29.06.2022 |

Doctor Jaume Marlès: "Energies renovables sí, però no a qualsevol preu"

El doctor Marlès és contundent: és bàsic que les fonts d'energies renovables se situïn al costat del lloc on s'ha de subministrar. Pel contrari, el preu d'instal·lar noves fonts d'energia renovable i dels macroprojectes pot ser molt alt, amb un profund impacte sobre la sobirania alimentària i la biodiversitat

Doctor Jaume Marlès Magre - Cedida
Marlès, apassionat de la terra i la natura, ha fet treball de camp a Mèxic, Equador i el Marroc - Foto: Cedida
Doctor Jaume Marlès: "Energies renovables sí, però no a qualsevol preu"

Doctor en Ciència i Tecnologia Ambientals, Màster d’Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat, llicenciat en Ciències Ambientals i Enginyer Agrícola, Jaume Marlès Magre és, per davant de tot, un apassionat de la terra i la natura. Nascut a Santes Creus (Alt Camp) i vocal territorial de Tarragona i Terres de l’Ebre del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya, Marlès ha trobat en aquestes, i d'aquí a Mèxic, Equador i el Marroc, les respostes davant els grans interrogants que ens planteja el repte de l'emergència climàticaParlem amb ell sobre com és de privilegiada Lleida i la seva Horta en aquest escenari, la importància de la nostra aliança amb la fauna i la vegetació per afrontar el canvi climàtic, com podem connectar-nos millor a aquesta biodiversitat des de les ciutats, el futur del Delta de l'Ebre i l'impacte que pot tenir instal·lar fonts d'energia renovables lluny del nucli de consum, sobre la pagesia i la biodiversitat.

Al 22è Congrés de l'APEVC vas comentar que les ciutats podien ser majors reserves de biodiversitat que els mateixos parcs protegits. Com s'aconsegueix, això? 

Amb això no volia dir que tots els parcs siguin sempre millors reserves de biodiversitat, però el que venia a dir era que, un parc urbà i periurbà ben naturat, és a dir, amb molta vegetació, unes condicions òptimes de dimensions i molta diversitat d'espècies vegetals, poden ser també un molt bon reservori de biodiversitat.

Una ossa amb dos cadells de primer any al Pirineu de Lleida - Foto: Cedida pel Departament d'Acció Climàtica
Una ossa amb dos cadells de primer any al Pirineu de Lleida - Foto: Cedida pel Departament d'Acció Climàtica

Moltes vegades, sobretot en parcs perirubans, en àrees adjacents a les ciutats, ens trobem espècies que trobaríem sobretot en els ambients agroforestals dels voltants de la ciutat. En aquests parcs hi troben un refugi ideal, ja que no hi troben tanta competència i els depredadors tampoc no hi són tan abundants. Si ho comparem, per exemple, amb una fageda, que pot ser molt maca i molt verda, com és la d'en Jordà, ens trobem que pot ser fins i tot més ric, perquè al sotabosc de la fageda no hi ha massa arbustos, i pot ser més pobre en comparació amb un parc urbà i periurbà.

L'avantatge que tens a l'hora de portar verd a la ciutat és que, segons quina vegetació hi aportes, pots atreure una certa biodiversitat faunística, pots promoure els ambients per atreure unes certes espècies que estan en regressió

Suposo que aquesta és la gràcia dels parcs; que es poden dissenyar per atreure a consciència unes espècies o unes altres.

L'avantatge que tens a l'hora de portar verd a la ciutat és que, segons quina vegetació hi aportes, pots atreure una certa biodiversitat faunística, pots promoure els ambients per atreure unes certes espècies que estan en regressió... Clar, aleshores potencies el refugi d'aquestes espècies, que també ho necessiten i, per tant, estàs potenciant la biodiversitat.

Pla obert on es pot veure el riu Segre al seu pas per Balaguer amb diverses persones en canoa i el Sant Crist al fons, el 17 de juliol de 2020. (Horitzontal)
El riu Segre al seu pas per Balaguer amb diverses persones en canoa.

Per això, segons quina gestió fem, podem tenir una biodiversitat o una altra. Un espai urbà i periurbà és un lloc artificialitzat, però n'hi ha que són molt atractius quant a biodiversitat i també pel que fa a la salut de la població, ja que són un pulmó per moltes ciutats i un bon lloc per anar-hi a fer esport, per cuidar la nostra salut i aprofitar els beneficis de tots els serveis ecosistèmics que ens ofereix amb els seus arbres i la seva biodiversitat.

