10.12.2019 |

Jordi Calvís: "Quan les lluites surten al carrer, la situació sempre és la mateixa: el poble contra el poder"

Parlem amb l'il·lustrador del procés, en Jordi Calvís
Calvís durant la nostra entrevista
Calvís durant la nostra entrevista
Jordi Calvís: "Quan les lluites surten al carrer, la situació sempre és la mateixa: el poble contra el poder"

- La teva trajectòria va començar fa molts anys en el món del disseny gràfic, i també en el de la il·lustració. De fet, has participat activament en diverses publicacions fent humor gràfic.
Jordi Calvís
Abans del boom de les xarxes socials, vaig col·laborar en diverses revistes d’abast molt reduït fent vinyetes. I la veritat és que m’hi sentia molt còmode representant la realitat en clau d’humor. Pensa que durant molt de temps vaig ser un fan incondicional del Jueves (riures). També ho sóc del Brossa, que sempre buscava fer poesia visual per fer reflexionar a la gent; i de l’Ermengol, que té una capacitat enorme de vincular diàriament temes d’actualitat.

- Aquest seguiment de l’actualitat del país també el fem a través de les teves creacions.
- J. C.:
La societat d’avui és la meva gran font d’inspiració, sobretot a partir de la informació que circula a les xarxes socials. A Twitter és on sóc més actiu, i realment me'n adono que el 99’9% de les meves piulades tenen a veure amb la política. Al final, la meva eina per comprendre la realitat política és el dibuix.

La rivindicació ponentina també és un tret a tenir en compte en la teva trajectòria il·lustrativa.
- J. C.:
Jo mai he amagat que sigui d’aquí, del Far West. Crec que la clau és actuar de manera normalitzada, perquè si no es pot tendir a relacionar el teu origen com quelcom exòtic. Cal viure el ponentinisme de forma natural. De fet, normalitzar les diferents variants dialectals del català és una feina col·lectiva de país.

La meva eina per comprendre la realitat política és el dibuix

- A partir de la realitat en què t’inspires, com treballes? Quin és el work in progress de qualsevol de les imatges que realitzes?
- J. C.:
Si m’he d’asseure davant d’un full sense cap idea al cap, em costa molt arrencar un dibuix. Ara bé, quan la tinc, és igual on estigui (cotxe, casa, treballant): busco el full, o situar-me davant de l’ordinador, per expressar-la. A partir d’aquí, la faig circular per les xarxes socials.

DSC05389

- Com t’ho fas per retratar personatges de la realitat pública?
- J. C.:
La veritat és que és difícil de retratar-los, fins i tot en clau humorística. Pensa que no és el mateix caricaturitzar l’alcalde del teu poble, que te’l pots trobar comprant el pa, que un polític d’àmbit nacional. A aquest darrer li fan caricatures cada setmana; al primer no! Al treballar en clau d’humor a nivell local o comarcal, es nota certa pressió i de seguida t’etiqueten.

- Hi ha algun personatge que t’hagi costat en accés representar?
- J. C.:
No. Però potser trobo que em costa fer humor i crítica amb els polítics catalans que s’enfronten, des de primera fila, amb el monstre de l’Estat espanyol. No es tracta d’autocensura, sinó un mínim de respecte. Hi ha gent que en fa, i jo ho respecto perquè sóc un ferm defenso de la llibertat d’expressió. Però no ho veig just; no sóc capaç de riure’m dels col·lectius que estan oprimits.

No sóc capaç de riure’m dels col·lectius que estan oprimits

- En els temps que corren, la llibertat d’expressió no viu precisament un moment dolç. No només em refereixo als polítics i civils presos, sinó als exiliats o processats per causes polítiques o fins i tot per fer cançons. Els creatius com tu esteu en una situació delicada.
- J. C.:
Malauradament estan perseguits aquells que estan apuntant crítiques cap als de dalt del sistema. En Josep Valtònyc, sense anar més lluny, n’és un bon exemple posant en dubte la Família Reial; o en Pablo Hasel. Difícilment es perseguirà avui a un míting de l’extrema dreta on s’estigui petant els drets dels col·lectius més vulnerables. I això passa perquè vivim en un Estat clara i desacomplexadament feixista.

