La irreductible ja és un dels principals punts de trobada culturals de Lleida ciutat i rodalies. La llibreria, que s'autodefineix com un espai de cultura independent, s'enfoca a la literatura generalista que aposta sobretot per segells independents i de qualitat, i compta amb un espai al fons que acull presentacions de llibres i exposicions dels talents consolidats i emergents amb arrels a la ciutat o que hi fan parada. Els seus fundadors, Raquel Fontecha i Joan Roure, han situat en poc temps Lleida en el centre del mapa literari, i han afermat La irreductible com un espai de reflexió vinculat al feminisme, 
la diversitat i allò 'glocal'.
L'espai, emmarcat en l'excepcional passeig que discorre en paral·lel al riu Segre, també té un punt de lectura des d'on es pot llegir tot gaudint de les millors vistes panoràmiques de la ciutat.
Els llibreters de La irreductible es declaren enamorats de la Literatura, la cultura i contracultura que els envolta, i creuen en qualsevol iniciativa, per petita i local que sigui, i en el seu poder d'influir en les persones del voltant.
Més que llibreters, es declaren prescriptors i tractaran d'orientar cada lector en el descobriment de nous mons literaris.
“Volem poder descobrir als lectors noves maneres de gaudir de la literatura, amb lectures que els treguin de la seva zona de confort”, diu Joan Roure, cofundador de l'espai
Per aquest Sant Jordi, la Raquel i el Joan ens proposen atrevir-nos amb dos títols:
Guilleries, de Ferran Garcia (Editorial Males Herbes): el western crepuscular
Mentre juga a prop del riu, en Boi descobreix un rastre de sang. Seguir-lo significarà desenterrar el passat i marcarà l'inici d'una aventura que l'obligarà a separar-se de la família, amagar-se a dins els esbarzers i fugir de les partides de pistolers que circulen per la Plana. En Boi cavalcarà entre la boira, en un viatge que li permetrà descobrir l'amistat, l'amor, la crueltat i el dolor.
El silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo, de Teresa Ibars (Editorial Fonoll): al fons de Viladot
Guillem Viladot, l’escriptor, l’apotecari, l’indisciplinat urgellenc, des del seu Agramunt natal va ser un home de ruptura i d’avantguarda. Més enllà de le setiquetes de poeta i de narrador amb les quals se l’ha acostumat a classificar,Teresa Ibars ens n’ofereix un retrat des de la seva vessant més psicològica i des del descobriment de l’home que, des de Temps d’Estrena fins al seu darrer alè, va centrar-se, de manera una mica obsessiva, en la recerca del Jo i en la pacificació dels que ell considerava els seus fantasmes. I això, l’autora ho fa a través de dos canals que corren entremesclant-se entre ells. El primer és el de la correspondència, els originals de narrativa i de poesia, els articles de premsa, les gravacions d’entrevistes, les fotografies i molts altres retalls de la vida de Viladot i que estan recollits en el seu arxiu personal. I el segon és el d’un planter de personatges viladotians i de records de l’autora que mentre juguen entre ells ens permeten passejar per més de quaranta anys de cultura i contracultura. El llibre es complementa amb fotografies, un llistat de personatges, la descripció de les localitzacions i, fins i tot, una banda sonora per acompanyar-ne la lectura. I per arrodonir-ho, l’autora ens ofereix uns relats que anomena “Distopies viladotianes”, que neixen de la necessitat de posar-se dins la pell de Viladot.
