Amb aquesta introducció, el president de l’associació de Micropobles de Catalunya, Mario Urrea, presenta l’entitat per engrescar els municipis a formar-ne part, i també explica els fonaments i objectius que es pretenen aconseguir. L’entitat va néixer fa catorze anys i actualment, 210 dels 330 municipis de menys de cinc-cents habitants en formen part.
Urrea detalla que l’entitat sorgeix de la necessitat de demostrar que les oportunitats no són les mateixes quan vius en una ciutat que quan vius en un micropoble. L’entitat es va constituir amb els mateixos fonaments que altres ens municipalistes com l’Associació de Catalana de Municipis (ACM), o la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
El president detalla que un dels primers debats de l’associació va ser al voltant del seu nom, ja que es va creure que en pobles petits tenia una certa connotació pejorativa, d’infantesa, de necessitar molta i contínua cura.
Perquè, en realitat, la grandesa d’un micropoble no es pot mesurar tan sols pel nombre d’habitants, sinó que es pot mesurar per l’extensió del seu terme municipal o fins i tot pel nombre de Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) que pugui tenir el municipi
Micropobles ha estat treballant durant aquests anys amb l’objectiu de convèncer al Govern que “no pot tractar per igual als que no són iguals”, i així és com es va començar a gestar el trencament de la “uniformització legislativa i de governança”, destaca Urrea.
Els anys de treball han donat els seus fruits i actualment les administracions superiors ja els tenen en compte i els consulten a l’hora de legislar temes rellevants, com ha passat recentment amb l’acord marc amb la Conselleria d’Igualtat i Feminismes.
No són iguals les accions que es poden desplegar en un municipi de tres-cents habitants que en un de trenta mil
El portaveu de Micropobles destaca que la capacitat econòmica i fiscal també difereix i això no permet fer les mateixes aportacions als projectes des dels municipis de menys de cinc-cents habitants que des dels que superen aquesta població. O, també que la llei d’urbanisme no pot ser igual per Barcelona que per Torrebesses: “Això és de lògica, i ha costat catorze anys perquè la gent ho entengui”, indica Urrea. Es tracta d’objectius i d’una voluntat que Micropobles va recollir l’any 2018 en l’avantprojecte de l’Estatut dels Municipis Rurals, un document viu que es continua consolidant avui.
Una de les possibilitats que s’està treballant és la d’ampliar els paràmetres per poder formar part de l’entitat a municipis de més de cinc-cents habitants que tenen més d’un nucli, o aquells que no superin els mil, però amb una pèrdua de població sostinguda, com passaria en molts casos, la qual cosa vol dir que els municipis de menys de mil habitants es podran incorporar a Micropobles.
Equilibri o equitat territorial
Una de les reivindicacions més rellevants és que els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats visquin on visquin. Per aconseguir-ho, però, calen moltes accions, “resoldre la bretxa financera dels caixers, la connectivitat i la fibra òptica, l’habitatge, la manca de comerç i serveis i, en definitiva, activitat econòmica”, etziba Mario Urrea.
L’entorn de Micropobles vol assolir comunitats vives i plurals, amb el convenciment que en aquests pobles s’hi viu bé, en harmonia i amb qualitat de vida
Urrea assegura que no li agraden els termes despoblament o repoblament, i creu que és més correcte parlar d’equilibri o equitat territorial, un concepte que té com a base el que anomenem projecte HAMS: habitatge, activitat econòmica, mobilitat —física i virtual—, i serveis. Si aquests quatre pilars no creixen en paral·lel, no s’obtindrà l’objectiu, segons Urrea.
