Viladot, pioner perifèric nedant a contracorrent
El 26 d’abril del 1922 va néixer a Agramunt en Guillem Viladot i Puig, prolífic artista, curiós de mena, volgudament perifèric i referent català indiscutible de la Poesia Concreta i la Poesia Visual.
Tot i que va incorporar-se aviat a les labors de la farmàcia familiar, la seva inquietant ploma començà a escriure de ben jove. ‘Temps d’Estrena’ fou la seva estrena oficial, i la seguí el cicle de novel·les que dedicà a la seva infantesa sota l’ombra del mite de Riella.
Retrat de Guillem Viladot. Fotografia: Fundació Lo Pardal.
La poesia concreta trucà a la seva porta als anys 60, experiència a través de la qual desestructurà codis alfabètics i lingüístics, convertint-se en un predecessor de la Poesia Concreta a l’Estat espanyol. De fet, es convertí en el primer que edità un llibre de Poesia Visual (‘Estrisps’, 1964, i ‘Nou plast-poemes', un any després) des d’aquest mateix municipi situat al cor de la comarca de l’Urgell.
Al 1971 aparegué el llibre ‘T/47’, el primer exemple d’edició poètica visual en format butxaca, el mateix any que participa a la primera exposició de Poesia Concreta catalana a la Petit Galerie de Lleida, compartint espai amb obres de Joan Brossa i Josep Iglesias del Marquet.
Fundació Lo Pardal d'Agramunt. Fotografia: Cristina Mongay.
Al llarg dels setanta, Viladot continuà experimentant amb la psicoanàlisi, quelcom treballà mitjançant novel·les i nombrosos testimonis poètics. Al llarg dels 80 i 90 hi sumà molts altres llenguatges, per exemple, els objectes poètics i les volumetries.
L’any 1992 Viladot decideix materialitzar el seu propi projecte museogràfic, ‘Lo Pardal’, dedicat a la Poesia Visual. Un equipament que s’ha ampliat en dues ocasions i que, d’ençà del 2001, acull de la seva Fundació per tal de mantenir vivia la seva memòria i llegat.
Fundació Lo Pardal d'Agramunt. Fotografia: Cristina Mongay.
“Viladot no s’ha d’abordar d’una manera arqueològica, sinó des de la contemporaneïtat, ja que la seva obra és plenament vigent als nostres dies”, explica Pau Minguet, director de ‘Lo Pardal’.
“M’interessa moltíssim de Viladot la frenètica multitud de llenguatges que es capaç de treballar simultàniament. És impossible tractar-lo d’una manera cronològica, en etapes o estils. Viladot feia alhora poesia experimental, objectes poètics, escrivia a la premsa i feia de farmacèutic al poble”, explica Minguet. “Ell va trencar amb el fenomen de les especialitzacions on sembla que només podem ser bons i hàbils en una cosa. Va ser un personatge que anava més enllà de qualsevol etiqueta que li vulguem posar”, afegeix.
Pau Minguet, director de la Fundació Lo Pardal d'Agramunt. Fotografia: Cristina Mongay.
Viladot va fer d’Agramunt la seva trinxera i reivindicava des d’allí, als setanta, que era possible fer avantguarda més enllà de la capital metropolitana.
“Viladot va apostar per Agramunt perquè aquí tenia tots els mitjans que necessitava per fer poesia experimental, i treballava de la mateixa manera que ho hauria pogut fer des de França, Alemanya o Brasil, els epicentres mundials d’aquest tipus d’expressió”.
L’agenda Viladot
Les exposicions
Arribat el 2022, i amb la bona excusa de la commemoració del centenari del seu naixement, Lo Pardal, Agramunt i tota la demarcació de Lleida s’alcen per reivindicar Guillem Viladot, i ho faran al llarg de l’any amb propostes de tota mena.
Entre altres, Lo Pardal ha preparat l’exposició ‘Ruth. Cossos als llimbs’, juntament amb el Centre d’Art la Panera i el Museu d’Art Jaume Morera. Aquesta mostra s’articula a partir de la novel·la pòstuma de l’artista ‘Ruth’ (2000) i la col·lecció dels tres equipaments.
Exposició temporal ‘Ruth. Cossos als llimbs’, Lo Pardal d'Agramunt. Fotografia: Cristina Mongay.
Amb ella es parla de manera lucidesa i oberta de la transexualitat a través d’un diàleg entre Viladot i les obres d’Ana Laura Aláez, Roger Bernat, Albert Coma Estadella, Álex Francés, Pol Merchan, Juan Luis Moraza, Concha Prada, Verónica Vicente. De fet, amb ‘Ruth’, Viladot qüestionava el model binari sexe/gènere que, tot i els esforços dels col·lectius LGTBi, encara estructura l’encarcarada societat occidental.
