02.04.2020 |
Territoris.cat

Sector agroalimentari i el Govern uneixen esforços en suport a les plantes de gestió de purins

El conseller Pelegrí ha exposat que està fent contactes amb altres consellers de CCAA, per tal que presentin al·legacions a la proposta d’Ordre abans que finalitzi el període d’al·legacions el pròxim 28 de febrer.

Els grups polítics presents a la reunió. Foito: DAAM.
Els grups polítics presents a la reunió. Foito: DAAM.
Sector agroalimentari i el Govern uneixen esforços en suport a les plantes de gestió de purins
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí ha convocat, aquest dijous, als representats del sector agro-ramader, sindicats agraris, empreses i organitzacions professionals del sector ramader i porcí per analitzar les repercussions de la reforma del sector elèctric anunciada per l’Estat, que provocarà el tancament de les plantes de tractament de purins que fins ara funcionaven  i que compromet greument la viabilitat i el futur del sector agroalimentari català.
 
La reunió, en què han participat els representants dels sindicats agraris Unió de Pagesos, Jarc, Asaja, Institut Agrícola català Sant Isidre, Federació de Cooperatives, les organitzacions i associacions professionals del sector porcí català i espanyol, Porcat i Anprogapor, així com ADAP (Asociación de empreses para el desimpacto ambiental de los purines) i la majoria dels grups polítics de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya, ha servit per analitzar les conseqüències de la mesura anunciada (projecte d’Ordre actualment en exposició pública) i per alertar del greu perill de la mesura estatal que compromet no només la viabilitat d’aquestes instal·lacions imprescindibles per tractar les dejeccions ramaderes, sinó també del conjunt més de 540 explotacions ramaderes a les que donen servei.
 
 
Pelegrí ha exposat que està fent contactes amb altres consellers de CCAA que poden patir el mateix problema per sumar forces i ha demanat al sector, als sindicats i als grups polítics del Parlament que presentin al·legacions a la proposta d’Ordre abans que finalitzi el període d’al·legacions el proper 28 de febrer.
 
Cal recordar que Catalunya, a diferència d’Espanya i  d’altres països d’Europa, és des del punt de vista agrari un país eminentment ramader. El seu model productiu es basa en la  ramaderia intensiva, on compta amb una elevada eficiència productiva a partir del model organitzatiu de la integració, que constitueix avui un dels principals Clústers agroalimentaris d’Europa amb un pes molt important en les exportacions.
 
El conseller Pelegrí ha manifestat que “el Departament d’Agricultura donarà tot el suport del Govern de la Generalitat al sector en la reclamació a l’Estat, que pretén reduir el 40% del sistema retributiu de la producció d'energia amb cogeneració i tractament de purins i que pot comportar el tancament de les sis plantes de cogeneració de tractament de purins que hi ha a Catalunya fet que, a la vegada, representa un greu problema per a les 540 explotacions ramaderes que porten purins a aquestes plantes".
 
 
El tancament de les 6 plantes de tractament de purins de Catalunya crearia una situació crítica per a les explotacions ramaderes i les zones afectades, ja que les plantes garanteixen que es puguin gestionar correctament els purins, així com la continuïtat de les explotacions. El seu tancament suposaria el tancament o la reducció de la producció de les explotacions ramaderes afectades ja que actualment no es disposa d’alternatives per la gestió dels seus excedents de purí. A Catalunya existeixen 6 plantes de tractament integral de purins mitjançant assecatge tèrmic (ecogeneració). Aquestes plantes es van construir, en diferents moments, fa més de 12 anys, en àrees on l’elevada quantitat de bestiar feia difícil la gestió dels purins porcins i han    contribuït a una millora de la gestió dels purins en les àrees on es troben ubicades. Tracten anualment uns 600.000 m3 de purins corresponents a uns 650.000 porcs, procedents d’unes 540 granges d’Osona, les Garrigues, el Pla d’Urgell i Segrià.
 
Propostes i alternatives que Catalunya plantejarà a l'Estat.
 
El conseller d’Agricultura ha posat de manifest que “per la significació social, econòmica i mediambiental que tenen aquestes plantes, reclamem que la retribució que rebin per la producció de l’energia elèctrica permeti la seva viabilitat”. A més, ha afegit que “això és possible fer-ho per diferents camins”, com per exemple intentar que l’ordre no s’apliqui a aquestes instal·lacions, aconseguir una moratòria, a través de la modificació dels paràmetres retributius, tenint en compte els costos totals de construcció d’aquestes plantes i obrint la porta a una retribució del calor generat. Així mateix ha afegit que “l’Ordre també hauria de contemplar mecanismes i períodes que permetin la seva evolució més enllà dels 15 anys, anant cap a sistemes més sostenibles, amb introducció d’energies renovables (biogàs) que contribueixin també a la lluita contra el canvi climàtic”.
 
El departament treballa per a la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes
 
Segons el conseller, "el Departament, conscient de la problemàtica que planava sobre aquestes plantes, va posar en marxa un seguit d’accions des del principi d’aquesta legislatura per tal de trobar una sortida a aquest tema. Així, es va crear un Grup de Treball dins de la Comissió Interdepartamental de Nitrats, on estan representats tots els Departaments de la Generalitat implicats (Territori, Presidència, Economia, Agricultura, ICAEN, ACA i ARC) que va estar treballant, en un principi, en avaluar una solució tecnològica que permetria l’evolució d’aquestes plantes i després en buscar alternatives que es poguessin aplicar de forma ràpida en el cas del tancament de les plantes".
 

Comentarios