El silenci de les seves sales, i el seu ambient agradable i fresc, ens abracen i ens conviden a descobrir mons i mirades més enllà dels temps pandèmics actuals.
Per tal de no perdre-us res d’interès, us fem cinc cèntims de les 6 mostres temporals que es despleguen als equipaments culturals ponentins i que heu de veure sí o sí!
1. ‘Les guerres a Catalunya entre 1635 i 1714’, Museu de Lleida
El Cor de l’església del Museu acull aquesta mostra formada per una trentena de gravats que expliquen l'ambient bèl·lic a la Catalunya del segle XVII i principis del XVIII.
La major part dels gravats pertanyen al dipòsit de la Col·lecció Gelonch Viladegut. També n'hi ha algun del fons propi del museu i una pintura, ‘El setge d'Alguaire’, adquirida pel Museu de Lleida el passat 2020 i que es presenta públicament en aquesta mostra.
Fins quan? 12 de setembre
2. ‘Plàstica i poesia. Cristòfol-Viladot’, Museu d’Art Jaume Morera (Lleida)
L’amistat entre l’escultor Leandre Cristòfol i el poeta i escriptor Guillem Viladot va promoure la creació de diversos projectes artístics, però no va ser fins a la publicació de ‘Nou plast poemes’ (1965) que es va poder materialitzar, gràcies a l’edició del que seria, anys després, el segell editorial d’Agramunt Lo Pardal.
‘Nou plast poemes’ és un registre del pensament de l’època per part de dues figures de l’avantguarda, un reflex de la mirada de Cristòfol i Viladot sobre temes com l’església, la vida rural i el fugir de la norma a través de l’experimentació artística.
Fins quan? 3 d'octubre
3. ‘Fornas. La imatge de la Catalunya dels 60’, Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida)
Exposició al voltant de la producció del pintor i dissenyador gràfic Jordi Fornas i Martínez, qui desembocà en un llenguatge de formes abstractes, estructurades i reflexives. Fornas fou el responsable de la imatge gràfica de grans referents de la cultura catalana dels anys seixanta, com ara Edicions 62, els inicis de la Gran Enciclopèdia Catalana, la revista Serra d’Or i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i la discogràfica Edigsa.
El que defineix la seva identitat gràfica és la suma del tipus de recursos gràfics que utilitzava en els dissenys, el moment històric específic de Catalunya i la cultura d’aquell moment, i el fet que fou dissenyador d’una gran part de la producció gràfica en sectors com l’editorial i el discogràfic, i d’un gran ventall d’autors i intèrprets d’aquella dècada.
Fins quan? 5 de setembre
4. ‘Portland del Ebro’, de l'artista Olga Olivera-Tabeni, Fundació lo Pardal Viladot (Agramunt)
'Portland del Ebro' s'origina des del llibre d'artista d’Olga Olivera-Tabeni i arrenca de la cimentera abandonada del poble d’Almatret, la qual resta avui parcialment submergida dins de l'embassament de Riba-roja. Aquesta instal·lació mai entrà en funcionament, i per aquesta mateixa situació vol esdevenir una dura crítica al sistema capitalista, basat avui en la compra i venda sense sentit ni necessitat real en els portals d'Internet.
Olivera-Tabeni reivindica, amb ella, aquests espais lleidatans, des de l'oblit i el silenci, generats als residus del sistema capitalista, però que ara en desús, allunyats dels moviments financers i les borses, es poden formular com noves terres ignotes, des d'on començar a crear de nou.
Fins quan? 2 d'octubre
5. ‘La vaga de la Canadenca. 1919-2019’, al Museu de la Noguera (Balaguer)
La vaga de La Canadenca és un d'aquells esdeveniments que queden en la memòria col·lectiva com la representació d'un gran triomf. La conquesta de la jornada de 8 hores és un símbol dels drets laborals aconseguits per la classe obrera. Al cap de cent anys dels fets, aquesta exposició itinerant ressalta el paper de Catalunya en la consecució d'aquesta fita.
La mostra proposa una passejada per endinsar-se a l'època a través de les fotografies i les imatges de fotoperiodistes i d'humoristes gràfics que s'hi exposen. Tot plegat permet entendre millor i conèixer de prop cada etapa de la mobilització.
Fins quan? 25 d'agost
6. ‘Dones: ficcions i realitats’, Museu Comarcal de Cervera
Es tracta d’una exposició que vol fer visible una interferència històrica -encara present en la vida de les dones-: la relació conflictiva entre els models de feminitat normatius, difosos per la cultura audiovisual.
La mostra proposa un itinerari per alguns dels moments més emblemàtics, des de la postguerra fins a l’actualitat, en què es fa més palès el malestar de les dones davant els relats oficials, utilitzats com a elements propagandístics per difondre un model reduccionista de la feminitat i coartar, així, la llibertat de les dones.
A més, fins el 12 de setembre, podeu veure ‘La representació d’una mort anunciada’, d’Ana Dmatos, en el marc del la 4a edició dels Diàlegs amb la Casa Duran.
Fins quan? 15 d'agost
