21.09.2020 |
Territoris.cat

Redescobrint l’esplendor del monestir femení santjoanista d’Alguaire

Es tracta de les restes arqueològiques del major monestir femení català de l'orde de l’Hospital

El monestir de Sant Joan de Jerusalem d’Alguaire fou el més important dels monestirs femenins catalans de l'orde de l’Hospital Foto: Francesc Mayench
El monestir de Sant Joan de Jerusalem d’Alguaire fou el més important dels monestirs femenins catalans de l'orde de l’Hospital Foto: Francesc Mayench
Redescobrint l’esplendor del monestir femení santjoanista d’Alguaire

L’any 2016, Alguaire era testimoni de l’inici d’una etapa de redescobriment i estudi històric i patrimonial. A partir de la signatura d’un conveni de col·laboració Lentre el seu consistori i la Universitat de Barcelona (UB), arrencaven les excavacions arqueològiques de la seva comanda hospitalera. Una campanya que, dos anys després, es van integrar en el marc del projecte de recerca ‘Castells, Monestirs i Palaus. Poder, Territori i Paisatge (segles XII-XVII)’. 

PHOTO-2020-08-06-19-07-14 (1)

Així doncs, gràcies a l’esforç dels estudiosos de les universitats catalanes, s’ha començat a desbrossar l’estructura del que fou el més important dels monestirs femenins catalans de l'orde de l’Hospital. Una construcció erigida a mitjans del segle XIII sobre el penyal de la Serra del Convent, a gairebé 400 metres d'altitud, la qual gaudí fins al segle XVII d’una posició privilegiada sobre l’extensa esplanada de la comarca del Segrià.

Les excavacions –que s’entreveuen avui amb major claredat a partir de tres campanyes d’intervencions– han permès conèixer millor la vida intramurs i extramurs de l’esmentada comunitat. Uns coneixements que sumen un episodi important, ple de peculiaritats, a la història local del municipi i a la de tota aquesta zona que fou la Catalunya nova.

El monestir de Sant Joan de Jerusalem d’Alguaire és l’hereu directe del qual la mateixa comunitat havia fundat temps abans a Cervera (1192). Les seves obres haurien durat catorze anys, i finalment les monges s’hi traslladaren a viure al voltant del 1264 sota la direcció de la Marquesa de la Guàrdia, la seva comanadora i benefactora. L’any 1640, en plena Guerra dels Segadors, la comunitat es refugià al palau episcopal de Lleida, i després de patir greus dificultats econòmiques, es traslladà a Barcelona l’any 1644. 

PHOTO-2020-08-08-00-10-11_3

Sense cap mena de dubte, el seu temple és la peça clau d’aquesta redescoberta històrica, una església de grans dimensions –5,5 metres d'ample x 30 metres de longitud–, de planta de creueria, que hauria estat coberta per una volta sostinguda per quatre parells de pilars decorats amb columnes de mitja canya. Al temple també hi hauria un absis sobrealçat, acompanyat a banda i banda per dues absidioles. Tot sembla indicar que la comunitat femenina d’Alguaire entrava als oficis religiosos a través d’una porta que comunicava amb el claustre. No obstant això, la portalada principal d’accés a l’església estava situada als peus de la nau i tenia un clar caràcter monumental. La decoració de l'església fou sumptuosa durant el seu període de construcció i consolidació, quelcom que es pot resseguir als llibres de visites dels grans priors al temple; una riquesa que es modificà amb el pas del temps i es decantà per la senzillesa, ja en època moderna. 

El monestir de Sant Joan de Jerusalem d’Alguaire és l’hereu directe del qual la mateixa comunitat havia fundat temps abans a Cervera (1192)

Alguns documents historicoartístics han permès l’equip d’estudi saber quin era l’aspecte aproximat d’aquest complex monàstic abans del seu abandonament. Així mateix, i prenent com a testimoni un gravat de l'enginyer i dibuixant francès, Sébastien de Pontault, Senyor de Beulieu (ca. 1612
– 1674), realitzat en el context de la Guerra dels Segadors, és possible concretar que el complex monàstic constituïa un gran espai tancat –formava un rectangle de gairebé 35.700 m2–. Al seu interior, a banda de l’església, hi hauria diverses construccions elevades al llarg del temps. En destaca la presència d’un claustre rectangular de grans dimensions, i dues línies de fortificacions construïdes durant l'esmentada contesa bèl·lica, amb els baluards en forma d’estrella típics de l’edat moderna. A més, és possible localitzar al complex de 4,6 hectàrees una línia de muralla medieval, possiblement d’època islàmica.

PHOTO-2020-08-07-19-25-59

Fotografia de portada i destacada: Francesc Mayench

Fotografies de l'article: Elvira Larregula 

Redescobrint l’esplendor del monestir femení santjoanista d’Alguaire
comentaris