A part de les espècies que decidim introduir en aquests parcs, quins factors importants cal tenir en compte a l'hora de dissenyar-los?

La connectivitat també és un factor clau per enllaçar els parcs urbans i periurbans i perquè hi hagi una equidistribució igual de verd a la ciutat. Ja no entraré massa en aspectes de barris i de renda per càpita (moltes vegades, els llocs amb renda per càpita més baixos són els que tenen menys zones verdes) perquè aquest ja seria un altre tema, però el que és important també és que aquests parcs estiguin ben connectats perquè la fauna es pugui desplaçar còmodament d'un parc a un altre i també a les àrees adjacents al camp. 

Per què és tan important aquesta naturalització de les ciutats, i quina és la relació entre aquest factor i el canvi climàtic?

Ens fem més resilients, i això està clarament lligat al canvi climàtic, o sigui, a l'escalfament global. L'emergència climàtica fa que les ciutats hagin s'hagin d'adaptar i hagin de ser amortidores del canvi climàtic. I què vull dir amb això? Doncs que, per exemple, sabem que tota la vegetació absorbeix contaminants, i sabem que ens donen ombra gràcies als arbres, que moltes vegades atenuen fins i tot la temperatura: sota un arbre sempre farà menys calor. Hi ha una sèrie de serveis ecosistèmics que ens ofereixen els arbres, la vegetació i la biodiversitat, serveis fonamentals perquè una ciutat es vagi adaptant al canvi climàtic i sigui també sostenible. És a dir, hi ha uns indicadors que, tot i que no són una norma, ens diuen que hi hauria d'haver uns mínims de metres quadrats per habitant. D'uns deu o quinze quadrats per habitant, es parla.

En quin punt es troba la capital catalana?

Barcelona està apostant per això, i en el seu dia hi havia el pla de biodiversitat 2011-2020, i ara hi ha el 2021-2030, la finalitat del qual és augmentar el verd a la ciutat i la biodiversitat, és a dir, aportar verd en aquelles àrees, parcel·les i superfícies de la ciutat que no tenen verd i potenciar la biodiversitat.

Recreació de la vista àerea del nou passeig marítim que projecta l'ajuntament, de 12 metres d'amplada, amb 800 arbres i un carril bici.

Data de publicació: dijous 26 de maig del 2022, 19:30

Localització: Barcelona

Autor: Ajuntament de Barcelona
Un ramat d'ovelles i cabres pastura per la vessant barcelonina del Parc Natural de Collserola - Foto: Blanca Blay

S'estan fent passos, per exemple, s'està podant menys, no s'estan tirant herbicides i pesticides, s'està optant per escollir aquelles espècies adaptades al clima, amb pocs requeriments hídrics... I també per atreure la biodiversitat, ja que la biodiversitat, sempre que aquesta no sigui perniciosa per nosaltres (porcs senglars, plaga de cotorres i estornells, paneroles...) és sinònim de més benestar i qualitat de vida. 

Generalment, encara s'associen les males herbes o les no desitjades a la brutícia, però també existeix la jardineria sostenible i respectuosa amb el medi ambient que evita l'ús dels pesticides i que funciona a través d'espècies adaptades al clima que potser no fan tanta flor

Creus que la ciutadania té consciència de la importància d'aquest procés de naturalització o de la mateixa biodiversitat amb la qual hauríem de conviure?

N'hi ha que sí, però la majoria no. I per què? Doncs perquè falta informació i perquè també fa falta fer més passos, falta avançar molt sobre aquest tema, tot i que s'han fet petits passos, perquè generalment encara s'associen les males herbes o les no desitjades a la brutícia, i amb això no vull dir que tot hagin de ser males herbes, però també existeix la jardineria sostenible i respectuosa amb el medi ambient que evita l'ús dels pesticides i que funciona a través d'espècies adaptades al clima que potser no fan tanta flor.

Taller de Bova a l'Estany d'Ivars
Taller de bova a l'Estany d'Ivars i Vila-sana.

De vegades, quan hem d'optar per aquesta via, ens trobem que la societat encara no està prou conscienciada i informada. Crec que totes les accions encaminades a aquesta direcció, a potenciar la biodiversitat per tal de no haver de tirar tants herbicides i pesticides, a valorar la reserva d'escocells, l'atracció de la fauna... Totes són bones i han d'anar acompanyades sempre d'informació a la ciutadania i a polítics. 

I a l'administració, que és qui, al final, permet o no aquests canvis? Li falta consciència?

