Enguany, el Museu de Lleida ha viscut un seguit d'intenses reformes al seu interior. Les més grans, i potser també les més conegudes, se centren en l’àmbit del gòtic, però també cal esmentat les intervencions de l’espai de l’església.
En una de les seves vitrines es mostrava el conjunt de l’Ocultació de Seròs, s’ha desmuntat i s’ha traslladat a una de les capelles, que a partir d’ara explicarà el tema dels moriscos. A inicis del segle XVII va tenir lloc el que coneixem com a expulsió dels moriscos, persones musulmanes que havien estat obligades a batejar-se, però que van continuar mantenint les seves creences i les seves pràctiques religioses d’amagat.
L’expulsió va tenir lloc el 1610 per ordre del rei Felip III, la qual cosa obligà milers de persones a abandonar casa seva sota l’acusació d’heretgia.
Al Baix Segre això va suposar, en moltes poblacions, el 100% de la població. Després d’haver estat batejats en grup entre 1536 i 1546, van ser obligats a deixar casa i propietats i a embarcar a través del port dels Alfacs. Eren persones de Seròs, d’Aitona, de Lleida, de Fraga, de Mequinensa, d’Ascó, etc.
Aquest conjunt, únic a Catalunya, va aparèixer el 26 de juliol de 1961, durant l’enderroc d’una casa al carrer Major d’Aitona
A Catalunya, el passat morisc només es pot documentar gràcies a troballes esporàdiques, realitzades durant els processos moderns d’urbanització d’aquestes poblacions.
Aquestes troballes consisteixen en llibres, i altres objectes, que es trobaven emparedats als murs de les cases. Dos d’aquests llibres es van localitzar a Aitona, i són els que ara cedeix temporalment la Biblioteca Pública al Museu de Lleida. L’un és un breviari alcorànic escrit en àrab, i l’altre, un seguit de relats pietosos que intenten demostrar que l’Islam és la millor i única religió, escrits en aljamia (textos de llengües romàniques, en aquest cas el castellà, escrits en escriptura àrab).
Els llibres s’exposen al costat de l’anomenada Ocultació de Seròs, un conjunt que va aparèixer el 1985, durant l’enderroc d’una casa de Seròs, ocult darrere una de les parets de l’habitatge d’una família morisca.