catalan revolution

- Afortunadament, hi ha un exèrcit d’il·lustradors que poseu una mica de color en aquest ambient del NO-DO en el qual vivim! Des de que vas encetar la teva col·laboració amb l’ANC, els teus dissenys han anat omplint les xarxes socials.
- J. C.:
A partir del 2012 vaig començar a sumar esforços amb l’ANC. Primer ho vaig fer com a vocal a l’ANC Garrigues, on vaig generar material gràfic. Era el principi de les marxes i concentracions, tot anava una mica improvisat a nivell d’imatges, i des de Barcelona els va agradar els meus dissenys. Així, vaig començar a fer cosetes per l’ANC l’abast nacional, i això és va allargar fins el 2016 més o menys. Va ser així com vaig perdre la por i em vaig animar a publicar a les xarxes tots els meus dissenys. I allí m’he trobat amb la complicitat de molts usuaris. De fet moltes coses que he donat forma a nivell gràfic, han nascut de converses de Twitter (riures). Això encara em passa avui amb el tema de les samarretes: quan algú diu alguna frase, ja tinc el missatge de ‘Calvís, fes ja aquesta samarreta’ o ‘Per què no la tens penjada ja a la teva botiga’ (riures).

- El Twitter és el teu gran altaveu.
- Sí! De fet moltes coses que he donat forma a nivell gràfic, han nascut de converses de Twitter (riures). Això encara em passa avui amb el tema de les samarretes: quan algú diu alguna frase, ja tinc el missatge de ‘Calvís, fes ja aquesta samarreta’ o ‘Per què no la tens penjada ja a la teva botiga’ (riures). M’agrada molt que la gent compti amb mi, que el meu ofici contribueixi a sumar esforços per una causa justa.

M’agrada molt que la gent compti amb mi, que el meu ofici contribueixi a sumar esforços per una causa justa

- La teva labor evidencia que amb una acció puntual, es pot contribuir en un projecte global. Hi ha molta gent sensible amb la realitat catalana, però de vegades et trobes que no saps com contribuir més enllà d’anar a marxes o concentracions.
- J. C.:
Amb aquests temps de repressió i de por, és important que tothom sàpiga què és capaç d’aportar, i fins a quin punt és capaç d’arribar. I en aquest punt, hi ha molta gent que tot i la por està disposada a fer-ho tot, com és el cas del jovent. El seu cas va més enllà de l’independentisme, clarament, ja que es juguen el seu futur on no s’assegura la democràcia i els drets més fonamentals. I ho demostren aquí i arreu de països del món.
 

preso-exili-acusacions-groc

Algunes de les teves imatges, s’han convertit en estampacions de samarretes. A tu et consta que alguna l’hagi dut algun dels personatges retrats?
J. C.: Algun cas sí que el conec. Per exemple, quan el Major Trapero va dir la mítica frase ‘Bueno, pues molt bé, pues adiós’, contestant a un periodista arran les declaracions que va fer pels atemptats de l’agost del 2017, molta gent em va fer arribar aquesta frase a través de missatges. Em deien, fins i tot, que fes la samarreta; la vaig provar amb un disseny i, dies després, va aparèixer la Mònica Terribas regalant-li la samarreta al Major.

I per últim, si parlem d’il·lustrar la realitat política i social del país no podem deixar de banda que ets l’autor de les samarretes del FAQs, el programa de TV3.
J. C.: Em va trucar l’Alba Grifell, de l’equip del Ricard Ustrell de Catalunya Ràdio, per formar part d’un projecte llavors nou de TV3 i El Terrat. Em va dir que a l’Ustrell li faria gràcia que cada setmana li fes una samarreta amb un tema d’actualitat. L’Ustrell relativament hi va estar poc al FAQs, i tot seguit en va formar part la Laura Rosel i la Cristina Puig. Pensa que arrancant el programa a l’estiu del 2017, molts dels temes tractats estaven ja relacionats amb l’activitat política.

De fet, vaig muntar la botiga online de samarretes per donar visibilitat a aquestes comandes, perquè la gent les comprés o es descarregués els dissenys i se n’estampés.

Morenneka pis

Comentarios