24.10.2020 |

Joanpere Massana: "M’agrada materialitzar els pensaments i els sentiments en llibres artístics"

Conversem amb el millor guia de l’exposició ‘Escriure quadres, pintar poesies’, la mostra que aixopluga fins el 18 d’octubre la sala gòtica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Es tracta de Joanpere Massana, el seu artista.

Massana amb 'Antropemetria', una de les peces que configuren l'exposició
Massana amb 'Antropemetria', una de les peces que configuren l'exposició
Joanpere Massana: "M’agrada materialitzar els pensaments i els sentiments en llibres artístics"

Massana apropa al públic l’art en majúscules, l’art en gran format abocat sobre llenç, paper i instal·lacions, on es dóna cabuda a la idea de la fragilitat de la vida, a la nostra condició d’éssers efímers. Una veritat inqüestionable no gaire fàcil d’assumir que ens iguala a tots els mortals.

- Necessitat, obsessió, canal de comunicació, etc. Què és per tu l’art?

Joan Pere MassanaPer mi és una necessitat de comunicar, ja des de ben petit. Primer ho vaig fer amb poesia, després amb música, com a cantautor. I de cop i volta, vaig començar a expressar-me amb pintura, dibuix, gravat, etc. Ha arribat un punt, però, que les línies es desdibuixen i no sé definir què és el que estic fent. Utilitzo l’art com un mitjà per comunicar, sentir, contemplar, per mi és un tot!
joanpere_article1
Massana davant de 'La piel de la pintura' (2016)

- Dus a l’esquena una dilatada carrera artística, amb experiència nacional i internacional. I des de fa uns mesos projectes novament exposar a Lleida. Com sorgeix el projecte ‘Escriure quadres, pintar poesies’.
- J. M.:
Va néixer fa dos anys i se’n fa càrrec com a comissari en Toni Jové. Ell tenia molt clar que volia proposar un diàleg entre les antropometries i basar el discurs en peces de gran format de tres sèries de peces meves: ‘El llibre de l’aire’, ‘El llibre de la pell’, que reivindica allò que sentim a través dels sentits; i ‘El llibre de les flors’, que tracta la idea d’allò efímer, de la temporalitat.

- A través d’‘Escriure quadres, pintar poesies’ es posa sobre la taula una idea molt barroca com és el memento mori (recorda que has de morir), o la vanitas (vanitat).
- J. M.:
Fa tres anys vaig passar un episodi molt delicat de salut, i va ser llavors quan vaig evidenciar aquesta fragilitat humana. Les coses mai duren per sempre, ni som immortals. Tant si tens, com si no tens, arribarà un moment en què desapareixeràs físicament i com a molt de tu restarà la teva obra. I, vols que et digui una cosa? És maco sentir-se tranquil i realitzat estant en aquest punt gairebé determinant.
joanpere_article2
Detall de 'Ser contradictorio' (2015-2019)

- Veure peces artístiques en directe, allunyar-se d’elles per veure el tot, i apropar-se i contemplar el detall, és quelcom riquíssim per a l’educació visual. Segons tinc entès, l’exposició havia de comptar amb més peces de les que hi ha, és així?
- J. M.:
Efectivament. La idea d’en Toni, a banda dels grans formats, era incorporar a l’exposició obra petita en paper, i escultura, però en aquesta sala no hi cabia i vam haver de prescindir-ne.

- Com arrenca el teu procés creatiu?
- J. M.:
Sempre que he de començar una sèrie començo en paper; és un  material que em permet treballar molt de tu a tu. No és el mateix crear una obra gran, que et domina, que una de dimensions petites, amb la qual aconsegueixes una relació molt especial i delicada.

El paper et permet tacar, estripar, foradar, cremar, enganxar, etc., i remet la idea que som apunts, pensaments, reflexions, etc.

La fragilitat de l'obra en paper ens recorda que som aquí per casualitat, hi som i no hi som, som presència i absència, i portem una llarga llista d’ancestres al darrere

Després del paper, continuo experimentant amb el concepte amb instal·lacions, gravats, pintura, i normalment finalitzo amb pintura de gran format. Cadascuna de les meves peces dur al darrere una gran investigació formal i conceptual.
joanpere_article3
Detall de 'La piel de la primavera' (2016)

- Per tant, els papers són una taula d’experimentació i pensament per a tu. Què és per tu, llavors, la pintura?
- J. M.:
La pintura, sobretot la de gran format, necessita una major preparació per dur-se a terme (una preparació de pigments, una imprimació, etc.), i em permet treballar més la idea de cova, d’allò matèric, d’allò sota la pell. Aquesta idea m’interessa moltíssim. En la pintura hi combino elements escultòrics; de fet, faig escultura bi-tridimensional.

Al moment de crear, necessito que el meu cap i les meves mans vagin junts, que hi hagi un diàleg constant

A les pintures hi afegeixo detalls per observar amb atenció, com són colors primaris i secundaris, puntes de llapis (elements efímers), petits escrits amb llapis, gargots, etc. diàlegs entre elements de la poesia i de la pintura, jocs que rememoren la infantesa i el pas del temps. M’agrada materialitzar els pensaments, els sentiments, la vida, en definitiva, en llibres.

Per mi, les obres han de convertir-se en una gran simfonia: amb una aparença simple, englobar moltes idees, que es pugui gaudir de la melodia i també dels acompanyaments

joanpere_article4
Panoràmica de l'exposició 'Escriure quadres, pintar poesia'

- A l’exposició podem veure dues antropometries basades en el teu perfil, a banda i banda de la sala.
- J. M.:
Les dues peces són siluetes fetes amb petits fragments de fusta, molts d’ells reaprofitats d’altres projectes. I en cada fragment apareix un element de vida: una flor, un color, una lletra de l’alfabet, etc. Amb aquesta col·locació, cara a cara, es convida intencionalment al diàleg i es posa de manifest que som producte de moltes petites peces. Tots som una suma de moltes experiències, d’allò que ens es llegat i d’allò que lleguem.

- Muntar una exposició artística suposa una feinada important. A banda de la tasca més conceptual i de discurs, ho és també pel que fa a muntatge, d’assegurances i transport de les peces, de permisos de reproducció d’imatge, etc. Com et sents tu com artista quan el transcurs de l’exposició coincideixi amb l’esclat de la pandèmia i el confinament? Frustrat?
- J. M.:
No, de cap manera! Sí que sorprès, però, la situació, igual que ho fa la poca difusió que ha tingut als mitjans d’arreu. Ho tinc assumit, la vida de vegades et regala, i altres et pren, com ha estat en aquest cas. Jo estic satisfet d’haver complert amb la feina i l’objectiu que m’havia proposat.

- El confinament ha suposat un abans i un després artístic?
- J. M.:
La veritat és que no. Aquesta aturada m’ha permès treballar altres aspectes creatius que no sempre tinc temps de treballar, o què els treballo d’una altra manera. El confinament ha donat l’oportunitat de veure les coses des d’una altra perspectiva, fent una llista de prioritats. De fet, actualment estic realitzant ‘El llibre dels silencis’, a partir dels conceptes i vivències de la pandèmia.
joanpere_article5
Panoràmica de l'exposició 'Escriure quadres, pintar poesia'

Joanpere Massana: "M’agrada materialitzar els pensaments i els sentiments en llibres artístics"
comentaris