Les preguntes dels néts, no paren mai de sorprendre'm. Aquest és un fet que tots els padrins podem constatar. Aquells per què? I per què? I per què? Tan insistent, persistent i repetitiu dels seus primers anys, ja els hem superat.
Renuncio al plaer d’anar a un restaurant de cinc estrelles. Per què cal un plat tan gran, per una quantitat de vianda tan minsa? Tenia entès que els nutricionistes aconsellen menjar en un plat petit, el qual, en veure’l ple, t’ajuda a portar millor menjar en moderació. Prefereixo la fal·làcia del plat petit, a què m’aixequin la camisa per un plat quasi buit.
Dos adjectius prou normals i concrets: Alats i banyuts. A l’instant volia aplicar-ho als polítics. Aquests dies n’anem ben saturats. El ventall és ampli i crec que tots hi cabrien. Però el cert és que la política em va tres canes gran, així que ens enfilarem cap a un altre carril. Per què qui més qui menys, no en té una bona rampellada?
Sembla que en l’intent per a ésser els pares que volíem tenir, passem d’un extrem a l’altre. També podríem dir que som els últims fills reganyats pels pares i els primers pares reganyats pels fills.
Encara que sembli una contradicció, opino, que a les persones que no els agrada la xocolata, són afortunades. Les que saben no passar-se de la ratlla, unes virtuoses i les que ens passem de rosca crec que som unes golafres.
Alguna cosa he escrit sobre la Mare, però estic segura que la mica que n’he dit és insignificant, comparat a tot el que ella es mereix... I sobre aquell ésser petitó que ella porta dins les seves entranyes?
Un dels moments emotius que m’ha quedat gravat és el de les dedicatòries que a les vigílies volien honorar a éssers estimats i recordats que ja no van poder votar, perquè ja no estan entre nosaltres.
Resultats del 9-N: la independència s'imposa amb el 80,8% dels vots. Els partidaris d'un estat per Catalunya però dins d'Espanya (sí-no) obtenen el 10,1% dels sufragis i els partidaris de l'statu quo actual, el 4,5%.
Aquest títol no és prou correcte, ja que dels sis néts que tenint, la petita ens ha acompanyat (aquell instant l’havíem d’immortalitzar) ella ha posat la papereta a l’urna.
Economistes seriosos i competents afirmen que l’estat ha pervertit institucions que paguem entre tots per atacar el sobiranisme. El consell de ministres, extraordinari, després del vistiplau del Consell d’Estat ha portat al Constitucional recórrer la consulta del 9-N.
Sempre presumeixo que els nostres néts són el meu motor. Certament, ells, talment com sis cavalls em donen energia, per tant, l’olor de benzina cremada que tant hem respirat aquests dies a Castellnou m’empeny a fer aquest “circuit” d’avui en reconeixement a la dissetena cursa Dirt Track, que tanca la “Copa Dirt-Track Ridi Michelin”.
És cert, mai aniràs al llit sense que d’alguna cosa no n’hagis tret profit. Aquesta troballa d’expressió ha donat fruit a l’article d’avui. Planxar l’orella, estirar els ossos, consultar el coixí, fer non-non, enganxar-se-li els llençols, com un soc o com una marmota...
Fa uns dies llegia que l’ocupació als càmpings es refà després d’un juliol fluix. Les pluges i baixes temperatures van frenar les reserves. Ara a plena canícula segur que dormir als càmpings, a plena naturalesa, no costa tant d’agafar el son.
“Qui menja sopes se les pensa totes”. No m’he equivocat, no ! Ara no ho sé però abans, relacionar sopes i pa tot era una. Però tampoc cal anar tan lluny; a Torregrossa fa uns dies a la 6a. Festa de Pou Bo van fer un concurs de sopes de pa. Amb el lema: Volem que els nostres fills mengin el pa que menjaven els nostres avis.
No sé si heu escoltat algun dia l’interessant programa “L’ofici de viure” a Catalunya Radio del periodista i escriptor Gaspar Hernández. El programa crec que ja fa set temporades que està en antena, un espai que compta amb molts seguidors
“El peix al cove”, “La puta i la ramoneta”, “SI no ens voteu, vindran els altres”, “ No passaran”, “Junts podem” ... Tots aquests eslògans, molt bonics, però si no es posen en pràctica, de ben poca cosa serveixen.
