L'interlocutora i actriu Pilarín Minguell Pont (Tàrrega, 4 de desembre de1926) ha mort aquesta nit per causes naturals.
Pilarín Minguell era una coneguda locutra radiofònica, periodista i actriu, amb una trajectòria professional que destacà des de Lleida fins a París. Molt involucrada des dels inicis en la vida cultural i esportiva de la seva ciutat natal, inicià la seva carrera radiofònica a Ràdio Tàrrega, posant veu a la seva primera emissió junt amb Ramon Puiggené. Posteriorment va viure a Lleida, on va representar, amb gran èxit, algunes obres escrites pel seu marit, Josep Maria Madern.
Pilarín Minguell explica, al seu conte biogràfic editat per la Regidoria d'Igualtat, que algunes d'aquestes obres, com "El zoo de cristal" i "El viajero de Forceloup", va escandalitzar una part del públic, generant una polèmica "sonada" i despertant admiració i detractors per parts iguals
L'any 1957 van anar-se'n a viure a la capital francesa, ja que volien dedicar-se professionalment al món del teatre i, segons explicava Minguell, "el règim de Franco no parava de fer-los la guitza amb la censura". Allà, Minguell va apuntar-se a una escola de teatre que depenia del Teatre Nacional Popular. Quan una d'aquestes obres que interpertava de Madern, Confidencias, fou retransmesa per Ràdio París, el seu destí quedà lligat a aquesta emissora, des d'on la seva veu arribà a ser escoltada a Espanya, Amèrica Llatina i bona part d'Europa. Allà establí una estreta relació amb figures com Mario Benedetti, Julián Antonio Ramírez, Salvador Bacarisse, Mario Vargas Llosa i José Luis López Álvarez, entre altres.
Van tornar a Catalunya l'any 1983, per instal·lar-se primer a Barcelona i, finalment, retornar a Tàrrega.
Recentment, Minguell havia tornat a aparèixer als mitjans, a través d'entrevistes i reportatges, en record del primer equip de bàsquet femení de Tàrrega, fundat l'any 1943, en una de les èpoques més dures de la postguerra, després que l'Arxiu Comarcal de l'Urgell recuperés un seguit de fotografies i documents de l'oblit. Minguell era pionera d'aquest esport a la ciutat -el seu preferit-, i testimoni dels èxits de l'equip de jugadores que va desafiar les restriccions i convencionalismes de l'època i que va arribar a enfrontar-se als conjunts del SF de Barcelona, RCD Espanyol, Layetano i UCD Badalona.
