21.09.2020 |

Miguel Ángel Murillo: "M’agrada pensar que sóc capaç de fer un objecte que pugui ser etern"

El Miguel Ángel Murillo és una persona inquieta. Actiu, curiós de mena, treballador incansable.

En Miguel Ángel Murillo al seu taller de Vilanova de la Barca
En Miguel Ángel Murillo al seu taller de Vilanova de la Barca
Miguel Ángel Murillo: "M’agrada pensar que sóc capaç de fer un objecte que pugui ser etern"

Aparentment, un tio dur (té debilitat pel metall), però amb una ànima molt sensible, capaç de fondre el material més dur i resistent, i convertir-lo en una peça única i delicada. Dibuixa mentalment en volum, i per a ell l’escultura és esforç mental, procés físic, experimentació i diversió. L’entrevistem a ‘El Hangar’, el seu nou taller de Vilanova de la Barca.

- Com vas començar en el món de l’art?
- Miguel Ángel Murillo:
De petit, m’agradava molt dibuixar, i encara és així. Per mi, descobrir els calendaris per darrere, que eren folis enormes, va ser un gran descobriment! Me’ls guardava per dibuixar, i omplir-los de personatges.

- Així que et confesses: eres dels qui es passava dibuixant durant les hores de classe.
- M. Á. M.:
Totalment! Amb els anys, vaig passar per oficis, però allí tampoc vaig parar de dibuixar i em van recomanar que em formes. Finalment, amb beques i l’ajuda dels meus pares, em vaig decidir a estudiar il·lustració al Roser. I a partir d’allí, vaig sol·licitar una altra beca per estudiar escultura a Barcelona. Va ser així com vaig caure al món de les Belles Arts. Després de passar per les aules de Barcelona, vaig decidir tornar a Lleida i obrir el meu propi taller.

- Ho tenies claríssim, tornar a casa.
- M. Á. M.:
Sí, sí! Em vaig traslladar a una de les petites offices que hi ha damunt de la galeria d’art Espai Cavallers. I allí vaig fer moltíssima fusta. Vaig estar-hi una temporada, i després vaig buscar un altre espai més gran.

Miguel article3

Altres tècniques artístiques impliquen menys espai amb el qual treballar, i instruments de menor pes i volum. Però l’escultura no és així. De fet, també t’exigeix un gran esforç físic per tirar-la endavant.
M. Á. M.: Sembla que m’agrada complicar-me la vida (riures). Quan més gran i complex, millor! Més gaudeixo! M’agrada pensar que sóc capaç de fer un objecte que pugui ser etern, que el pugin veure altres generacions, i que es pugui gaudir a l’espai públic.

En què t’inspires, a l’hora de crear? Com arrenques?
M. Á. M.: La curiositat és el que em mou; de fet, m’ha de resultar quelcom molt curiós perquè m’hi fixi, i vulgui explorar-ho amb forma de producció pròpia.

També fas encàrrecs escultòrics.
M. Á. M.: Així paguem factures (riures). És delicat posar forma a la idea d’altres. En aquest cas, a la gent de vegades li costa valorar tot l’esforç d’una peça única, feta de manera artesanal, ja que estem acostumats a la rapidesa i el baix cost de les peces industrials. Quan s’encarrega un objecte, o una sèrie d’objectes, a un artista o artesà, s’ha de tenir en compte que el resultat és molt especial, que es fa amb cura, amb estima, d’un en un, i això no implica ni fer-ho ràpid, ni que el cost sigui pràcticament regalat. No només cal pagar materials, també la feina de d’ofici.

Miguel article5

Parla’m dels materials i tècniques que utilitzes.
- M. Á. M.:
Vaig començar amb la fusta i el fang. Amb ells, he après a gaudir molt del procés creatiu. Òbviament, valoro la peça acabada, però per mi el moment àlgid és procés, és quan treballo. Acabada, ja està la feina feta, i comença la feina de venedor de peces –no la de l’artista, estrictament parlant–. Si hagués d’escollir un material, aquest seria el metall: pot ser molt heavy, industrial, però depenent del motiu i el contingut escollits, pot arribar a ser súper tendre.

- Tens ganes de tornar a exposar en públic?
- M. Á. M.:
Moltíssimes. No obstant això, sóc conscient que he de fer més obra, acabar de polir la que tinc entre mans, i engegar peces noves. Entre les que he de finalitzar, hi ha la 38 semanas, un bust gegant de la meva parella fet amb metall. De fet, la idea em va venir al cap un dia mentre estava embarassada de 38 setmanes, i estava radiant. I li vaig proposar d’immortalitzar-la (riures). En aquesta exposició també hi incorporaria, entre altres, Ego, una escultura semblant a Frankenstein que ens enfronta amb l’ego de l’artista.

M’agradaria que el públic pogués interactuar amb la meva obra, que la pogués tocar i relacionar-se d’una altra manera. Més enllà d’allò convencional. Que toqui l’art, les seves impureses, les soldadures, la fredor del metall, etc., que es pogués sentir d’una manera més física. Cal utilitzar el cos sencer per gaudir de l’art.

Miguel article4

Sempre hi ha algú, dins o fora del món de l’art, que marca. Quin seria el teu referent artístic o visual?
- M. Á. M.:
A mi em va impressionar moltíssim de petit Salvador Dalí, sobretot en visitar el Museu de Figueres. La pell de gallina em posava (riures); encara ara ho aconsegueix! A nivell escultòric, sempre mires als grans, tant clàssics com propers. Per exemple, quan vaig descobrir en Miguel Ángel González, em vaig quedar al·lucinat amb el que feia. Ell és capaç de treballar molts llenguatges diferents i ser molt potent. Tot això, al camp de l’escultura no només cal posar el focus a l’artista, opino que també cal atendre a l’equip que l’ajuda a fer possible les obres –que prepara els materials, les eines, els espais, etc.–

- T’encaixaries en un estil concret, a hores d’ara?
- M. Á. M.:
No! No m’agraden les etiquetes, i no m’hi trobo 100% representat –al menys, de moment–. Prefereixo experimentar al màxim, i divertir-me, amb cada projecte propi.

Miguel article2

- Ara, en ple confinament, estrenes nou taller on produir, ‘El Hangar’, un nou espai de creació personal, que també vol acollir a altres artistes.
- M. Á. M.: ‘
El Hangar’ és un espai molt gran, on puc treballar amb plena llibertat i puc fer projectes de grans dimensions. L’he anomenat així perquè crec que hi podria caber una aeronau a l’interior (riures). De mica en mica, l’he d’acabar de vestir, perquè un trasllat en aquests temps és complex i temps no dóna tant com voldria; però hi ha molt potencial. La meva idea és obrir el taller a altres artistes, i tenir la possibilitat de fer projectes en comú.

Miguel article1

Miguel Ángel Murillo: "M’agrada pensar que sóc capaç de fer un objecte que pugui ser etern"
comentaris