Nadales a ritme jamaicà, una realitat gràcies als Rabadàb

rabadàb2-DIGITAL
photo_camera rabadàb2-DIGITAL

Parlem amb el Pau Llop, dissenyador de professió i músic apassionat, alter ego de l’Home Llop i integrant dels Rabadàb.

Nadal és temps de retrobades amb la família i els amics, d’engalanar-nos (casa i oficina, incloses), de mercats artesans, de veure els Pastorets, de tiberis de tota mena, de tardes de clàssics de cinema. També d’escoltar i cantar Nadales, una tradició present a les cases amb infants que enguany prendrà ritme caribeny de la mà del Rabadàb.

Com sorgeix el projecte Rabadàb?

Pau Llop: He de confessar que neix d’una encapritxada meva (riures). La veritat és que feia temps que volia fer quelcom els quatre plegats, donant èmfasi als teclats. Per altra banda, m’he adonat que s’ha perdut tocar en petit format. De seguida les bandes es professionalitzen i ja no toquen en qualsevol garito; ho fan pujant a un escenari molt gran, que poques vegades saben omplir. Tenia moltes ganes de tocar a prop de la gent, de sentir el públic. I per acabar-ho d’adobar, sóc un fan incondicional del Nadal. Sento bogeria absoluta pels discs de Nadales, l’estètica nadalenca, m’agrada viatjar per Nadal a països on tenen molta cultura nadalenca, tinc debilitat per les pel·lícules de Nadal, etc. I tot plegat, va fer possible Rabadàb.

 

rabadàbAixí és com l’Home Llop puja al trineu de les nadales!

P. L.: Exacte! Tot aquest background em va portar a preguntar-me: ‘Per què no fem Nadales del nostre rotllo?’. Dins del nostre imaginari hem normalitzat, per exemple, la música celta, quan és una música totalment forania; o músiques d’arreu del món. La música jamaicana, a l’àmbit català, ha arrelat moltíssim, comptant amb grups de referència, i a nosaltres ens encanta. Amb Rabadàb barregem la música tradicional jamaicana amb quelcom tan nostre com són les Nadales.

Ets la veu del projecte, al qual també hi formen part l’Ireneu Grosset (rhodes), en Joan Sobrevals (hammond) i en Joan Vergés (bateria).

P. L.: Com saps, fa temps que tiro en marxa un projecte musical, L’home Llop & The Astramats. En ell, en alguna ocasió hi havia vingut a tocar el Joan Vergés; i l’Irineu Grosset, hi toca. El Joan Sobreval toca amb els Corcs, que tenen un format molt particular, a partir d’orgue hammond. De fet, el so de cap dels tres instruments passa per cap mena  de transformació. El so que produeixen és el que és; i això aconsegueix una calidesa molt bonica.

 

Tot apunta que ets dels que es posen Nadales a partir de l’1 de desembre.

P. L.: Sóc dels que posa Nadales quan arriba el Nadal (riures). A la cultura anglosaxona potser és més popular el tema de les Nadales, amb shows en directe impressionants a través de la televisió. Aquí, i fins i a Espanya, el concepte de villancico es considera una mica carrincló, quan no deixa de ser música popular i tradicional. Quan pensem amb Nadales ens passen pel cap els CD’s ratllats de corals que sonen pels carrers –moltes vegades amb accent oriental–. Rabadàb proposem una opció més lliure, sense tantes pretensions, de fet hem gravat les cançons com són i sense excessives modificacions.

Això va tenir lloc l’octubre passat, als Estudis Ground de Cornellà del Terri.

P. L.: Ens vam tancar un cap de setmana als Estudis Ground, i vam anar força per feina. Encara que la banda sigui una proposta meva, els altres tres membres se l’han fet molt seva i ha estat molt bonic poder consolidar la proposta. El disc ha estat editat per la discogràfica Buen Ritmo.

 

Per què ‘Rabadàb’?

P. L.: És un joc de paraules a partir de l’estil de música jamaicana dub i aquest personatge entranyable de les Nadales, el Rabadà. De fet, Rabadàb era el nom del grup de WhatsApp inicial del projecte, i així es va quedar.

‘El trineu’ o ‘Santa Nit’ són alguns dels nou temes que configuren el disc. Com els vau triar?

P. L.: Doncs vam estar pensant quines cançons se les sap tothom, són de cultura popular, les tenim molt interioritzades i són de cantar en família. La tria s’ha basat en les nadales que tenen més essència jamaicana. Unes tenen una sonoritat més propera al soul, altres a l’early reggae, el rocksteady, el dub, també hi ha un ska que es transforma. En directe hi haurà fins i tot un surf, amb ‘El cant dels ocells’, que entra una mica com rara avis dins del disc.

Quines més hi trobem?

P. L.: A banda de ‘Santa Nit’, ‘El trineu’ i ‘El cant dels ocells’, trobareu ‘El 25 de desembre’, ‘El desembre congelat’, ‘El dimoni escuat’, ‘Les dotze van tocant’, ‘Rabadà(b)’ dub, amb col·laboració especial del Max Llop; i ‘Los peces en el río’, una bonus track una mica més divertida.

 

La lletra de les Nadales, en alguns casos, és força surrealista.

P. L.: Sí! I això ens agrada força (riures). En el cas català, potser són una mica més missaires, però el cas dels villancicos porta a imaginar escenes molt pintoresques.

La portada és obra de l’il·lustrador Miguel Bustos.

P. L.: Amb el Miguel fa molts anys que ens coneixem, i ens va fer aquesta proposta. La portada presenta els quatre components del grup sobre un bobsleigh –un trineu de descens i esport olímpic d’hivern al qual hi competeix Jamaica–. Incorpora referents nadalencs catalans –com el tronc–, més estàndards –com el ninot de neu– i elements jamaicans –com la red stripe, la cervesa jamaicana–.

 

Les Nadales són una bona excusa per fer pinya, a dalt i baix dels escenaris.

P. L.: El Nadal és un dels pocs moments a l’any que t’obligues a trobar-te amb tota la família i els amics que tornen a casa. Fugint de tòpic, són una bona excusa. En aquestes dates hi ha molta gresca a Lleida, i també molta oferta de festes organitzades. Tot i això, a mi m’agrada més la idea de muntar-se la festa un mateix. És bonic que tot i els canvis socials i culturals, i el ritme de vida que portem, uns dies tot s’aturi i es mantingui la tradició nadalenca. No només la musical; també la culinària! Que el 25 mengis galets, el 26, canalons; i que per Reis les postres siguin el Tortell.

Comentaris