Les noves generacions valoren positivament la instal·lació de xarxes antipedra

L'elevat preu i la manca d'ajudes comporta que la gran majoria de pagesos encara no utilitzi les xarxes anticalamarsa i opti només per les assegurances.

El preu de les xarxes és d'entre 15.000 i 18.000 euros per hectàrea.
photo_camera El preu de les xarxes és d'entre 15.000 i 18.000 euros per hectàrea.

Reportatge.

Cada vegada són més els pagesos que opten per posar xarxes antipedra en els seus cultius perquè creuen que l’assegurança de la collita, tot i que és totalment necessària, no és suficient per poder fer front a les pedregades. Tot i això, el preu continua essent un condicionant per implantar aquest sistema de protecció en les explotacions.

El president de la Cooperativa Les Planes de Torregrossa, Camilo Solsona, afirma que els agricultors grans ja no veuen factible fer aquest tipus d’inversió perquè des del seu punt de vista, és un valor afegit difícil d'amortitzar. Per contra, les noves generacions consideren les xarxes una mesura per garantir les collites i millorar la qualitat de la fruita.

Aquestes instal·lacions protegeixen, d’una banda, la fruita i, d’altra banda, creen un microclima favorable en la plantació. Això permet que els agricultors s’assegurin part de la seva producció i, per tant, els garanteix poder atendre un mercat amb fruita de qualitat.

Tot i que el percentatge de cultius amb malles, poc a poc, va augmentant, el preu de les xarxes encara és molt elevat i, per aquest motiu, la gran majoria de pagesos no utilitza aquest sistema de protecció. Cada hectàrea protegida té un cost d’entre 15.000 i 18.000 euros (aquestes xifres varien segons el tipus de malla utilitzada, segons l’estructura que la sosté...). A més, a aquest preu cal sumar-li, d’una banda, el cost no valorat de les hores que cada pagès dedica a plegar-les i desplegar-les i, d’altra banda, la quantitat, tampoc valorada, que paga qualsevol agricultor (amb cultius protegits amb malla o sense protegir) pels arrendaments o la compra de les terres, pels plançons certificats, pels sistemes de reg localitzat, etc. que fan que el cost de la fruita augmenti considerablement.

Actualment les ajudes i les facilitats que reben els pagesos encara són insuficients i tarden molt en arribar. Entre aquestes hi trobem, per exemple, els plans operatius, gestionats des de les cooperatives, o els plans de millora. A aquest últim tipus d’ajut no hi té accés tothom que ho sol·licita ja que, a partir d’uns criteris de puntuació (jove agricultor, zona desfavorida...), s’avaluen els diferents casos que demanen la subvenció i, depenent del pressupost que tingui el departament, es paga el 40% del cost a més o a menys agricultors, segon va explicar el responsable de l'Oficina del DARP al Pla d'Urgell i Urgell, Andreu Bosch.

El preu de les xarxes i les reiterades pedregades dels darrers anys ha portat al sector a plantejar la possibilitat de recuperar la utilització del Iodur de Plata, com alternativa més econòmica per reduir els efectes de les calamarsades. Des de les administracions s'ha intentat debatre aquesta possibilitat, però encara existeixen dubtes de la seva eficàcia, i es plantegen els efectes mediambientals que pot produir la seva aplicació. Els pagesos catalans van aplicar el iodur de plata des de 1976 fins el 2005, any en que el Parlament Català el va prohibir. 

Comentaris
Més a Comarca