Encara sonen les paraules del Miquel al Local Social de Castellnou en la presentació del volum número 21 dels Estudis Castellnouencs, amb la passió que explicava com havia sorgit el nou estudi dedicat a la Sèquia. Tot just feia 25 anys que va començar a treballar en el primer volum de la col·lecció influït per les converses amb el seu padrí Miquel i amb el seu pare Aleix, els quals el convenceren del que va ésser Castellnou abans i després de l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell.
Miquel explica, en el darrer volum, que no sap per quina circumstància aquest va ser un tema que va quedar arraconat, juntament amb molts altres apunts des de l'any 1988 i que va tenir que treure'ls la pols després de la insistència del Miquel i de l'Aleix, i per aquest motiu els hi dedicà el treball.
Miquel Galitó residia a Barcelona, però mai havia deixat el seu vincle amb Castellnou, el seu poble al qual ha dedicat 25 anys d'estudi i recerca per difondre qualsevol tema que en fes referència, la seva gent, temes culturals, històrics, tradicionals, socials, i el més important fer partícips als seus protagonistes. Un quart de segle de treball que es va veure interromput per unes desagradables circumstàncies, que van fer perillar la continuïtat de la col·lecció i que pel Miquel van suposar mesos d'engoixa.
El primer volum el preparava Miquel Galitó l'any 1988 dedicat al Canal d'Urgell, van seguir el dedicat al rector Domènec Costa, La Carta de Poblament de Castellnou de Seana, amb la col·laboració de Roser Reynal Alibés; Castellnou de Seana el segle XVIII amb l'ajut d'Esteve Mestre; La Golarda. Vivències de la història contemporània de Castellnou de Seana, en aquest cas obra de Francesc Pascual Greoles.
Seguia la col·lecció amb Notícies de Castellnou de Seana al segle XVII, que editava amb l'ajut d'Esteve Mestre; el següent volum va ser Reculls històrics de Castellnou de Seana, amb la col·laboració de set autors més; El Jardí de la Boira, va ser un treball de Francesc Pascual Greoles, continuava el número nou amb el títol de En guardem el record, i la primera dècada finalitzava amb Pere Carrera i Torrent (1785-1844). Darrer abat de Santes Creus i fill de Castellnou de Seana, un estudi complert del Miquel Galitó.
Fisonomía Pròpia donava nom a l'onzè volum amb la col·laboració de vuit castellnouencs més; amb el Jaume Cabestany i la Núria Forns publicava Lligant el feix; Cop d'ull al segle XX, un treball en el que va comptar amb col·laboradors locals i que seria el 13è volum . El següent volum el van dedicar a Camins, flora i fauna de Castellnou de Seana, treball de Jaume Cabestany i Llorenç Borràs.
Ramon Niubó y Maria Ramon Costa van participar en el treball 50è aniversari de l'estació, que donava pas al 16è volum; La grandesa dels homes anònims: Aleix Galitó, Josep Bastons i Antoni Adern, un treball del Miquel Galitó y Francesc Pascual. La Historia de la automoción en Castellnou de Seana, segle XX va ser la col·laboració de Xavier León, en la col·lecció. El divuitè volum, el Miquel Galitó y Francesc Pascual el van dedicar a la Raimunda Bellet Vilalta, Abadesa del convento de clarisas de Balaguer.
Els Estudis Castellnouencs arribaven a la segona dècada amb La Bona sembra. L'ensenyament a Castellnou de Seana, i la Ramona Sanfeliu publicava el vintè volum Passejant pel meu poble, per finalitzar amb la col·lecció La Sèquia - Un deute saldat a Castellnou de Seana.
