Les Borges recupera una Fita de Terme dels segles XIII i XIV

Després de restaurar-la, es troba exposada a l'Espai Macià juntament amb un altre exemplar del segle XVII.

Fita del Terme segle XVII
photo_camera Aquest exemplar compta amb un relleu de l'escut de les Borges, on s'hi veuen les quatre barres i un bou.

L'Ajuntament de les Borges ha recuperat i restaurat dos antigues Fites de Terme, la primera de les quals data dels segles XIII o XIV i la segona, del segle XVII. Aquestes construccions, símbols històrics que s’utilitzaven per delimitar el terme municipal, es troben ara exposades a l'Oficina de Turisme local, ubicada a l'Espai Macià de les Borges. La primera peça, la més important des del punt de vista històric, compta amb un relleu medieval, un lleó rampant en acció de lluita que segons l’historiador local i responsable de l’Espai Macià, Josep Segura, “ben bé podria ser l’escut familiar de la família Sanahuja, els qui van ser els primers senyors feudals de les Borges”.

El regidor de Cultura, Francesc Macià, ha remarcat la importància de conservar aquests dos exemplars, “el que suposa un pas més a l’hora de recuperar els elements de la nostra memòria històrica que alhora són un símbol d’identitat de les Borges”. Per la seva part el responsable de l’Espai Macià, Josep Segura, creu que les dos peces tenen “un gran valor històric”. La primera, perquè inclou un element heràldic de l’Edat Mitjana com és l’escut amb el lleó, “un símbol que relaciona directament la Fita de Terme amb Arnau de Sanahuja i els seus familiars, el que ens indica que aquest monòlit ja s’utilitzava al segle XIII per delimitar el territori feudal”. D’altra banda la Fita del segle XVII compta amb un altre relleu estretament vinculat a les Borges “com és l’escut del municipi, amb les quatre barres i un bou”.

Tot i que estan construïdes amb pedra, un material molt resistent a les inclemències del temps, les Fites s’han restaurat a través d’una neteja en sec i eliminant el fang amb un sabó neutre i aigua destil·lada, un procediment mitjançant el què s’ha agredit la pedra el mínim possible.

Comentaris