Sí, totalment. Tot i que els ajuntaments dels municipis estan optant per aquesta via o estan fent alguna acció i demostren tenir certa consciència sobre això, perquè al final són els qui ho demanen i volen que es faci, normalment són els mateixos tècnics que ja tenen prou consciència. Després falta que tingui consciència la resta de gent, que ho acceptin polítics i ciutadania.

L'Horta fa que Lleida sigui una ciutat sostenible ja que li aporta productes de km 0 i de temporada, i les emissions baixen en picat. El patrimoni de l'Horta a Lleida és un punt a favor de la ciutat; no totes tenen això

Lleida es caracteritza per estar envoltada per l'Horta, una corona verda de 5 km a la rodona amb molta biodiversitat propera a la ciutat. De quina manera creus que es pot atreure aquesta biodiversitat cap a la ciutat, i com s'hauria d'establir i reforçar aquesta connexió amb l'Horta per aprofitar al màxim la riquesa natural que ofereix? 

Primer de tot, l'Horta és un pulmó per la ciutat. Les hortes forneixen i subministren aliments per la ciutat i això fa que, si la ciutat de Lleida potencia l'Horta i es regularitza, sigui molt més sostenible ja que aquesta li aporta productes de proximitat, de km 0 i de temporada, i les emissions de transport baixen en picat! Això en primer lloc.

Imatge de l'Horta de Lleida
L'Horta de Lleida manté la ciutat en una posició avantatjosa davant el repte de l'emergència climàtica, ja que és un pulmó, una gran font de biodiversitat i d'aliments de proximitat molt propera a l'urb - Foto: Imatge de l'Horta de Lleida

I com connectes aquesta àrea adjacent i perifèrica, llocs de molta biodiversitat, a la ciutat? Doncs la mateixa fauna ja hi arriba a través dels corredors, aquestes avingudes arbrades, i amb els parcs propers a l'Horta. Per potenciar que aquesta fauna propera arribi als parcs, es creen més zones verdes i més carrers i avingudes que connectin amb aquests parcs i jardins. El patrimoni de l'Horta a Lleida és un punt a favor de la ciutat; no totes tenen això. La ciutat de Barcelona sí que ha optat per potenciar la biodiversitat, però al final, també és una ciutat compacta que té dos rius al costat i a darrere té la muntanya de Collserola. 

Està demostrat científicament que el Delta desapareixerà. I què passarà amb la gent que viu allà i que passarà amb els arrossars? El procés s'està accelerant i cal que l'administració faci alguna cosa

El Delta de l'Ebre, la zona humida més gran de Catalunya, també és un dels grans escenaris de biodiversitat que tenim i que acull un gran nombre d'aus i espècies, però podria desaparèixer. Què cal fer per aturar o evitar la seva regressió total?

Clar, en primer lloc, el Delta és un paisatge molt característic, molt sensible als canvis ambientals i climàtics, davant d'aquesta emergència que ens trobem. El Delta està en regressió i un dels motius és la falta de sediments provocada pels embassaments, però aquí també hi juga en paper molt important el canvi climàtic, l'augment del nivell del mar i l'acceleració i la recurrència dels temporals, que és el que l'està afectant més darrerament. Els temporals han afectat especialment la banya del trabucador, la punta, tota la part més del nord del Delta. La pregunta és: "I què passarà d'aquí a uns anys?" Està demostrat científicament, que desapareixerà. I què passarà amb la gent que viu allà i que passarà amb els arrossars? El procés s'està accelerant i cal que l'administració faci alguna cosa.

_MG_8260
Jaume Marlès Magre és vocal territorial de Tarragona i Terres de l’Ebre del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya - Foto: Cedida

A escala de Catalunya què es podria fer?

Aquí hi ha el tema dels embassaments, però principalment cal actuar en l'àmbit local, com bé diu el lema "pensa globalment i actua localment", amb accions per atenuar aquest canvi climàtic. Tot i que estem a un punt en què ja no podem tirar més enrere, que no podem revertir —el canvi climàtic està avançant i no el podem aturar—, sí que podem dur a terme el màxim d'accions possibles des de baix, tots nosaltres o, diguem-ho d'una alta manera, des de baix cap dalt, i tots hem de ser conscients d'això. Deixar l'aixeta oberta o tancar-la mentre ens rentem les dents és qüestió d'algú, no és qüestió de "dalt"; ara bé, les polítiques i accions per atenuar el canvi climàtic ja han de fer-se des de més a "dalt". Hi ha el conveni de la darrera cimera de Glasgow, on s'ha aconseguit alguna cosa, és a dir, el compromís de no superar l'escalfament d'1,5 graus, però això s'ha de complir! Per aquí comença, això. El canvi climàtic sí que afecta a tothom i a totes les escales.

