demana recomanació, li encanta, i torna a per una altra recomanació. Això genera molta satisfacció.

- Aposteu per la literatura, i la cultura, amb una agenda plena de xerrades, tallers, exposicions artístiques, etc.
- J. R.:
Sempre havia trobat a faltar que hi hagués molts més autors i autores que vinguessin a Lleida a presentar els seus llibres. De fet, en moltes ocasions he agafat el cotxe, o el tren, i m’ha desplaçat per anar a una presentació d’un llibre. A banda, també li diríem al sector que seria interessant que es fessin més propostes relacionades amb la lectura més enllà de la presentació de novetats el dia de Sant Jordi oal setembre. Als que som lectors diaris ens interessa que les novetats es vagin dosificant al llarg de l’any, per anar-les assumint.

Per aquest motiu proposem una agenda intensa, tot i que encara volem fer algunes propostes més que no hem tingut temps de desenvolupar. Ara, per exemple, treballem les taules de diàleg vers un tema amb autors que d’alguna manera es confronten temàticament amb els seus llibres. És una manera de parlar de llibres més enllà de les presentacions estrictes.

El que volem és que la gent s’enganxi a la lectura, que pot ser tant o més addictiva que una sèrie de televisió.

La irreductible. Fotografia: Cristina Mongay.
- Anem una mica més enllà, amb na Raquel i en Joan lectors. Quin és el vostre gènere predilecte?
- R. F.:
A mí siempre me ha gustado mucho la novela negra, aunque llegué a un punto que me saturó. Más que un género ahora lo que busco es escuchar voces femeninas, que me cuenten como ven las cosas, para encontrar mi propia voz. Así que reconozco que lo que más leo últimamente son escritoras, más que un género en concreto…¡me da mucha pereza leer hombres! Supongo que me ocurre como con la novela negra: llegué a una saturación de escuchar siempre voces masculinas hablándome de cosas que antes creía entender y ahora me resultan ajenas. De hecho, me doy cuenta de que cuando alguien entra en la librería tiendo a recomendarle autoras. En nuestras estanterías intentamos que haya paridad en las firmas.
- J. R.: Per la meva part, soc molt eclèctic en quant a gèneres, llegeixo molta narrativa, però també assaig i poesia tot i que menys. Intento distribuir-me el temps al màxim de bé possible per llegir més, perquè realment surten moltstítols i ens n’envien molts les editorials. La literatura no caduca, mai, i de vegades les pressions dels grans grups editorials, amb tantíssimes novetats a les seves files, fan que sembli que un llibre que ha sortit fa tres mesos ja sigui vell. I això és totalment erroni! És un gran reflex de la societat actual: vivim ràpid, consumim ràpid, llegim ràpid. Ja sabem que aquesta és una roda de la qual no pots baixar, però intentem posar fre amb el peu. I si ho podem pal·liar parlant de llibres que fa temps que han sortit, i que són excel·lents, ho farem.

- Hi ha algun autor o autora que hagi estat tot una descoberta?
- R. F.:
Por ejemplo, Marlen Haushofer, autora de ‘La pared’, una distopía muy peculiar escrita hace sesenta años que encaja a la perfección con los tiempos que estamos viviendo. Con lecturas como esta te das cuenta de que todo lo que puedas imaginar o pensar (volar, ir a la Luna, etc.), puede suceder. Desde que abrimos la librería, las opciones son tantas que falta tiempo para llegar a todos los libros que querría conocer. Además, cuando me gusta un autor, me gusta leer todo lo que tiene aunque ahora eso cuesta más, debido a que trato de priorizar la variedad.
- J. R.: En això som diferents (riures), jo em dosifico en el temps les lectures dels autors quemésm’agraden. Em passa per exemple amb el MirceaCărtărescu, el meu autor preferit viu. Llegeixo un llibre seu cada any. Penso, sense cap tipus de dubte, que és el millor escriptor d’avui en diai que d’aquí cinquanta anys serà considerat un clàssic dels nostres dies.

Retornant a la pregunta, m’ha sorprès molt Antonio Tocornal, David Toscana, o Natàlia García Freire. A nivell català autors com Núria Bendicho, Pol Guasch o Ivete Eroles; i a nivell local he descobert un munt d’autores i autors! De fet, a la irreductible volem donar molta visibilitat a les plomes de proximitat. Hi ha molta gent que desconeix que són de Ponent la Maria Barbal, el Francesc Serés o el Carles Porta! O autors nascuts fora, però que són ponentins més al viure aquí des de fa molts anys, com ara en Pere Rovira, un dels millors poetes del país.

- Ja per últim: Quin és el llibre que hi ha a la vostra tauleta de llit?
- R. F.:
Ahora mismo solo estoy leyendo un libro, lo que es extraño porque acostumbro a leer dos o tres a la vez. Se trata de ‘Érase un río’, de Bonnie Jo Campbell, una novela con cierta negrura, ambientada en la América profunda, de la zona de los grandes lagos.
- J. R.: Jo no tinc aquesta capacitat de llegir dos llibres alhora, a no ser que siguin molt diferent, per exemple, narrativa i poesia. Sóc de començar i acabar un mateix llibre, i ara mateix estic acabant un d’aquells eterns pendents que tens, i ara era el moment de llegir-lo! És ‘La pesta’, d’Albert Camus.
La irreductible. Fotografia: Cristina Mongay.

Quan l’amor per la lectura és quelcom irreductible
comentaris