Mas compara l'empenta del impulsors dels Canals d'Urgell amb la situació actual

El president de la Generalitat, Artur Mas, compara els dificils objectius que es van marcar els impulsors dels Canals d'Urgell, i la lluita contra les adversitats, amb la situació política actual que viu el país.
El president Mas, amb Reñé, Solsona i Carné, a l'arribada al dinar.
photo_camera El president Mas, amb Reñé, Solsona i Carné, a l'arribada al dinar.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va destacar que s'ha d'aprendre la lliçó de les persones que amb ambició i contra les adversitats van decidir tirar endavant el projecte dels Canals d'Urgell, fent una comparació amb la situació política actual. Mas va afegir que ningú podia garantir que l'obra sortís bé però al final va esdevenir una de les infraestructures hidràuliques europees més importants del segle XIX, que va transformar l'agricultura de les comarques lleidatanes.

Mas va afirmar, que això demostra que per difícils que siguin els objectius, amb ambició i determinació per lluitar contra les adversitats les coses poden sortir bé. El president Mas va fer aquestes declaracions en el decurs del dinar, que formava part dels actes de la jornada commemorativa dels 150 anys dels Canals d'Urgell, que es va celebrar aquest dilluns a Mollerussa.

L'alcalde de Mollerussa Marc Solsona, que també va intervenir en el dinar, va dir que l'acte, 

a més d’un acte de territori, és un acte de país,

ja que la construcció d’una obra com el Canal d’Urgell és símbol de futur, de vida, de riquesa, d’esperança i de creixement. Solsona, que va agrair l’empenta i el coratge de  “la gent que hi va creure”, també va afegir que, amb la perspectiva dels anys, el canal d’Urgell dóna també idea de l'equilibri territorial que va suposar per les terres de Lleida.

Els actes es van desenvolupar al llarg del matí amb la presentació de l'edició especial dels 150 anys del llibre El tresor dels Canals d'Urgell, a la qual va seguir una taula rodona en la que es va debatre la importància de la infraestructura hidràulica. Un debat en el que hi van intervenir el president de la Diputació, Joan Reñé, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Leonard Carcolé, el president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Xavier de Pedro, i el president de la Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell, Ramon Carné.

Una taula rodona en la que es va parlar del cabdals ecològics, dels trasbassaments entre conques i de les possibilitats dels cabdals excedentaris, temes en els que els punts de vista van ser diferents segons la CHE, els regants o l'ACA. Pels regants, en la veu dels seu president Ramon Carné, es important trobar la via de finançament per a la modernització; des de la Confederació no es veu amb bons ulls la possibilitat de transvasament de conques, i des de l'Agència Catalana de l'Aigua la comercialització d'excedents seria una bona via de finançar la modernització.

Per Ramon Carné,

estaria totalment d'acord en la comercialització dels excedents si realment pogués disposar d'un cabdal de 2 hectòmetres cúbics

per destinar-los a aquesta iniciativa. Segons Carné una forma de finançament que ja fa anys que es va aplicar al Camp de Tarragona.

Per la seva banda el president de la Diputació Joan Reñé va tornar a demanar a la ciutadania que reconegui i entengui l'esforç de pagesos i ramaders, a l'hora de produir aliments, de fer de rebost del país. Per Reñé és

imprescindible que es deixi de tenir la percepció de què agricultura i ramaderia malgasten l'aigua, reben subvencions i contaminen, ja que els pagesos estan fent una feina excepcional,

estan evolucionant i produint un aliment d'altíssima qualitat. El president demanava a la ciutadania, que es faci seu aquest esforç per aconseguir una agricultura i ramaderia potent al país.

Els actes es van completar amb la visita a l'exposició fotogràfica sobre la construcció dels Canals d'Urgell i d'inauguració d'una font al recinte de la Comunitat General de Regants amb motiu de la commemoració, que s'ha batejat com a Font de la Vida.

  

Comentaris
Més a Comarca