Diuen que la maternitat és el millor que et pot passar com a dona , la fita més gran que viuràs pels temps dels temps i que no té cap altre compatiu. Diuen que tot canvia i que, des del...

Quantes vegades hauré passat pel seu davant. Ja he perdut el compte. Però mai, mai abans, no m’havia sentit com vaig sentir-me aquell dia. Potser perquè mai, fins aquell moment, no havia...

Fa uns dies, els noticiaris Estatals feien ressò de la història de la María José Carrasco i l’Ángel Hernández, una parella que durant trenta anys ha hagut de conviure –i malviure, siguem raonables– amb el deteriorament que ella patia a causa de l’esclerosi múltiple.

Hernández, veient estirar-se al límit dels límits la corda del patiment que patia la seva esposa, decidí ajudar-la en la seva darrera voluntat: donar-li un comiat digne, i ajudar-la a morir en pau, quelcom va comportar-li una nit al calabós i l’estat de llibertat provisional.

Novament aquest cas ha posat sobre la taula un tema espinós que molts polítics, partits i interessos prefereixen evadir i traspaperar entre la burocràcia oficial: aprovar una llei que reguli l'eutanàsia i el dret de viure i morir amb dignitat.
 

No sé si sóc jo però, des que hem començat el 2019, tinc la sensació que pràcticament la meitat de notícies que ressonen en els mitjans de comunicació de l’àmbit estatal tenen a veure amb...

Pressa. Aquesta és l'eterna cadència del metrònom la nostra vida. Pressa al matí, en llevar-nos, per treure el gos i esmorzar en un embut. Pressa per deixar els nens a l'escola, pressa per...