El món rural fa anys que reivindica formar part de les decisions sobre desenvolupament territorial, socioeconòmic i ambiental, com a peça fonamental que és per al desenvolupament sostenible del planeta. Per aquest motiu, i després de la detecció d'aquestes reivindicacions, es va crear la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural, que va encarregar a una comissió redactora formada per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS), la coordinació del document, de l'Agenda Rural de Catalunya.
A partir d’aquí, es va iniciar un procés participatiu per elaborar una proposta tan àmplia com sigui possible. Més de 1.200 persones van participar durant el 2021 en els diversos tallers que es van organitzar arreu del territori per donar resposta als nombrosos reptes als quals s’enfronta el món rural. Com a resultat d’aquest procés, s’han definit un total de 892 accions, de les quals 277 són prioritàries i 59 s’han identificat com a estratègiques. Aquestes accions s’organitzen entorn de set grans reptes:
- Persones, benestar i repte demogràfic: Reforçar la cohesió social i el benestar mitjançant la millora dels serveis necessaris per al ple desenvolupament de les persones, la igualtat d’oportunitats i el seu acompanyament. Alhora, afrontar el repte demogràfic en termes d’arrelament social, envelliment amb dignitat, acollida de nova població i creació de noves oportunitats per viure al món rural.
- Transició ecològica: Accelerar la transició energètica, gestió regenerativa dels recursos naturals i protecció dels serveis ecosistèmics, i posar mesures per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic.
- Territori connectat: Garantir la digitalització, mobilitat sostenible i intel·ligència territorial.
- Sistema agroalimentari: Reconnectar les baules del sistema agroalimentari, relleu generacional agrari i pesquer, cadenes de valor justes, sobirania alimentària, producció i distribució agrària i forestal.
- Gestió forestal: Silvicultura, prevenció d’incendis forestals i oportunitats dels aprofitaments no fustaners.
- Innovació i dinamització social i econòmica: Impulsar la innovació rural i la dinamització econòmica i el vigor cultural mitjançant el relleu generacional rural, activitat econòmica, valorització del patrimoni i innovació cultural.
- Governança: Construir un marc sòlid, proper i eficient de governança a través de la reconnexió de les necessitats i realitats urbanes-rurals, un marc legal, sistemes de preses de decisions i implementació de les accions que garanteixin un desenvolupament rural veritable.
Així mateix, i formant part del Pla d'Acció de l'Agenda Rural de Catalunya, es faran un seguit de presentacions d'aquesta eina, als territoris rurals de Catalunya per tal que esdevingui un full de ruta per al desenvolupament d’una part del país
També cal destacar la presentació recent de l'Atles del Món rural, una eina de consulta obligada per al món rural, que ha estat realitzat per Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, en col·laboració amb Ramon Morell, del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida.
Tant l'Atles del Món Rural com l'Agenda Rural de Catalunya es posaran sobre la taula en aquest taller en clau territorial, és a dir, amb una visió més local, centrant-nos en les comarques de Lleida, amb la projecció de mapes i dades del territori que permetin configurar i desenvolupar accions i projectes que vetllin per donar resposta als reptes identificats.
L’Atles rural, juntament amb l’Observatori del Món Rural, han d’esdevenir les dues eines prospectives de referència que permetin a l’Agenda Rural passar a ser l’autèntic full de ruta per al desenvolupament d’una part del país que, encara que estigui habitat per poca gent, en forma part i contribueix, de manera decisiva, a ser com és.
Atles del món rural 2022, despoblament o revitalització
L’Atles del món rural va néixer el 2009 editat per la Fundació del Món Rural. Amb els anys s’ha convertit en una eina de consulta obligada per als qui des del sector agrari, des del món de l’ensenyament i des dels més diversos àmbits professionals es troben interessats en les àrees rurals.
L’estudi d'enguany, que ha estat elaborat per Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, en col·laboració amb Ramon Morell, del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, constata que s’obren alternatives productives per a joves i nous pagesos i per a l’agricultura social i urbana, i apunta que, per afavorir la ruralitat del país, cal apostar per la diversificació de l’economia.
Segons les dades que recull l'Atles, a Catalunya hi ha 336 municipis de menys de 500 habitants que ocupen una superfície del 35% del país, però que en representen l’1% de la població. En canvi, en l’entorn metropolità, hi ha el 12% dels municipis del país que ocupen el 7% de la seva superfície i representen el 64% de la població. Així mateix, hi ha zones de muntanya amb una densitat de població de 5 habitats/km² i d’altres zones situades a la costa on la densitat s’eleva fins a 1.000 habitants/km².
En tres quarts de la superfície total del territori català hi viu només el 9% de la població del país (municipis de menys de 5.000 habitants), mentre que en un 7% de superfície de territori (12% de municipis) hi viu el 64% de la població
L’Observatori del Món Rural
L'Observatori del Món Rural (OMR) és una eina per donar a conèixer, de manera visual i clara, l'estat del món rural, amb una mirada comparativa respecte de l'urbà i amb l'aportació, sempre que ha estat possible, de la perspectiva de gènere en la seva avaluació. Té com a antecedents la feina feta per la Fundació del Món Tural amb les dues edicions de l'Atles de la nova Ruralitat (2009 i 2015) i les edicions precedents (2017, 2018, 2019, i 2020).
L'OMR es basa en la recopilació de dades d'un conjunt d'indicadors anuals públics, agrupats temàticament i fàcilment actualitzables, que permet copsar d'una ullada el dinamisme del món rural i la seva evolució respecte de l'any anterior. Aquests indicadors permeten alhora la corporació del món rural amb l'urbà, i, tal com s'ha esmentat a l'inici, molts es presenten desagregats per sexe a fi d'incorporar-hi la mirada de gènere.
