El treball dels biòlegs Rafel Rocaspana i Roger Guillem ha constatat la presència de quatre espècies de peixos autòctons als reguers del Pla d'Urgell (barb, madrilla, bagra i bavosa de riu). D'aquesta descoberta en destaca especialment la bavosa de riu (Salaria fluviatilis) i en menor mesura la bagra (Squalius laietanus). Peixos que tenen un estatus de protecció especial. La seva distribució es troba poc documentada fins ara i algunes es donaven per desaparegudes per la forta humanització de la comarca.
La trobada científica és ja tota una referència per a estudiosos i investigadors i investigadores de múltiples disciplines que tenen el Pla d'Urgell com a objecte d'estudi
La ponència es va presentar aquest dissabte en el marc de la Jornada d'Estudis del Pla d'Urgell que celebrava la novena edició al Poal. Un acte que va inaugurar el professor d'antropologia de la Universitat de Barcelona Ferran Estrada, amb la ponència, fruit d'un estudi sobre estratègies matrimonials al segle XIX al Pla d'Urgell.
Novetats més destacades sobre medi ambient i musicologia
El biòleg Joan Estrada, va presentar un treball al voltant de la presència de nou espècies noves d'ortòpters (llangostos o llagostes). Estrada amplia l'estudi realitzat per Olmo Vidal de l'any 2006 i quantifica en trenta les espècies presents al Pla d'Urgell d'aquests invertebrats.
En la jornada també va destacar l'aportació dels musicòlegs Josep M. Salisi i Eduard Masdeu. Salisi ha documentat l'existència del desaparegut orgue de Torregrossa, obra de l'orguener de Brussel·les Andreu Bargero construït el 1685. I Masdeu ha investigat l'ensenyament de la dansa en l'educació obligatòria al segle XXI, les enquestes realitzades revelen la manca de formació del professorat i la poca dedicació a aquest art a les escoles.
Segons els responsables del Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà, enguany cal destacar la gran diversitat temàtica i d'experts de vuit àrees diferents: biologia, salut, sociologia, musicologia, educació, periodisme, art i història
La diversitat temàtica dels treballs presentats
La secció d'història ha comptat amb les aportacions d'Esteve Mestre sobre els rituals relacionats amb les sequeres des del segle XVII fins al segle XX. Seguidament, Felip Gallart i Vicent Lladonosa han biografiat per primer cop en unes jornades una dona, Maria López Estarellas.
Daniel Altisent ha exposat els primers resultats sobre el Canal d'Urgell durant la Guerra Civil. Per la seva banda, l'historiador de l'art Joan Yeguas (conservador del Museu Nacional d'Art de Catalunya) ha clarificat la tipologia d'autors i estils escultòrics existents en creus de terme del Pla d'Urgell com les de Barbens o Bell-lloc.
L'ensenyament
En el camp de l'educació, Ton Solé ha seguit aprofundint en l'estudi l'ensenyament al Pla d'Urgell centrant el seu estudi a l'escola del Poal entre els segles XIX i XX. També en una línia continuista Josep Camps i Francesc Foguet han abordat a Domènec de Bellmunt en el camp de la comunicació i el periodisme.
Recuperació de la sociologia
Una temàtica que reprèn aquest any ha estat la sociologia amb les comunicacions de Laura Sarri i Teresa Carrnicé sobre el voluntariat a la ciutat de Mollerussa i del catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Pere Solà Gussinyer sobre l'expressió associativa en un àmbit rural i agafant com a estudi de cas el Pla d'Urgell des dels segles XIX a XXI, un balanç del qual n'assenyala les dificultats de l'associacionisme en èpoques de dictadura.
Interès per la salut
Especialment rellevant ha estat la comunicació de la infermera Sofia Revuelta de l'Àrea Bàsica de Salut del Pla d'Urgell i Marc Coca del Departament de Salut de la Generalitat. La seva aportació ha permès situar quins són els indicadors sanitaris al Pla d'Urgell a tenir en compte per al període 2016-2020 d'acord amb el Pla de Salut presentat recentment pel Departament.
