El padrí Roman, home de poques paraules, rememorava els discursos potents i encesos de Víctor Torres, camarada seu al front, però era més important per a mi la seva manera d’actuar, el seu exemple com a persona: d’una ètica irreductible, forjada en el treball i l’esforç, i un fort sentit de la solidaritat per aquell que més ho necessitava