Clar, els embassaments ja estan fets. Com aconseguirem que hi hagi més sediments al Delta?

Deixant anar els embassaments i els sediments, però per això es necessiten grans avingudes. Jo tampoc no soc especialista en embassaments i no puc dir-te exactament com s'hauria de fer, però el que seria ideal és que es deixessin anar. Clar que això toparia amb la pujada del nivell del mar, però si quan hi ha riuades no hi ha grans avingudes i no hi ha aportacions de sediments, i per altra banda, cada vegada les marees són més fortes —i l'augment del nivell del mar és un fet— els dos factors s'ajunten i el risc de regressió es multiplica.

Els assistents a l'acte del MOLDE han configurat les lletres SOS a la platja del Trabucador

Data de publicació: diumenge 27 de març del 2022, 15:51

Localització: La Ràpita

Autor: Cedida pel MOLDE
El Moviment de Lluita pel Delta de l'Ebre (MOLDE) va configurar al març un missatge d'alerta a la platja del Trabucador - Foto: Cedida pel MOLDE

Segurament es tractaria d'adaptar-ho perquè hi hagués una aportació de sediments al Delta i això evites la regressió, tot i que ja hi hagi aquest augment de temporals i la pujada del nivell del mar.

Davant condicions climàtiques més extremes, amb temporades de pluges intenses i d'altres de sequera, penses que farà falta fer més embassaments per regular els cabals dels rius i tenir reserves d'aigua?

Jo crec que no. Gràcies als embassaments i transvassaments s'estan regant molts camps, però també hi ha d'haver una adaptació dels conreus i cultius al clima. Ara, però, digues-li a un pagès que cultivi de secà, si aquest cultiu no té prou rendibilitat econòmica. L'administració ha de rendibilitzar els conreus i garantir que un pagès pugui sobreviure i no hagi d'abaixar la persiana.

És bàsic que les fonts d'energies renovables se situïn al costat del lloc on l'energia s'ha de subministrar. No hem d'anar a buscar terrenys agrícoles que potser han estat abandonats però són molt diversos, perquè aquells joves agricultors que volen emprendre la vida en l'agricultura es trobaran que el preu del sòl per metre quadrat ha augmentat. Això és un tall al relleu generacional

Urgeix reduir les fonts d'emissió i això passaria per la transició a les energies renovables. Com podem fer-ho perquè la instal·lació de noves fonts no afecti negativament la biodiversitat del territori? Quin és l'equilibri entre aquesta transició i la preservació dels espais naturals i les seves espècies?

Energies renovables sí, però no a qualsevol preu. Tots els macroprojectes energètics que han de subministrar energia a les ciutats impliquen un impacte en el paisatge: és un impacte al medi natural, és un impacte a la biodiversitat —perquè es produeixen talls en els corredors biològics— que queda afectada de forma general, tant a nivell d'espècies vegetals com faunístiques... I clar, tot no es pot tenir. Però el que és bàsic és que aquestes energies renovables se situïn al costat del lloc on l'energia s'ha de subministrar, és a dir, a la ciutat de Barcelona, les plaques han d'estar en els edificis de les ciutats, en aquestes grans naus de polígons industrials... Que diuen que no n'hi haurà prou? Doncs estudiem-ho i busquem alternatives, però no hem d'anar a buscar terrenys agrícoles que potser han estat abandonats però són molt diversos, perquè aquells joves agricultors que volen emprendre la vida en l'agricultura, amb aquells macroprojectes, es trobaran que el preu del sòl per metre quadrat de secà o de fruiters ha augmentat. I si promovem l'augment del preu de mercat, ja estem tallant el relleu generacional. El que ara hem de fer és potenciar aquells productes de proximitat, de temporada, el sector primari, els pagesos. Per què hem de fer aquests macroprojectes? És un tema de sobirania alimentària i també de sentit comú. Les plaques solars i tots aquests projectes energètics han de bastir cada població perquè sigui el màxim autosuficient, i després ja en parlarem. Però partim d'aquí. 

Vista aèria de la Granja d'Escarp de nit - Foto: cedida per l'Ajuntament de la Granja d'Escarp
Vista aèria de la Granja d'Escarp de nit - Foto: Cedida per l'Ajuntament de la Granja d'Escarp

Doctor Jaume Marlès: "Energies renovables sí, però no a qualsevol preu"
comentaris