L'any 2016 naixia al cor del Pla d'Urgell Fauna, un projecte musical en acústic i de la mà de quatre membres que tenia l’objectiu de prendre la música com a bandera de l’alegria i la disbauxa.
Sis anys després, amb una pandèmia entre mig i diversos canvis i ampliacions d’instrumentistes, presenten el seu segon treball: ‘L'ÚLTIMANIT’, amb vuit temes propis i totes les ganes de reconquerir els escenaris de dins i fora de Ponent.
Conversem amb en Manu Brufau, el seu cantant i guitarra, sobre tot el que guarda aquesta nova aposta sonora.
- Any nou, nou disc. Suposo que amb moltíssimes ganes de fer-lo sonar en directe.
- Doncs sí! No t’ho amagaré! (riures). Tenim moltes ganes de reconnectar amb el públic sense tantes interferències i de recuperar el ritme habitual d’actuacions.
- Què és Fauna?
- Fauna és una proposta salvatge, plena d’humor, disbauxa i energia que vol reivindicar l’alegria i l’actitud positiva, dins i fora de l’escenari. Nosaltres ens ho passem súper bé amb la música, i volem que la gent es contagi de la mateixa actitud.
- Com ha viscut Fauna aquest llarg parèntesi pandèmic?
- Ha estat una temporada molt complexa, on tot i la frenada de directes, hem pogut compondre moltíssim, però ha estat difícil poder provar els temes en conjunt. La veritat és que el sector de la música ho ha passat força malament. Però, fruit d’aquest tancament, avui tenim entre les mans el nostre darrer disc.
De fet, l’any 2020 Fauna ha viscut canvis importants i ha incorporat altres sonoritats, com la de la guitarra elèctrica o la bateria.
- Podríem dir que heu polit la vostra manera de fer música, tot i que l’essència de viure-la engrescats està intacta.
- És així! Pensa que el projecte va arrencar amb un format acústic i amb 4 membres, i ara en som 7 i amb projecció de què siguem en un futur proper 8! I, lògicament, comptem amb el suport de tot un equip al darrere.
- Qui sou avui Fauna?
- Doncs som en Marc Bosque (trompeta), en Ferran Pujol (trombonista), la Míriam Linares (guitarra elèctrica, guitarra espanyola, una crack de les cordes), en Jose Gómez (baixista), en Toni Rodríguez (bateria), en David Garrofé (percussió), i jo com veu principal i guitarra espanyola. Hi ha membres de Corbins, Tremp, Calaf, Mollerussa, Poal, el Palau d’Anglesola, Ivars d’Urgell; d’edats compreses entre els 18 i 38 anys.
I ja et dic, busquem teclista (riures). Ja que ens encantaria comptar amb el so de teclats per sentir-nos realment Fauna.
- Més enllà de Fauna, que me’n diu en Manu sobre la música? Què és per tu? Com et dona per entrar en aquest món?
- La música va començar sent un hobbie per a mi, però, de mica en mica, s’ha convertit en algo més. La necessito cada dia present en mi, ja sigui tocant la guitarra o escoltant algun tema amb el mòbil. Suposo que sento per ella una passió confessable i m’ajuda a expressar-me i desinhibir-me. Quan fa temps que no puges a l’escenari sents un mono especial, és addictiu això d’actuar (riures). I amb Fauna ens uneix una passió compartida.
També he de reconèixer que el volum d’exigència ara mateix és molt alt, i que tenim moltes ganes de pujar a l’escenari i que agradi el resultat dels nostres esforços. Per tant, suposo que passades unes setmanes després del llançament, ja serà moment de degustar les mels de la presentació, estant més tranquils.
- Quins són els temes que configuren ‘L'ÚLTIMANIT’?
- En total hi ha 8 temes nous, temes propis que incorporen noves sonoritats (com la guitarra elèctrica, pitos, etc.), però que duen a l’ADN la mateixa actitud i ganes de desmelenar-se de sempre.
‘L'ÚLTIMANIT’ sorgeix entre tota aquesta foscor pandèmica on vam trobar en la música una via per canalitzar les emocions que vivíem. Ens vam adonar que després de tot, volíem lluitar per un futur, per poder tornar a pujar als escenaris, tornar a veure a les persones que estimem i gaudir de tots aquells moments que abans formaven part de la rutina i que a causa d'aquest maleït virus es van perdre.
- Fa poc vàreu presentar ‘Hambre’ i ‘Diga-li’, els primers singles.
- Són una bona carta de presentació de tot el que venim a cantar. ‘Hambre’ és una declaració d'intencions en contra del sistema i de les injustícies que esdevenen d'aquest món dominat pel poder econòmic. 'Hambre' despulla la frustració de moltes persones i la transforma en esperança i força per no acceptar les regles establertes.
I pel que fa a ‘Diga-li’, és un tema més intens, que convida a valorar el que tenim avui perquè no sabem si demà hi continuarà sent. Convida a escoltar quan el cor ens parla i fer tot allò del que estiguis convençut que vols fer.
- Ens espera alguna sorpresa en aquest disc?
- N’hi ha una de molt especial, dedicada als membres de la banda que ja no hi són per diverses circumstàncies, però que vam compartir aquest trajecte. ‘Un nou camí’ és una cançó molt orgànica i senzilla, interpretada amb veu i piano que es vol convertir en un comiat bonic.
