27.06.2019 |
Territoris.cat

El futur del sardanisme

Dolors Torra
Dolors Torra
El futur del sardanisme

A primer cop d’ull, i a falta d’un estudi més exhaustiu sobre la matèria, veig un futur poc encoratjador envers la sardana. Crec que tots els que estimem i gaudim del sardanisme, d’alguna manera en som conscients, però no fem gairebé res de nou per alterar aquesta tendència. No ens n’adonem de que cada cop ens resultarà més difícil de revertir allò que, si no hi posem remei, a mig termini esdevindrà inevitable.

Cada temporada s’organitzen, arreu del territori ballades, aplecs, i trobades sardanistes,  amb molt d’entusiasme per part de tots aquells que ens estimem la sardana. És una gran tasca la que es fa des de les Agrupacions, Federacions, Confederació i per part de totes les persones i entitats, que d’una manera o altra hi participen.

Tot i així, no és suficient.

Ens manca relleu generacional, la mitjana d’edat d’organitzadors, públic i simpatitzants en tots aquests actes ronda, essent molt optimistes, la seixantena. La mitjana d’edat en els concursos, per sort, és més baixa, però de moment no ens soluciona el problema, són pocs els joves i encara menys els nens i nenes. Ens manca afició, i sobre tot, afició jove per aconseguir relleu i continuïtat del moviment sardanista, sobre tot a les nostres comarques.

Hem d’admetre que, malgrat tots els esforços, les accions que es duen a terme durant el curs escolar, no donen els resultats que caldria esperar, en el sentit de fomentar l’afició i la implicació del jovent, imprescindible per fer reeixir el sardanisme.

Potser els que hi som podríem mirar de fer-hi alguna cosa més. Pensar en noves fórmules, des del fons i la forma, des de la música i des de la dansa, actualitzant l’estètica i la manera de promocionar el fet sardanista. Necessitem idees revitalitzadores i renovadores.

Hauríem de ser més presents en festes de fi de curs, espectacles infantils i espectacles populars en general, activitats i tallers de casals d’estiu, actes solidaris... També exigir una major presència i més continuada als mitjans de comunicació, oferint projectes engrescadors. I també, reivindicar més suport per part de les administracions públiques en el sentit d’obtenir ajudes i subvencions per organitzar cursets amb monitors pels pobles, i poder oferir més sovint, espectacles innovadors, relacionats amb el mon sardanista, d’una major qualitat artística per aconseguir més repercussió entre tots els públics.

Hem d’intentar fer atractiu el fet sardanista a les noves generacions, i no permetre de cap manera que acabi essent una tradició simbòlica de temps passats, que vagi quedant arraconada i de la que només en gaudeixi una minoria.

Hem de defensar la sardana com a part molt important de la nostra cultura i de la nostra identitat i fer el que calgui i més per no deixar-la caure en l’oblit.

Encara hi som a temps però ens ho hem de treballar, i en aquest cas diria que, amb pressa i sense pausa.

Comentarios