Aquesta proposta es pot visitar fins al 9 d’abril de 2022.
El centenari de Viladot és una bona excusa per redescobrir el projecte museogràfic de l’artista, articulat en tres edificis i que aixopluga uns 900 objectes físics
Fundació Lo Pardal d'Agramunt. Fotografia: Cristina Mongay.
Entre el 27 de maig i el 5 de juny, tindrà lloc una nova edició del Festival Embarrat de Tàrrega, trobada que enguany es dedica a Viladot sota el títol ‘Incomunicació’. Aquest concepte s'inspira directament en el llibre ‘Els poemes de la incomunicació’ que l’agramuntí va escriure l'any 1970. A l’exposició es podrà veure les obres d’estudiants i artistes emergents de qualsevol disciplina plàstica i audiovisual, i tindrà lloc durant els dies del festival.
A més, en el marc de l’Embarrat, també es podrà veure ‘Pardal Lo’, on cinc artistes convidats reinterpretaran l'obra de Viladot. L'exposició s'estrenarà en aquest festival i posteriorment itinerarà a la Sala Gòtika de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (estiu) i a la Fundació Lo Pardal d'Agramunt.
Les mostres expositives al voltant de Viladot arribaran a Barcelona de la mà de la Fundació Vila Casas; i arreu del territori lleidatà amb una proposta en solitari organitzada conjuntament entre Lo Pardal i la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. Es podrà veure a Tàrrega, Cervera, Balaguer, els Eco Museus de la Vall d’Àneu i Lleida ciutat.
Fundació Lo Pardal d'Agramunt. Fotografia: Cristina Mongay.
L’obra escrita
El centenari del naixement de Guillem Viladot dona l’oportunitat de rellegir les seves novel·les, assajos i poemes visuals.
En aquest línia, diverses editorials del territori han preparat amb dedicació la reedició dels seus llibres, així com noves i atractives propostes.
Pagès Editors ha presentat recentment ‘Cantates, fugues i colls de la baralla’, un llibre inèdit de poesia visual maquetat per l’artista durant els setanta.
També té previst publicar al mes de març l’’ Epistolari V-Λ’, un recull de cartes mantingudes entre aquest i en Josep Vallverdú; així com la reedició, al setembre, de ‘Memòria de Riella’, volum que recull els títols ‘Temps d'estrena’, ‘Els infants de Riella’, ‘La gent i el vent’ i ‘L'arrel del Panical’.
Fundació Lo Pardal d'Agramunt. Fotografia: Cristina Mongay.
El 17 de març veurà la llum ‘El silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici pel jo’ (col·lecció Quaderns, 29, Editorial Fonoll), obra de l’escriptora i historiadora Teresa Ibars. De fet, Ibars és la persona encarregada per part de la Diputació de Lleida per catalogar el fons documental de l’arxiu de la Fundació Guillem Viladot, des de mitjans del 2019. Així, ha pogut reviure la quimera constant de l’artista al voltant del jo, així fer revifar el món de records i personatges que freqüentà a les terres de Ponent del tardofranquisme i la Transició.
Viladot és un referent català de l’avantguarda que cal reivindicar des del territori i des de la capital
Fundació Lo Pardal d'Agramunt. Fotografia: Cristina Mongay.
Accions i més accions
El 21 de març, Dia Internacional de la Poesia, servirà de teló de fons perquè, en el marc del Festival de Poesia de Lleida (que tindrà lloc del 21 al 23 de març), es realitzi una lectura pública a Lleida al voltant de Viladot.
Pel que fa a les activitats que giraran al voltant del Dia de Sant Jordi, el 20 d’abril es durà a terme l’acció poètica ‘Viladot ens porta a l’Hort’, a les 19.00 hores, a l’antic hort del Convent de Santa Clara de Lleida. La lectura projectarà el vessant poètic de l’autor amb dos llibres (‘URC del cos’ i ‘Amor físic’) que tracten la sensualitat i l’erotisme.
Fundació Lo Pardal d'Agramunt. Fotografia: Cristina Mongay.
El dia 22 d’abril, en el mateix horari, s’estrenarà la dramatúrgia del conte ‘Beatriu’, inclòs al llibre pòstum de Viladot ‘Orgànic’ (Fonoll, 2007).
El 26 d’abril, data oficial del centenari de l’artista, la Paeria de Lleida té previst encetar una campanya a les xarxes socials per tal de difondre cites de l’autor corresponents al llibre ‘Pontificalitats’, del volum també inèdit ‘Naüm’.
A més, a la tardor, en el context dels Premis Literaris de la capital de Ponent, es preveu un acte més en record de Viladot.
