24.10.2020 |

Tatiana Cercós: "M’agrada utilitzar plantes del meu entorn, és una altra manera de descobrir-lo"

L’art és per ella quelcom fonamental, vital com la sang que rega el nostre cos. Com les artèries i els vasos que connecten el mapa del nostre organisme. I és aquest mot precisament, “artèria”, el que escull per teixir el seu univers, i enxarxar totes i cadascuna de les facetes creatives en les quals si sent còmoda.

Cercós al pati del seu taller. Fotografia: Cris Mongay
Cercós al pati del seu taller. Fotografia: Cris Mongay
Tatiana Cercós: "M’agrada utilitzar plantes del meu entorn, és una altra manera de descobrir-lo"

Parlar d’Artèria botànica és parlar de joieria; però no només això. És respecte vers la natura, és apostar per l’artesania, la tria d’allò especial, l’escolta del medi que ens envolta, és tancar la roda.

Descobrim el projecte de la mà de l’ànima que el fa bategar, la Tatiana Cercós!

- Quan et vas submergir en el món de l’art?
- Tatiana Cercós:
Doncs ja fa uns quants anys. De fet, l’art sempre ha estat present en mi. Després de fer el batxillerat humanístic, gràcies a la recomanació d’un professor, vaig formar-me a l’Escola Massana en un Grau que tocava diverses disciplines artístiques i allí em vaig posar a prova com mai abans. Vaig fer fotografia, ceràmica, escultura, etc., i vaig experimentar per primer cop amb la joieria. Va ser una descoberta en majúscules, que em va animar a fer el Cicle de Grau Superior i decantar-me per aquest àmbit.


tatiana article 2
Fotografia: Cris Mongay

- T’abandera la joieria botànica, sempre ha estat així?
- T. C.: Doncs no! Vaig començar fent peces molt orgàniques, amb acabats desgastats i oxidats, però finalment m’he especialitzat en la joieria botànica. És una porta que m’ha permès fer moltíssimes descobertes. I m’ha brindat l’oportunitat de reconnectar amb altres vessants a mig camí entre artístiques i naturals, com els teixits, la ceràmica.

- La natura és la teva gran font d’inspiració, a què es deu aquest arrelament?
- T. C.:
Personalment, tinc una estima molt gran per la natura i l’entorn on visc. Volia que el meu projecte professional tingués un vincle fort amb la natura, i amb la societat, que tanqués el cicle natural que tant ens aporta i que no sempre agraïm com cal. D’aquí va néixer la idea d’oferir a la gent les seedballs (boles de llavors), i de dedicar-ne tallers creatius per a petits i grans.
 

tatiana article 4
Fotografia: Cris Mongay

- Què són exactament aquestes boles de llavors?
- T. C.:
M’agradava la idea que cada bola de llavors suposi un retorn a la natura. Per exemple, si jo recullo una fulla de sàlvia de la natura, amb la bola la pugui tornar a l’esfera natural. De fet, estic elaborant petites col·leccions de seedballs (de plantes aromàtiques, hortalisses, etc.) amb aquest objectiu. És important retornar a la natura el què ens dóna, però també aprofitar millor tots els nostres recursos i aquells elements que de seguida rebutjaríem.

- Per què poses per títol ‘Artèria botànica’ al teu projecte personal?
- T. C.:
Quan encara no havia posat nom al projecte tenia molt clar que aquest havia d’incorporar la paraula ‘art’. Un dia, sopant amb el meu pare, vam fer una pluja d’idees, i ell va proposar-me ‘artèria’. Tinc debilitat per buscar les definicions de les paraules, i la d’’artèria’ em va encaixar molt bé amb tot el que sentia que podia aportar. L’artèria, a banda del tub sanguini, és l’eix vertical des d’on s’organitza una ciutat, i em va agradar molt aquesta particularitat de ramificar diferents elements a partir d’una mateixa idea. Les joies són l’artèria central del meu projecte, però la ceràmica, el tèxtil i les boles de llavors són bones ramificacions connectades.
 

