09.04.2020 |
Territoris.cat

SEGONS UNA OPINIÓ PUBLICADA A 'THE LANCET PUBLIC HEALTH' QUE SIGNA PROFESSORAT DE LA UDL

Les retallades sanitàries, principal escull en la gestió de la crisi pel coronavirus

Les retallades sanitàries són un dels principals esculls en la gestió a l'Estat espanyol de la pandèmia del coronavirus
Les retallades sanitàries són un dels principals esculls en la gestió a l'Estat espanyol de la pandèmia del coronavirus
Les retallades sanitàries, principal escull en la gestió de la crisi pel coronavirus

Les retallades sanitàries dels darrers anys i les tensions entre el govern central i les administracions autonòmiques són els principals esculls en la gestió a l'Estat espanyol de la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 que causa la malaltia COVID-19, segons un comentari publicat aquest dimecres, 18 de març, a The Lancet Public Health per professorat d'Infermeria de les universitats de Lleida (UdL), Alacant, Nacional de Singapur, Toronto (Canadà) i l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres (Regne Unit).

The resilience of the Spanish health system against the COVID-19 pandemic analitza la gestió de la crisi sanitària tenint en compte sis vessants: governança, finançament, prestació de servei, medicines i equipaments, personal sanitari i informació a la població.

L'opinió posa de manifest un finançament insuficient "amb el rerefons d'almenys una dècada d'austeritat de la qual el sistema sanitari encara s'ha de recuperar".

Així, el comentari recull aspectes com la inadequada capacitat de les unitats de cures intensives, la manca de ventiladors mecànics per suplir la funció respiratòria, l'escassetat de màscares de protecció o l'extenuació del personal sanitari, amb plantilles curtes i salaris baixos. 

En aquest sentit, reclamen tant recursos financers addicionals per donar suport als sistemes regionals de salut com un canvi de política per garantir en el futur els suficients professionals sanitaris, llits en unitats de cures intensives, equipaments de protecció, equips per a la realització de tests diagnòstics i ventiladors mecànics. També advoquen per "aprofitar les proves de ciències del comportament per garantir que la resposta responsable dels residents espanyols continuï al llarg dels mesos". 

Quant a les tensions polítiques en la gestió, el text exposa la descoordinació inicial, amb iniciatives diferents a diverses comunitats autònomes; així com l'oposició de Catalunya i Euskadi al fet que el Govern central controli totes les forces de seguretat i els sistemes de salut amb l'estat d'alerta. Els signants - entre els que hi ha la professora de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia de la UdL, Montse Gea, l'investigador post doctoral de la UdL José Tomás Mateos i la professora visitant Helena Legido-Quigley – aposten per mantenir una bona coordinació en els propers mesos, "entenent que no s'ha de permetre als polítics explotar la situació per obtenir guanys polítics".

Els mateixos Mateos i Legido-Quigley han publicat recentment un altre article a The Lancet analitzant la gestió del COVID-19 a Hong Kong, Japó i Singapur; uns territoris que ja tenien experiència amb la síndrome respiratòria aguda greu, la grip aviar H5N1 i la pandèmia de grip  H1N1. Entre els aspectes que valoren positivament destaquen els sistemes de vigilància epidemiològica, les mesures de contenció, les estructures de governança adequades, el finançament de l'atenció a la salut i els plans de gestió. 

Asseguren que "la integració del sistema sanitari i altres sectors amplifica la capacitat dels sistemes d'adaptar-se a les crisis". També destaquen les mesures de finançament urgents per fer front als costos directes pel tractament dels pacients i l'augment de la despesa sanitària, així com el manteniment dels serveis de salut rutinaris.

Quant als aspectes negatius, assenyalen "les deficiències en la coordinació dels serveis, l'accés a subministraments i equips mèdics adequats, l'adequació de la comunicació de riscos i la confiança pública en el govern".

Les darreres dades sobre persones afectades, que creixen dia a dia, parlen de 66 positius per COVID-19 a Lleida, amb dos víctimes mortals. A Catalunya són 2.703 infectats i 55 morts; i a l'Estat espanyol, 14.558 contagiats i 630 víctimes.

Article The resilience of the Spanish health system against the COVID-19 pandemic

Article Are high-performing health systems resilient against the COVID-19 epidemic?

Comentarios