Temudes i esperades vacances

S’acosta el solstici d’estiu, el qual sempre cau al voltant del 21 de juny
Diumenge passat vaig anar a un concert de l’Snatam Kaur, a Barcelona
Dels 365 dies que té l’any, n’hi ha alguns en què sembla que tot ens surti del revés; com si, en posar el peu a terra enhum sortir del llit, hi hagués una conxorxa de no-sabem-ben-bé-qui en contra nostra.
Els nostres avis i àvies ens expliquen que, abans, els metges de família, o de capçalera, tenien 'ull clínic'. Per a les noves generacions que desconeguin l’expressió, tenir ull clínic és l’aptitud d’un bon metge per apreciar quasi intuïtivament una malaltia, per fer diagnosis ràpides i precises.
Diumenge passat va morir en Pau Riba, un dels cantautors catalans més importants del segle XX, i no volia deixar de retre-li un petit homenatge en aquesta meva humil columna d’opinió quinzenal
Durant aquests dos anys de pandèmia m’he sentit com si jo i la meva família fóssim en una bombolla de vidre que ens protegia d’aquest virus devastador
Fa un parell de setmanes ens vam quedar sense gasoil; i això, pels que vivim a rural, significa que s’acaba l’aigua calenta i la calefacció!
Fa quinze dies va morir la nostra gata, la Xiu. El meu marit la va batejar així per l’actual Chios