tatiana article 5
Fotografia: Cris Mongay

​- Fas recerca pura i dura al medi; per exemple, recollint fulles, flors i trossos d’escorça d’arbre.
- T. C.:
Un cop recollits els elements naturals, els conservo en petites caixes i els utilitzo per a les creacions. Empro fonamentalment plata (polida o oxidada) amb diverses tècniques, i també faig ús d’alguns secrets del gremi (riures). En alguns casos, com és el cas de l’anell de la fulla de sàlvia, creo un motlle de guix amb la fulla, a la qual faig un tractament especial perquè tingui gruix però no pesi massa. Finalment, el motlle es trenca per donar lloc a la joia. Per tant, cadascuna de les peces pren el relleu i la forma directament de la natura, i es converteix en un element singular, únic i irrepetible.

- Tens alguna col·lecció encara més especial, si cap?
- T. C.:
Estic elaborant una col·lecció de joies territorials, que confecciono a partir de la recollida d’elements naturals d’un lloc concret. Per exemple, de les illes Açores, entre les quals utilitzo la planta araucària; o la col·lecció de peces a partir de plantes recollides a la Vall d’Àger o del Hyde Park de Londres. No puc evitar viatjar amb una capseta a la maleta on posar aquests petits tresors, són veritables souvenirs!
 

tatiana article 3
Fotografia: Cris Mongay

- També treballes amb la ceràmica i amb teixit.
- T. C.:
Ara mateix ja són dues branques més d’Artèria botànica. En el cas de la ceràmica, sempre ha estat present en mi. Primer vaig fer amb ella petits suports per exhibir les joies, però me n’he adonat que pot tenir un sentit conjunt amb tot el meu projecte. Acabo de fer una sèrie de plats de ceràmica amb una línia molt senzilla, on el relleu de les plantes hi és present. Gaudeixo molt fent ceràmica, és pràcticament un esbarjo.

D’altra banda, amb els teixits, he seguit comprenent les múltiples capacitats que tenen les plantes. Fonamentalment utilitzo dues tècniques: tenyeixo amb tints naturals, i un mordent, tot submergint la peça escollida amb aigua i l’element natural que dóna color; i amb l’ecoprint, que permet estampar el perfil d’una fulla, flor o pètals sobre la tela. Tenyir amb tints naturals és un procés màgic, que et fa adonar de la grandesa de la natura. M’agrada utilitzar plantes pròximes al meu entorn per fer les creacions, perquè és una altra manera de descobrir-lo i gaudir-lo. És una manera de lluir el propi paisatge, i de reivindicar-lo.


tatiana article 1
Fotografia: Aida Lesan

- Comprar artesania és molt més que comprar un objecte utilitari o decoratiu. És comprar ànima?
​- T. C.:
Sí, perquè no! Qualsevol persona que té una peça de les meves m’agradaria que interpretés, i que sentís, que té quelcom més que un anell, o unes arracades. Hi ha un concepte molt gran darrere, una cura de la natura i l’entorn, una producció slow molt concreta i conscienciada, a banda de la personalització, i el mimo, tan gran que es fa a cada peça.

- Com veus Artèria botànica d’aquí 5 anys?
- T. C.:
Amb les ales totalment desplegades. Amb el nou lloc web 100% en actiu, segurament fent tallers de formació artística, que em reclamen molt i que em vénen molt de gust. Òbviament, amb 5 anys més d’experiència, que seran valuosíssims, i seguint amb els valors de projecte tan ferms que ja tinc ara. Potser amb alguna col·lecció territorial més, o  afegint alguna branca més a l’artèria..., però aquesta haurà de girar al voltant de la botànica i de la natura.


tatiana article 6
Fotografia: Cris Mongay

Tatiana Cercós: "M’agrada utilitzar plantes del meu entorn, és una altra manera de descobrir-lo"
comentaris