El passat dimarts es van constituir, per novè any consecutiu, les parelles lingüistiques al Pla d'Urgell, dinou voluntaris per la llengua que treballaran amb persones nouvingudes per perfeccionar i aprendre el català. Amb aquesta iniciativa les persones que participen en el programa tindran l'oportunitat de practicar fora de les aules, en situacions quotidianes, com ara tot passejant o prenent un cafè.
L’acte de constitució de les parelles va comptar amb la presència del president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Francesc Fabregat, que va agrair l’interès de les persones no catalanoparlants a aprendre el català i a voler desenvolupar-se en aquesta llengua en situacions del dia a dia, com ara a l’hora de comprar o de conversar amb els veïns del poble. De la seva banda, la tècnica del programa Voluntariat per la Llengua, Eva Oto, va destacar l’esforç que fan les persones estrangeres per a aprendre la llengua. De fet, va posar d’exemple el cas d’una noia argentina que va entrar al programa com a aprenent i en aquesta edició en formarà part com a monitora.
Després de la constitució de les dinou parelles, no es descarta que se n’apuntin més, ja que aquest és un programa obert i a mesura que s’inscriuen voluntaris i aprenents es formen noves parelles lingüístiques.
La majoria d’aprenents han cursat les classes de català per a adults organitzades per l’Ajuntament de Mollerussa i el Consorci per a la Normalització Lingüística. També s’ha obert als alumnes de l’Aula de Formació d’Adults, Càritas i Creu Roja. Per orígens, les persones estrangeres que participen al programa d’enguany vénen del Senegal, d’Alemanya, del Marroc, de Romania, de Guinea i d’Algèria.
Amb aquesta iniciativa del Consorci per a la Normalització lingüística, juntament amb el Servei Comarcal de Català del Pla d’Urgell, a més de facilitar un interlocutor per poder conversar en català a les persones nouvingudes, es vol incidir en el canvi d’alguns hàbits lingüístics dels catalanoparlants (que molt sovint s’adrecen en castellà a les persones que aprenen la nostra llengua) i consolidar la idea del català com a llengua d’acollida.