Per sort, parlo d’uns quants anys enrere, d’una relliscada molt sonada. La seva importància seria més relativa, però la vaig cometre a la persona de la meva radiooncòloga.
De Felip V, a Felip VI, encara que només els separa un número ordinal, esperem que hi hagi una distància abismal. Però el fet que els seus pares escollissin el mateix nom d’aquell avantpassat, no m’acaba de fer el pes. (Encara que el xicot no en tingui cap culpa). I ja que aquestes dies hem parlat prou de la monarquia he escollit un altre tema.
Ja vaig confessar fa uns dies que el món del Twitter i Facebook no és per a mi, però això no vol dir que no faci el tafaner, perquè d’aquest posar-hi el nas, en trenc un bon aprenentatge. Com comprendreu, a la meva edat, tota la porqueria que s’hi publica ja la tinc molt ben passat pel sedàs. Però tinc un amic cibernètic a qui segueixo els seus tuits perquè d’ells en trec una valuosa informació.
És cert, no estem avorrits. Després de tres setmanes de debatre l’agressió del Sr. Navarro, on bona part de caverna mediàtica propagava la violència que estan defensant els independentistes catalans, contra els que estan per la llei: va!!! i torna a saltar la perdiu.
Fa pocs dies llegia, del professor i filòsof Miguel García Baró, les següents afirmacions que m’han fet pensar molt: “Estem en mans del poder de la por, por de replantejar-nos qüestions personals i també polítiques. Només pensem a mitges: intentem desesperadament quedar-nos al costat còmode de la vida”
Aquesta setmana toca escriure sobre la Mare. Com en el dilema de si és primer l’ou o la gallina jo tampoc sé per on començar, si fer-ho per la mare que acarona el seu nadó o per aquell ésser que batega dins les seves entranyes.
La "V" de votar, de voluntat, de victòria, de via, de valentia... és el símbol de la gran mobilització del proper 11 de setembre a Barcelona. Si per a uns ha estat molt ben trobat, per a altres els deu resultar ben punxegut, tant pel costat del vèrtex de l’angle com pels dos extrems.
“Soñar no cuesta dinero”. Sempre m’han agradat i m’agradaran els refranys en castellà. Dic això perquè en els meus somnis, tot d’una, pataplaf !!! es gira una truita. Sense ser més explícita crec que ja endevineu on rau el motiu. I quan desperto l’instint em porta a un interrogant: L’estat espanyol respecta d’igual manera la llengua català com aquí es fa amb el castellà ?
Tinc la impressió que el món es va capgirant amb les noves tecnologies. Avui va de mòbils. Si abans el telèfon servia per parlar amb una altra persona, ara aquest fet és secundari davant la infinitat d’aplicacions que ofereixen els “smartphones”, o mòbils intel·ligents.
Com tots sabem l’au fènix és un ocell mitològic que ressorgia de les seves cendres, sense morir mai. Diverses cultures l’han integrat a les seves tradicions. És un mite universal que forma part de la consciència cultural de tot poble. Emparant-se en aquest símbol, els primers catalans independentistes van començar a fer aparèixer a les seves publicacions el símbol d’un fènix, simbolitzant l'esperit de construcció nacional després de la desfeta. “Catalunya, com l'Au Fènix reneix de les seves cendres per construir un país lliure”.
Un total de seixanta-nou anys després de la ignomínia més sagnant de la història, d’aquell horrorós extermini del poble jueu, el pitjor crim de la humanitat, hem sentit comparacions entre el sobiranisme i el nazisme, insultants per als catalans , però encara més, per a les veritables víctimes del nazisme, que veuen banalitzada la seva tragèdia.
No sé si és bo viure al límit de la capacitat d’assimilació de la informació que rebem: crisis i més crisis, política, independència, economia... A mi, tanta informació m’asfixia. Així que avui, permeteu-me una pregària d’Any Nou de Jesús Huguet, que vaig llegir al full Parroquial:
Les frases fetes donen molt de joc, recordeu aquella tant popular en castellà: “hoy más que ayer y menos que mañana “ en català també podem jugar-hi. Així que el meu home no cal que estigui gelós. Veritat que som molts catalans els qui ens apuntem a questa frase? “Avui més que ahir i menys que demà. Certament puc afirmar que cada dia m’enamora més Catalunya.
